Maletes

Com pesen les maletes! Quasi bé m’impedeixen emprendre el nou viatge a Varsòvia. Amb afany, les he estat preparant tota la nit: amb prou penes les he aconseguit tancar! No ho podia pas prendre tot per a la travessia i he hagut d’escollir el que m’emportava. Roba, necesser, llibres i regals que s’acosta el Nadal.

Sóc jo aquell que “libertà va cercando, ch’è sì cara / come sa chi per lei vita rifiuta”? Sóc capaç de renúncies, i renúncies completes, sense reserves? Potser hauria de deixar el farcell per volar més alt...

M’agradaria volar com els ocells, lliure, sense càrregues inoportunes! Se’n riuen els àngels i criden: “Oh vana gloria de l’umane posse”. Ambició inútil, car com cantava l’altra poeta “how many roads must a man walk down before...”. Les maletes pesen, mes semblaria una imprudència abandonar-les. La jornada és llarga. No puc pas viure sense roba, necesser, llibres ni regals per Nadal. Em fa por la nuesa. No m’han educat per a ésser captaire...

El seny i tanmateix...

Qui s’ha enlairat per damunt dels núvols en una albada matinera ha pogut ser testimoni del despertar d’un sol. Abans haurà vist els estels i acariciat la lluna. Encara que sigui per uns instants fugissers, haurà tocat el cel! I haurà vist la terra, tan bonica mes tan petita. Aquest matí, Europa era una mar de cotó fluix, amb quatre illes nevades. Una vegada a terra, el cotó fluix s’ha convertit en boira tenebrosa. Per sort, mai s'esborrarà el record de les altures...

Com aquelles formigues parsimonioses, durant una temporada més hauré de traginar els meus paquets (“my precious”) pels camins de la nostra vida. Mentrestant, ¿m’atreviré a guaitar el cel i buscaré el seu reflex de tant en tant? Cercaré el seu millor espill: la mar? A l’alba o cap al tard, assegut a la platja, entre ona i ona i assaborint “il tremolar de la marina”, ¿esperaria unes ales?

Ahir a la nit em preguntava: qui m’ajudarà a portar les maletes puix son massa feixugues i no m’atreveixo a viatjar sense elles? L’Altíssim no ha romàs sord a la meva súplica i les meves maletes (inclosa la gillete per afaitar-me demà) s’han quedat, d’escala, a Praga...