Morta és ja la que tant he amat
mas io son viu, veent ella morir
(Ausias March, Sisè cant de mort)
***
Autumnal nuvolada
que del migjorn avances
per la mar esbravada
les macabres danses.
Aigua marina plou
i ens mulla son bateig ,
que ens pregunta: on sou
difunts nostres? no us veig!
Presència dels avis
que la mort s’empassà,
esperant el demà
es clogueren els llavis
d’una terra humida.
Allà sota els xiprers,
la veu ens ha sorprès
d’un esperit que crida:
- Aigua del cel ens rega
en un poble més gran
poble de vius que prega
pels néts que moriran,
a les arrels torneu
de la mateixa soca
a un arbre, a una Creu,
que esberlarà la roca.
(En record de l’avi Mariano, q.a.c.s.)
que del migjorn avances
per la mar esbravada
les macabres danses.
Aigua marina plou
i ens mulla son bateig ,
que ens pregunta: on sou
difunts nostres? no us veig!
Presència dels avis
que la mort s’empassà,
esperant el demà
es clogueren els llavis
d’una terra humida.
Allà sota els xiprers,
la veu ens ha sorprès
d’un esperit que crida:
- Aigua del cel ens rega
en un poble més gran
poble de vius que prega
pels néts que moriran,
a les arrels torneu
de la mateixa soca
a un arbre, a una Creu,
que esberlarà la roca.
(En record de l’avi Mariano, q.a.c.s.)
1 comentario:
El poema a l'avi Mariano es preciós!!! Em sembla que et va inspirar ell en el cementiri!
Publicar un comentario