jueves, 1 de noviembre de 2007

Per a començar

És estrany, hom busca la immortalitat com el diví Dante i tanmateix la cerca en medis fugissers: vanitas vanitatum et omnia vanitas i som ridículs.

Comprovar com corren els segons, els minuts, les hores, els dies, les setmanes, els mesos, els anys...

No obstant, és il·legítima la pretesa?

Més enllà – ara i aquí - és el repte de descobrir-te Déu, tan meu!

Caminante no hay camino, se hace camino al andar... Machado suggestiu s’equivocava. Hi ha molts camins però tots concorren a un de sol. La gesta és voler-lo seguir. Jo encara no m’he atrevit.

No hay comentarios: