lunes, 26 de noviembre de 2007

Neva

Pada śnieg!” Encara que el dia ha estat gris, quan s’és caiguda la nit, els abundants floquets de neu vists a la llum de les faroles de la ciutat refredada lluïen en la seva efímera dansa: al tocar terra es fonien ràpidament... Divina innocència que el món aniquila. Però el cel no es desanima i segueix regalant-nos sense defallir el seu alé a la festa amb aquests blancs confetti!

Més tard o més d’hora arriba l’hivern! Aquí a Polònia no hi han excepcions... El dia s’escurça extraordinàriament, els arbres queden deserts, el sol opta per amagar-se... Però neva. Fullam i tendres flors de primavera al caliu de l’estiu que seca la tardor. Romanen nues les branques. La neu, el petó de l’hivern, les cobreix. Retorn de la natura. Retorn de Déu, que no havia marxat en cap moment.

1 comentario:

Nu dijo...

pura litaretura! gracies :)