Mestres d'escola

“Insegnare, infatti, significa andare incontro a quel desiderio di conoscere e di capire che è insito nell’uomo e che nel bambino, nell’adolescente, nel giovane si manifesta in tutta la sua forza e spontaneità” (Benet XVI, 24.02.2008).

De sobte, he intentat recordar tots els mestres d’escola i de secundària. Els hi dec tant. Tot allò que sé m’ha estat ensenyat. I ni tan sols me’n recordo dels noms de gran part d’ells! La primera, la Carme, que em va ensenyar a escriure en el CEIP Sant Pau. Després, la Toñi, la Pilar, el Sr. Elias, la Julia, el Director Xavier, la hermana América, la Núria, el Maciek, la profesora d’alemany... A Sant Pol, a Canet, a Calella, a Varsòvia. Uns eren més simpàtics, altres d’un caràcter més autoritari. Tots ells, però, a la seva manera, començant pels pares, em van dedicar temps i paciència per a ensenyar-me, per a educar-me, per a “dur a fora” la potencialitat que portava a dins. Fins i tot amb les matemàtiques. Val a dir que no sempre els feia cas...

El temps transita veloçment. Les memòries es difuminen. Les cares s’esborren. Els coneixements s’obliden. Però roman la virtut apresa. Què en serà dels meus antics mestres? Els quedarà veu per l’esdevenidor? Molts segueixen educant en condicions cada vegada més adverses. D’altres ja s’hauran jubilat. Com a premi, la feina ben feta i saber que – algun dia – el seus alumnes, potser no personalment, ho agrairem.

Hauria de recordar també als catequistes de la parròquia que em van educar en la fe...