miércoles, 2 de enero de 2008

En Pawel

Varsòvia, - 11º. Està previst que durant la nit la temperatura baixi a 15º sota zero. Aquest vespre, sortint de missa de Jesuïtes se m’ha apropat un senyor d’uns 40 anys demanant-me si li podia dedicar 10 minuts per a escoltar-lo. Encara que portava gorra, feia bon aspecte, no exhalava alcohol i estava afaitat. He sospitat de bon principi que aquell senyor m’acabaria demanant diners, però he decidit que avui faria una excepció i li dedicaria el temps que em demanava. Dit i fet, he tingut que buscar un lloc per a parlar sense congelar-nos. Hem acabat al Pizza Hut perquè es veu que el pub anglès del Stare Miasto era tancat. He convidat a en Pawel (així es deia el senyor, fins i tot m’ha mostrat el seu Dni) a un té calent. M’ha explicat que és un sense-sostre per problemes familiars, que està molt desesperat, que no té on passar aquesta nit i que no té ni diners per a pagar el bitllet d’autobús o el refugi aquesta nit. Raonablement, li he donat un bitllet setmanal per estrenar però m’he negat a donar-li diners en metàl·lic. Ni un cèntim. Li he promès que resaria per ell. M’he aixecat acomiadant-me, he pagat a la caixa i com un senyor he sortit al carrer. El fred del carrer m’ha bufetejat. De camí i esperant a l’autobús m’han començat a entrar escrúpols. Escrúpols que no m’han deixat sopar tranquil quan he arribat a la càlida casa dels meus pares. I si realment no té on a anar dormir aquest senyor? I si es mor congelat...? Però sobretot m’ha sorprès la meva gelor del cor. Què fàcil és jutjar! No tenia perquè donar-li res. No he sentit cap llàstima mentres ens miràvem als ulls. Aquest és el problema. En justícia (iustitia est constans et perpetua voluntas cuique ius suum tribuendi) no tenia cap obligació envers ell. Ell no tenia cap dret, ni dret a la meva almoina. Tot el que li pogués donar seria la mesura de la meva caritat prudent... La meva caritat ha resultat ben minsa. La meva prudència massa llarga.
Quina era la meva responsabilitat en aquell moment? Què havia de fer? Encara estic desconcertat...

És probable que ara en Pawel s’estigui calentet en un llit a casa seva. És probable que apliqui la mateixa estratègia a més bona-fes, és probable que sigui un bon actor i un millor farsant.
Una cosa és certa: aquesta nit farà 15 graus sota zero.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Igualment espero que per el fred no et fassis enrere i que el dissapte anem junts a correr!