jueves, 19 de marzo de 2009

A Sant Josep

+
Hi brunzeix una abella enfeinada
afeixuguen les formigues llurs grans
crida el bestiar, pastura sa llana
A Natzaret, cada bel és un psalm

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant


Romaní, espígol i farigola
amb bruc perfumós, que florint espiga,
coronen a la vara virtuosa
que és de l'avellaner la millor tija

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Josep, el recte, la suor s’eixuga;
el deure, a cop de serra, compleix
amb diligència, car Jahvé l’ajuda,
altra sinagoga el seu taller és!

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

La puresa per la qual delejava
Déu li donà de la mà d’una noia
li festeja Josep, l’amor li declara
vol ésser servent de la servidora

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Ningú a una muller tant ha estimat
com el promès galileu a Maria
la Verge consent, perquè a Déu plau
mes a Déu plau segons la pròpia mida

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Per obra de l’Esperit Sant, espera
la Verge al Fill de l’Altíssim Cel
Josep indigne se sent, per çò d'Ella
s’aparta i repudiar-la decideix

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

L’Àngel diu a Josep: “no tinguis dol
l’esperança d’Israel és per tu
seràs verdader pare del nadó
que en néixer, anomenaràs Jesús"

Tot serrant
ell resava
tot cantant
treballava


Prengueres a casa la teva dona
els primers vagitons del Fill gaudires
Silent Josep, quan tu calles Déu obra:
pel teu sí les promeses es compliren

Tot serrant
ell resava
tot cantant
treballava


A vós, Patró, llagrimós m’encomano
en la quaresma de la nit amarga
ja veus que l’accídia trista no guanyo
saps el perquè i que
el temps s’escapa

No hay comentarios: