sábado, 23 de febrero de 2008

Sortides nocturnes



Edmund and Lucy were luckier than other people in that respect. Their secret country was real. They had already visited it twice; not in a game or a dream but in reality. They had got there of course by Magic, which is the only way of getting to Narnia. And a promise, or very nearly a promise, had been made them in Narnia itself that they would some day get back. You may imagine that they talked about it a good deal, when they got the chance” (C.S. Lewis, The Voyage of the Dawn Treader).

Aquesta nit hem tingut una adoració nocturna per a nens. Adoració a S.D.M. Potser és només una coincidència, però ahir o avui s’escau el pleniluni.

En compartint una nit en vigília d’oració amb nens es palesa que Espanya encara té solució. La confiança d’uns infants que preguen per el seu país pot remoure muntanyes. És una fe incondicional que perviurà. Perquè la seva verdadera pàtria ja és el Cel, defensaran la seva terra. Estimant el Cel aprenen a estimar la Terra. Un petit esforç, un parell d’hores de vis-à-vis amb Nostre Senyor, lluitant contra la son, demanant l’aigua viva. No et manca pas res més, Espanya.

I jo només em pregunto, hi haurà encara algun infant català que pregui amb la mateixa innocència per Catalunya?

I per això, il·lusionat, vull cridar amb el nostre bard visca Espanya! “perquè en aquest 'visca Espanya' hi ha tothom que estimi a Espanya en esperit i en veritat”.

No hay comentarios: