Fugisseres?

Fugisseres les mirades, que uns ulls
trobaren sorpreses, plenes d’amor
per una innocència anhelada
que una capella convertí en flor

Errants camins, desconegudes vies
d’unes ànimes recercant destí
- torna la mirada – confosa, per què?
naixia el somni i ja és matí

Ella serà? Doncs potser no aquesta...
que la terra ens crema lluny del Cel
i hem d’allunyar-nos, no sense nostàlgia
si bateguen dos cors buscant a Déu...