“Vaig veure aleshores pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre els caps, títols blasfems. La bèstia que vaig veure era semblant a una pantera, tenia les potes com d’ós, i la boca, com una boca de lleó. El drac va donar-li la seva força, el seu tron i un gran poder (...). Tota la terra es va meravellar darrera la bèstia, i adoraven el drac, perquè havia donat el poder a la bèstia, i adoraven la bèstia...” (Ap 13 1-4).
Jordi, germà nostre i que ens has precedit. Nat a terres llunyanes, a Capadòcia, de seguida et feres amic de la nostra terra. Eres un dels nostres, un γεώργιος, un pagès de la terra que no s’amagava. Un dels άριστοι. Un sant que vessà la seva sang com a testimoni de Crist. Foragitares sarraïns i càtars. No t’acovardires davant del Drac. Morint el venceres. Sang de roses escampares. Car, semen est sanguis Christianorum.
Jordi, deslliura’ns del drac que ens està devorant... Patró de Catalunya!
Jordi, deslliura’m de la bèstia que em vol mal...
I porta-li una rosa de part meva
la colliràs al jardí del roser
és ma penyora d’una amor sincera
per a la amiga que sí trobaré
No hay comentarios:
Publicar un comentario