Les autres "Jean"

“Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare:
-Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
-Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.”
(Jn 19, 26-27)

L’evangeli no s’esplaia en parlar-nos de la Verge Maria. Semblaria que ho fes avarament, com si no volgués desvelar els secrets del seu cor. O com si volgués que només atenguéssim a l’essencial. En el cas de la vida de Maria després de la Pentecosta, on Ella hi fou present, això es palesa encara més. L’evangelista mateix, que l’havia acollit a casa seva, va respectar el silenci de Maria. La Tradició ens afegeix que Maria acompanyà a Joan a Efes i d’allà, en havent-se “dormit” fou assumpta al cel en cos i ànima.

Ens manquen els detalls d’aquest darrera etapa del pas de Maria per la terra. L’evangeli i fins i tot la Tradició callen. Només n’assaborim els fruits. Si allò que l’evangeli de Lluc ens proporciona és la biografia més propera de la Mare de Jesús, la Mare de Déu, l’evangeli més marià es, sense cap mena de dubte, el de Joan. Joan contempla plenament el cor de Jesús a través de Maria. I és aleshores quan començarà a donar testimoni. Un testimoni que s’ha perllongat fins avui. Un testimoni que no decaurà. Perquè Ella fou l’habitació preferida de l’Esperit Sant en la terra, Maria participà, i participa, en la custòdia i en l’expansió de la Bona Nova. I ho seguirà fent fins que la Feliç Notícia no arribi i arreli arreu de la Terra. Això és la força d’una dona.

Si l’evangeli calla, és perquè ens convida a contemplar. Joan Pau II afirmant la doctrina del Traité de la Vraie Dévotion à la Sainte Vierge de Sant Lluís-Maria Grignion de Montfort publicà als quatre cantons de l’orb en què consisteix la maternitat de Maria en els punts 45 i 46 de la Redemptoris Mater. Alguns anys abans el dominicà francès Marie-Dominique Philippe en el seu meravellós llibre “Mystère de Marie” ens havia explicat que tots som “les autres «Jean»” (p. 321). Ella és mare de la fe dels seus fills: "une telle foi toute pure, toute divine, à la fois la sépare de tout ce qui n'est pas lui - c'est son exigence propre d'amour - et la met en contact intime, immédiat, du dedans, avec tous ceux qui reçoivent cet amour qui pourraient le recevoir. Marie n'a jamais été, par sa foi, si cachée, recluse, absorbée par la transcedance du Dieu-Amour et elle n'a jamais été plus Mère, plus proche de tous ceux qui sont ses enfants et que l'Esperit Saint lui confie et lui done" (íbid., p.319). És a nosaltres als qui ens correspon completar la última carta de l’evangeli, la que segueix a la Pentecosta i al naixement de l’Església. Sempre amb Maria. Camí vers al Pare per el Fill en l’Esperit Sant. Aquesta és la nostra esperança, paupèrrima, car mancada d’altra expectativa que Déu. La pobresa esperona l’audàcia dels dèbils. La nostra esperança, simplificant-ho, és Maria.

Sóc, aleshores, un “altre Joan”? Pels meus mèrits, no. No tinc mèrits, els mèrits són els de Maria sota la Creu. Ella hi portà a Joan. Ella el mantingué en la seva hora més fosca. Després, ja no abandonà la seva casa. Els fills no sempre complim, però una mare no falla mai.