Paradís

„Paradís és veer Déu e ésser ab Déu en Glòria (...) Amable fill, en paradís se demostra Déu en sa unitat e trinitat e essència al remembrament, enteniment e voler de la ànima (...) Pus luent seràs que’l sol (…) Amable fill, considera sovín en esta Glòria de què’t parle, per ço que hi sies, e remenbra lo breu temps d’esta vanitat mundana, per la quall home pert la celestiall Glòria (...) per gràcia de nostre senyor Déus„ (Doctrina Pueril).

Ramón Llull somniava i encara ens fa somniar. Al servei de la Glòria. Tocant de peus a terra car “Déus vol que’ns trabalem e’ns cuytem en ell a sservir, cor la vida és breu, e la mort se costa a nós tots jorns” (íbid.).