Trobaire

Trist t’arrossegues per terres estranyes
consirós, trobador de mala vida
vols del delit la gràcia desflorida
perdent l’honor, l’amor sembla que guanyes.
No ets feliç, però ja has renunciat
a que la mà et prengui, amic meu.
Llibertat gaudeixes i estàs tot greu,
no et basten els favors de la ciutat?

No miris la terra, aixeca els ulls!
Que les llàgrimes dissipin llangors
i insanes accídies dels desamors
que desuneixen els esperits sulls.
No et tanquis, obre’t i troba el Cel,
pau, conhort i l’alegria dels sants.
Ho seràs: junts entonareu els cants

amb David i els trobaires d’Israel.