Sant Pol, quina hora fou?

Lluna de plata, no ballarem
el temps s’és fugit: no tornarà
aquell matí davant la parròquia.

En un altre lloc hi ha una plaça;
la placeta, un bar i un teatre
em recorden el teu nom de mar.

Cercàrem el rellotge, no hi era
el trenc, la bíblio, tampoc l’ermita,
el bus, quatre barques sense platja

On són els amors, melancolia?
records i un horitzó velat
d’una abraçada que no arribà

És la petitesa d’unes llàgrimes
sóc massa humà – no hi arribo -
(al) sol no hi arribaré mai

Onades i la brisa salada
a Sant Pol jugaven delicades,
ordint somnis de cors encisats

En un altre lloc hi ha una plaça
que el capvespre ha il·luminat,
són històries que porten al cel

Al cel i a la glòria, a casa
camins per ara desconeguts.
En acabat trobarem la mar