Plena s'eleva i llevantina

Plena s’eleva i llevantina;
Una vegada més la mar
és cel i els cels són terra amiga.
La mires i estires la mà...
S’escapa ella; els grills canten:
Oh insensat, teva no és!
La pots guaitar com a les cartes
d’un formós llibre en mans d’un cec

No estimar o cloure els ulls?
Dormir de dia o viure de nit?
Torneu-li, Déu, les Vostres llums
als nous ardors d’un cor amic
I dansarà qui s’enamora
de Selene que el Sol adora

14.09.2008