Avui la nostra cultura amorosa pretén celebrar la festa de Sant Valentí. El santoral, certament, sí ens descriu la vida d’aquest sant. Podeu consultar-ho a: http://es.catholic.net/santoral/articulo.php?id=5351. Fins que no l’he llegit, ho haig de reconèixer, l’hi tenia força prejudici al patró de les ànimes enamorades. No m’agraden les festes estranyes, injustificades, que se’ns han ficat a casa sense preguntar el nostre parer. A Catalunya, tradicionalment, els que ens hem enamorat alguna vegada, ens hem emmirallat en un altre sant, Sant Jordi, celebrant els nostres festeigs el 23 d’abril amb roses i llibres. Jordi i Valentí, dos màrtirs de l’època de l’Imperi. Abans d’ahir, festejàvem Santa Eulàlia. En els nostres dies, si el saló ens intimida, a més de les semblances dels nostres màrtirs espanyols (i catalans molts d’ells) hauríem de tornar sovint a les Actes dels Màrtirs dels primers segles. Tenim molt per a aprendre i més per a encomanar-nos-hi! Àdhuc en qüestions d’amor...
Pecaré de romàntic si reivindico en aquesta ocasió l’amor cristià? Amor que naix eros i madura vers l’agapé, sense deixar d’ésser eros en tot moment. Amor d'amistat: el bé de l'altre. El bé comú. Reciprocitat universal no condicionada (és això una paradoxa?). També entre home i dona. Una sola carn. Unum cor et anima una. L’ideal és possible. Una meta: la santedat, orientant-s’hi tots junts ja des de les primeres sortides. Compartint el més important: Crist. Amb Ell és possible vèncer l’egoisme. Perquè Ell ha mort en la Creu i m’ha salvat. Ens ha salvat. Ell és l'única garantia. Infeliços els qui renuncien a la bestreta, acceptant mitges tintes...
Però avui es celebra una altra festa: la dels patrons d’Europa: Ciril i Metodi. Qui sap si successors dels primers tessalonicencs, fidels a Roma, evangelitzaren els eslaus (vegeu la nota http://es.catholic.net/santoral/articulo.php?id=605). En certa mesura, també els hi dec la meva fe. Ells evangelitzaren els territoris de Bohèmia i Moràvia. Un segle més tard (965), va ésser el matrimoni de la princesa txeca Dobrawa amb el rei polonès Mieszko I allò que permeté el bateig de la nació polonesa. Nació que s’ha mantingut fidel a l’Evangeli fins avui. En herència, per part de mare, jo també he rebut aquesta fe. Com Europa, com les nacions, com Catalunya, com Espanya, igualment tinc davant el repte de la fidelitat. Tot depèn de la meva llibertat. No em mancarà la gràcia. I confio que a Europa no li mancarà mai la intercessió dels seus patrons i, en particular, de la seva patrona principal, la Immaculada.
Europa és filla de l’Església i la Niepokalana és la Mater Ecclesiae. Christus Dominus Europae. Maria, Valentí, Jordi, Ciril i Metodi, Joan Pau, tots nosaltres i mendo som fills del mateix Pare. Ell és el veritable patró de l’amor. Deus caritas est. Enamorem-nos-en, doncs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario