La gloria di Colui che tutto move

Laus Deo, Virginique Matri

2009-05-04T14:08:00.007+02:00

¡Gracias!

Ha llegado el momento de decir “adiós” a este blog. Creo que es más bien un “hasta siempre" que “hasta luego”.

¿La razón?

Pues que la Virgen me ha abierto otro “blog”, aunque no sea virtual. Lo siento: no hay link para llegar a él. Ahora bien, lo que puedo desvelar es que se trata de un blog con dos autores o guionistas, aunque ambos aspiran a convertirse en sólo uno algún día, si Dios quiere.

La redacción de este nuevo blog empezó en Medjugorje, aunque también puedo decir que fui incorporado a su redacción un poco más tarde. En todo caso, es un blog fruto del azahar, que no del azar.

Por razones obvias, será un blog menos accesible a terceros. Pero la finalidad será la misma: “la gloria di colui che tutto move” (¡y cómo mueve!).

Nada más, queridos lectores. Este es un punto y final, seguramente. La bitácora quedará abierta sine die, dado que creo que ha sido un testimonio de un momento de mi vida que debo seguir compartiendo. Os doy las gracias por vuestra paciencia e interés. Os pido muchas oraciones por los dos redactores del nuevo blog, para que siempre, siempre, podamos pedirle todos a Nuestro Señor: “hágase Tu amor”. Aquel Único Amor que Dante vislumbró y al cual estamos llamados todos. A reveure!

“A l'alta fantasia qui mancò possa;

ma già volgeva il mio disio e 'l velle,

sì come rota ch'igualmente è mossa,

l'amor che move il sole e l'altre stelle”

(Paradiso, XXXIII, 140-144).

4t aniversari, 2.04.2009

2009-04-02T18:06:00.007+02:00

Quart aniversari ja... què ràpid que vola el temps per a nosaltres els moridors! No, certament, pels que ja han retornat a la Casa del Pare. Ells ja poden gaudir de l'activa eternitat.

Però “avall” el temps segueix corrent i l’Església peregrina camina pels viaranys d’aquest món esmaperdut. Enguany, Joan Pau II, ja diuen que d’aquí a un any (el 2.04.2010) et beatificaran.

Des del Cel, en tot cas, ens segueixes ajudant!
Per tant, ja ho saps, intercedeix per mi!

Perfume de azahar

2009-04-02T02:00:00.016+02:00

Deus, venerunt gentes in hereditatem tuam, Salmo 78 (79), 1

Lluvia de azahar, de marzo perfume
presto han bebido los fuertes licores
que, en abrirse, destilaron las flores
a cuyos encantos nadie es inmune...

Vienen las gentes que la fe consume
ya viene Murcia cantando las loores
de su Madre, la de los pecadores
Madre del Hijo que todo lo asume!

La santa misa quieren celebrar
con azahares en lugar de incienso
Belluga, tu plaza es hoy un altar!

Mas del barroco el retablo intenso
y a tu pueblo fiel tendrás que dejar,
Apóstol, en ese nuevo comienzo...

(inspirado durante el rosario por la vida y la misa de despedida

del obispo de Murcia, D. Juan Antonio Reig Plà,

del pasado 28.03.2009)

Madrid, 29.03.2009.

2009-03-26T17:06:00.004+01:00

¿No gusta?

"Ecce concipies in utero et paries filium"

2009-03-25T12:51:00.015+01:00

Bon dia, Maria, bon dia
quin dia més maco que fa!
si no el fes diria:
somriu, que el farà!

Este sencillo cuarteto fue compuesto por mi abuelo Mariano, q.e.p.d., en sus años mozos. Supongo que se lo dedicaría a alguna María de su quinta. Me ha venido a la cabeza esta mañana cuando escuchaba en misa el anuncio del Arcángel a la Virgen de Nazaret: Ave Maria. No creo que la mañana de hoy, nítida y lúcida de una vitalísima primavera en flor, sea muy diferente de aquella mañana en la que se obró la Encarnación. En semejante mañana, todo lo bonito es posible, pero seguramente el saludo del Ángel la cogería por sorpresa a María, aunque no la acongojó. Antes al contrario, Ella radiante y con toda la confianza puesta en su Señor, respondió:

Ecce ancilla Domini fiat mihi secundum verbum tuum (Lc 1, 38).

Este “sí” de María resuena por toda la eternidad, temporal y espacialmente. Si la Palabra de Dios se hizo carne fue también porque la palabra de María fue tomada en cuenta. Porque Dios ama la libertad, quiso que María consintiera libremente. Sin prejuzgar los planes de Dios y a pesar de que toda la Creación lo esperaba, ¡María podía haberse negado! Esta es la grandeza de la Encarnación. Divinidad, angelidad y humanidad anudadas en un instante, la re-creación, el Dios-con-nosotros, Emmanuel.

***

En otro orden de cosas, la fiesta de hoy nos recuerda la fiesta de la Vida, de toda vida humana, desde el momento de la concepción hasta la muerte natural. En estos momentos tan graves, cuando se está poniendo en entredicho el futuro (“la viabilidad”) de millones de personas en España, alguno podría pensar que el autor de este blog se encuentra de brazos cruzados viéndolas venir o escribiendo poesías más o menos introspectivas. No es así. Estoy convencido de que la batalla por la vida de miles de hermanos míos por nacer (o por no nacer...) hay que darla, incluso con la propia vida. Porque la sangre que se va a derramar es la sangre más inocente, será la de los corderitos sacrificados en este matadero español, sacrificados como chivos expiatorios por los pecados y por la iniquidad que se apodera de este mundo inhumano. Nosotros, ciertamente, por mucho que hagamos, estamos vendidos. En España, sólo hay que reconsiderar los antecedentes, volver a leer la Sentencia del TC nº53/1985, donde ninguno de los magistrados – incluidos los “bienpensantes” - se pronunció “por la vida” en contra del aborto.

El tema del aborto no ofrece dudas. O se está a favor o en contra, sin medias tintas. La cuestión es muy, pero que muy fácil: o el (o “lo”) concebido es persona desde el momento en que “surge”, esto es, desde el momento en que el espermatozoide masculino fecunda el óvulo femenino, o el (o “lo”) concebido no es persona, al menos hasta su “nacimiento”. Yo, con la ciencia en mano, sostengo que el concebido es persona - esto es, siguiendo la definición boeciana-tomista - individuo subsistente (substancia) de naturaleza racional. Se podrán poner todas las objeciones que se quieran a esta subsunción del embrión al concepto de persona, pero el hecho cierto es que, siquiera embrionariamente, este zigoto ya “es” y, sin abortos de por medio – naturales o artificiales –, está llamado a tener un nombre, una “circunstancia”, una historia personal y Dios quiera una familia. De hecho, normalmente una madre gestante no llama a su hijo/hija como “zigoto, embrión o feto”. Le llama ya como lo que es, como “hijo/hija”, y frecuentemente por su nombre desde el momento en que se conoce el sexo del o de la que va a nacer. El que sea querido o no, no es decisivo, puesto que el frágil e inconstante amor de sus padres biológicos no le puede otorgar la entidad a ese nonato.

En caso contrario (de no aceptarse que hay persona desde el mismísimo instante de la fecundación), como es lógico, la definición de persona queda sujeta al prejuicio, a la arbitrariedad, a la conveniencia de unos pocos o de unos muchos. ¿Solamente si el nacido ha sobrevivido 24 horas fuera del útero materno seria persona?¿Seria persona sólo el que se puede auto-determinar “libremente” y no está condicionado? Entonces, obviamente, pierde toda razón de ser la protección al nasciturus. Pero también la de los niños (¿hay algo más condicionado, irracional e indeterminado que un niño?), la de los discapacitados psíquicos o, en general, la de todos aquellos que no nos “auto-determinamos” y que mantenemos algunas vinculaciones físicas, afectivas o morales con algo objetivo y exterior al propio “yo pensante”.

No exagero, esto no es demagogia. Sólo es llegar a las consecuencias de unas premisas espeluznantes. Los nazis se cepillaron a millones de judíos o gitanos por el simple argumento de que un judío o un gitano “no es persona”. Tal cual. Si no es persona, ergo se puede (se debe) eliminar. Por ello no es de extrañar, y no se me escandalice nadie, que la vida de un lince – ibérico o europeo, ¡qué más da! – gozará de más protección legal en este caso. Hoy hablamos de “derecho al aborto” hasta las 22 semanas, mañana hablaremos de 36 semanas y pasado mañana de derecho a la libre disposición de la prole, como la que tenían el pater familias romano respecto a sus hijos. Ahora, el "pater" es el Estado o la Comunidad Autónoma. Hoy (todavía) nos escandaliza la noticia de una madre acusada de matar a su hijo, recién nacido, y esconderlo en un armario de su casa. El problema de esta desgraciada es que no “interrumpió voluntariamente su embarazo” a tiempo. Si la condenan, esta sí que será la mayor hipocresía de esta sociedad cainita. No la condenemos, por favor, seamos honrados y filantrópicos con la pobre mujer. Ya veréis como en unos años, estos casos “límite” serán despenalizados, toda vez que serán un argumento sofista para extender el aborto “libre” hasta la primera contracción del parto indeseado.

Además, los proabortistas no escriben poesías.

***

No, no estoy de brazos cruzados. Estamos en Cuaresma: oración, penitencia y ayuno. No pierdo la esperanza. Porque en un día como hoy la esperanza, Nuestra Esperanza, se hizo hombre. Asumió todo lo humano, menos el pecado, precisamente para redimir lo humano, para redimir el pecado por la Cruz. También el pecado ominoso del aborto. Y la salvación no cesa, a pesar de las apariencias en contrario. Con María, nosotros, yo, todos podemos responder también ardientemente diciendo “fiat voluntas Tua”. No siempre es fácil. De hecho es muy difícil. Pero es el Espíritu de Dios quien nos impulsa a responder. Como María, sin saber el “cómo”, podemos pedir la gracia de decir sí a Dios, sí al hermano, sí al amor, sí a la vida. También decir sí a la poesía. Porque decir “sí” es decir “no” a Satanás y a sus obras, decir no a la muerte, al egoísmo, al pecado, a lo horrible, al aborto. En todo momento, en toda circunstancia. Hasta el momento final, en el que debamos pronunciarnos por el “sí” o el “no” definitivo. Y diremos SÍ, por gracia.

Cabo de Palos

2009-03-23T03:52:00.007+01:00

Miserere mei, Deus:

secundum magnam misericordiam tuam.
Et secundum multitudinem miserationum tuarum:

deleiniquitatem meam.
Amplius lava me ab iniquitate mea:

et a peccato meo munda me.
Quoniam iniquitatem meam ego cognosco:

et peceatum meum contra me est semper
psalm 50 (51), 1-3

A la vora de la Mediterrània
gaudia la tarda de sol encesa
gaudia de la visió instantània:
el cel, la mar i la terra promesa

Una esperança del més enllà
davallà a la platja per l’escaleta
i al tocant de l’aigua s’acomodà
el somriure que reomplí la caleta

La brisa li clogué els ulls d’ametista
mentre s’entregava al bressar lleu
del onatge matern, constant artista
que un dia promogué l’alè de Déu

Sota el far, sentint els salats petons
dormisquejant somniava a un fadrí
que carregat de bones intencions
la galta li besà i també s’adormí

S’alegrà molt, però es preguntava
una mica inquieta la jove noia
si el xic enamorat n'estava
o si era il·lusió o certa joia?

La voldria conèixer tal com és
els seus prejudicis abandonant?
L’estimaria amb esperit desprès
o, insegur, aniria jugant?

Li oferiria tot el seu cor?
comprometria la vida per ella
o pretendria llevar-li l’amor
per a prendre-li la virtut poncella?

O potser hauria de nedar sol
llançant-se a pescar a l’oceà
sense ella, doncs l’Altre així ho vol
perquè pugui el Paradís trobar?

Despertà. El sol incandescent
s’amagava darrera les muntanyes
per la serra bètica de ponent
enduent-se les carícies llunyanes

A reveure? ¡Endavant solitud!
no ploris: calli l’afecte ferit,
i s’obri a l’immensa amplitud
de l’amorós regne del Sant Esp’rit

A Sant Josep

2009-03-19T23:09:00.010+01:00

Hi brunzeix una abella enfeinada
afeixuguen les formigues llurs grans
crida el bestiar, pastura sa llana
A Natzaret, cada bel és un psalm

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Romaní, espígol i farigola
amb bruc perfumós, que florint espiga,
coronen a la vara virtuosa
que és de l'avellaner la millor tija

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Josep, el recte, la suor s’eixuga;
el deure, a cop de serra, compleix
amb diligència, car Jahvé l’ajuda,
altra sinagoga el seu taller és!

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

La puresa per la qual delejava
Déu li donà de la mà d’una noia
li festeja Josep, l’amor li declara
vol ésser servent de la servidora

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Ningú a una muller tant ha estimat
com el promès galileu a Maria
la Verge consent, perquè a Déu plau
mes a Déu plau segons la pròpia mida

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

Per obra de l’Esperit Sant, espera
la Verge al Fill de l’Altíssim Cel
Josep indigne se sent, per çò d'Ella
s’aparta i repudiar-la decideix

Treballava
tot serrant
ell resava
tot cantant

L’Àngel diu a Josep: “no tinguis dol
l’esperança d’Israel és per tu
seràs verdader pare del nadó
que en néixer, anomenaràs Jesús"

Tot serrant
ell resava
tot cantant
treballava

Prengueres a casa la teva dona
els primers vagitons del Fill gaudires
Silent Josep, quan tu calles Déu obra:
pel teu sí les promeses es compliren

Tot serrant
ell resava
tot cantant
treballava

A vós, Patró, llagrimós m’encomano
en la quaresma de la nit amarga
ja veus que l’accídia trista no guanyo
saps el perquè i que el temps s’escapa

Quaresma

2009-03-16T02:38:00.014+01:00

“No hi ha res tan tortuós i tan malalt com el cor.

¿Qui el pot conèixer a fons?” (Jr 17, 9)

Heus aquí l’oferta de l’aridesa. Heus aquí la Quaresma. Horitzó infinit, paisatges de pedra i camins de terra eixuta. Quatre esbarzers que mosseguen la sorra solitària. El temps, que s’atura, es voldria escapar, ataüllar i aferrar-se a algun miratge.

***
Apareix per fi la primavera
el seu prat és un vestit
teixit de seda jaspiada
i amb estampats de margaridoies
- petits sols amb què ella s’adorna.

Apareix una mica enamorada
i el vent oneja les flors
dels cirerers i d’altres arbres
les amors inconcebudes.

¿Pot ésser que el cel reflectís
el reverdejar de la pàtria meva?
Se sentia com naixia un rajolí
d’aigua cristal·lina dins del cor...

Però ja és l'hora i s’escola el miratge;
despuntant el dia el desert roman
- sense el dolç refilar de la tortoreta
que jo, espantaocells, no volia espaventar.
Sol, se’m fa feixuga l’espera.
Estaquirot, temo i desitjo la Pasqua.

***

La Quaresma, tanmateix, té els seus oasis. Ahir, a mitja missa, la petita Anna em declarà tota cofoia a cau d'orella, pujada als meus braços: “tu eres mi papá!”. Segurament, ningú m'haurà dit mai quelcom tan meravellós, encara que no sigui gaire veritat. Tot d'una vaig capir l'emoció del "Pare nostre" quan jo mateix em rendeixo confiat al seu esguard...

“Jo, el Senyor, examino l’interior dels homes per donar a cadascú segons el seu comportament, segons el fruit de les seves obres” (Jr 17, 10)

If Dante had Virgil, I had Chesterton (Pearce said)!

2009-03-11T22:06:00.006+01:00

Joseph Pearce is visiting Spain nowadays. Yesterday he had to deliver two lectures about “literary converts” and Chesterton at the University of San Pablo CEU from Madrid. For many reasons, I was really interested in attending to these events. I even had my “quest for Shakespeare” ready to be signed by the author with a special dedication. Unfortunetely, Mr. Pearce losed his flight, so the expected lectures were to be put back for today. However, I have not been told about the actual hours of the foreseen speechs. Nedlessly I waited for an early confirmation this morning. One of the lectures was cancelled, and I was informed about the second when it had finished, so there was no need to hurry up anymore. Tomorrow, God willing Mr. Pearce is in Pamplona. I am staying in Madrid. Hopefully, I will meet him another day. Force majeure, as the learned English lawyers tend to say!

In my grief, I have been comforting myself finding a Pearce’s autobiographical writing about “his” own conversion to popery. It is worth reading. And just before a while, I have came to this podcast.

Javierada

2009-03-08T22:36:00.013+01:00

Sin planearlo, este fin de semana, algo ventoso el sábado pero soleado el domingo, he podido disfrutar de la Navarra más auténtica, la que se gestó entorno de sus incontables monasterios y la que gestó y a su vez fue gestada por sus santos.

El sábado fue el turno del monasterio cisterciense (de la Trapa) de la Oliva, un remanso de paz de la Trapa, allá a orillas del río Aragón, entre Mélida y Caparroso, no muy lejos de las Bárdenas reales. ¡No hay que irse a la Grand Chartreuse! Sus monjes, aunque no minusvaloran las utilidades que les ofrece la modernidad, mantienen puntillosos la regla monástica, como garantía de su libertad. Porque su libertad la encuentran en Dios, y en encontrándole a Él, se encuentran. (Permítaseme la licencia, pero no dudaré en afirmar que no hay más “persona” que un monje). Su actividad, su razón de ser: “Deum quaerere”. ¿Cómo? Mediante la oración, el trabajo y la penitencia. El fruto visible, la caridad para con el hermano, sea el de la propia comunidad como se trate de un huésped. ¿El secreto que lo sazona? La Virgen. Para los “mundanos”, incapaces de semejante vida, sólo nos queda disfrutar sin prisas de unas horas, de una conversación, de una Vísperas, de un paseo, de la humedad de una tierra pre-primaveral... ¡Y sabe a gloria recargarse las pilas!

Aprovechando que la Oliva no queda lejos de Javier, atravesando ya de oscuras la zona media de Navarra, la patria de los carlistas, me acerqué por carreteritas recónditas a Lumbier. Allá acababa de llegar un grupo de jóvenes navarros, vascos, catalanes y madrileños tras su extenuante primera jornada de la Javierada. Nos dio cobijo el párroco en la casa parroquial. Cenamos en la misma calle con sopa, pan, queso y algo de embutido, que por algo estamos en Cuaresma. Aunque cansados los caminantes, hubo tiempo y fuerzas primero para un alegre fuego de campamento, bailes y guitarras incluidos, en la anteiglesia del pueblo. Luego, entrada ya la noche y aprovechando los buenos ánimos, también los hubo para una hora santa con el Santísimo. Llevábamos un rato reconfortándonos por el Aquél que-es-todo-amor-y-misericodia cuando de repente unos potentes estallidos nos sobresaltaron. Alguien (unos chavales del pueblo) había entreabierto la puerta, echando dos petardos dentro de la iglesia, repleta de gente. El susto ciertamente fue grande, si bien sólo se quedó en un susto. Pero a nadie le cupo la menor duda de que se trataba de una leve premonición de otros sucesos, de otros “gamberros” y de otras bromas que no nos harán ninguna gracia, cada vez más cercanos... Y, sobretodo, a qué dudarlo, había y sigue habiendo otro Alguien (piénsese en el nombre del pueblo y se acertará) rabiando porque menos de cien jóvenes son capaces de arrodillarse durante una hora delante de lo que parece un trozo de pan... Ya se sabe aquello de “seréis odiados de todos por causa de mi nombre, pero no perecerá ni un cabello de vuestra cabeza” (Lc 21, 18-19).

Por ello, sin perder la tranquilidad, nos fuimos a dormir. Bueno, dormir es un decir, porque a las tres horas tocaba diana. Tras un rápido desayuno, a las cuatro de la mañana dejábamos Lumbier, encaminándonos por medio de la noche hacia nuestra meta: el castillo de Javier. En primer lugar, poco después de salir de la población y de camino a Liédena, hemos tenido que atravesar la Foz de Lumbier, un espectacular desfiladero del río Irati que ha serrado durante milenios la última estribación rocosa de la Sierra de Leyre. Si de día es imponente, imaginaos el congosto de noche, cuando la oscuridad y el silencio del lugar viene disturbado solamente por las inagotables aguas pirenaicas que se abren camino contra todo lo que se les ponga delante. Con todo, hablando sobre Canals, casi no nos hemos percatado del momento en que abandonábamos la lúgubre garganta.

Al llegar a Liédana, clareaba ya. Este era el punto de encuentro con los demás grupos. A las 7:30 salíamos todos rezando el Via-crucis, en la última parte del camino a Javier. Los últimos quilómetros eran pan comido para unos. En especial si no habíamos andado el día anterior. Pero para algunos... ¡era un verdadero via-crucis!

Sin embargo, nos reconfortaba por esta vez la gloriosa salida del sol, que se erguía entre las nubes perezosas que se desvanecían abrazándose delicadamente a los montes. De nuevo, la primavera indomable se preanunciaba maravillosa en los trigales que tímidamente se atrevían a germinar. Los almendros, más avanzados, se habían prodigado en adornarnos la caminata. Mas la natural belleza de la tierra que se nos despertaba delante, no era suficiente para las ya mermadas fuerzas de la adolescente Guadalupe, que a estas horas arrastraba ya con dificultad sus pies lastimados y llenos de ampollas. ¡Oh mujer (trabajadora), por mucho que te esfuerces, con compañía te será más fácil!¡Y cuánto más si la compañía te viene del brazo de un amigo! Así, los dos, hemos alcanzado Javier al final. Al final, porque hemos sido los últimos, pero hemos llegado puntuales para la misa. Misa al aire libre, que el sol ya calentaba, y el templo era magnífico, con el castillo de Javier como altar y la Sierra de Leyre, aún nevada en sus cimas, de retablo. Presidiendo, Don Francisco, el pastor. Nosotros, el rebaño reunido.

Y así, a San Javier le hemos traído nuestras intenciones. Y desde aquí, como el apóstol misionero, nos hemos vuelto cada uno a sus casas. También yo - en caso contrario no estaría escribiendo estas líneas. Con una misión: evangelizar, o sea anunciar la buena nueva. A Cristo.

El diputat del Congrés

2009-02-27T19:35:00.014+01:00

Aquest migdia de divendres, assolellat i primaveral, he tingut l’avinentesa de conèixer el Congrés de Diputats per “dins”, gràcies a la gentilesa d’una amiga que hi treballa com a lletrada i que m’ha aconseguit còpia de les actes i discursos del besavi, Marià Bordas i Flaquer, diputat carlí i per Solidaritat Catalana els anys 1907-1910.

Els divendres no sol haver-hi activitat parlamentària. M’he perdut, doncs, el tràfec de diputats, polítics i periodistes que coneixem per la televisió. Només hi pul·lulava algun grup de “turistes” i els mateixos funcionaris de les Corts. Per això, la meva amiga ha aprofitat per a ensenyar-me el Palau del Congrés, l’hemicicle, els salons annexos, les comissions, la Biblioteca...

L’edifici del Congrés, interiorment i exterior, és tota una demostració d’elegància decimonònica. Exaltació borbònica-isabelina. Pulcritud, al·legories i proclames constitucionals a favor de la democràcia, des de 1812. Sembla el Liceu. O un teatre.

És clar: la democràcia és un teatre, on cadascú representa un paper. Els diputats són els principals actors (“representants de la sobirania nacional”). Els partits polítics, directors d’orquestra que reparteixen els guions, segons ho mana el Gran Arquitecte, ai perdó, segons el President de Govern. Els periodistes i els mass-media, crítics i únics espectadors directes, preparen diligentment les funcions parlamentàries que els telediaris ens transmeten puntuals. Encara recordo l’ensopiment del segon canal de la televisió pública polonesa dels anys “democràctics-populars”, que retransmetia íntegres les avorridíssimes sessions del Sejm polonès. En canvi, la democràcia-lliberal, per sort i per amor al poble, ens estalvia la tediositat dels areòpags moderns.

A vegades les representacions teatrals són drames. D’altres, comèdies. Fins aquí, benvinguda sigui l’amenitat. Però quan arriben les tragèdies...

Hom parla de recuperar el mandat imperatiu i proscriure el mandat representatiu. Hom parla de reivindicar una democràcia participativa. Hi han nostàlgics que evoquen els temps de “cuando los curas eran curas y los condes eran condes”. D’altres, més lliberals, evoquen amb sentiment la distinció i la categoria dels polítics i diputats alfonsins: tots uns “senyors” amb classe que almenys es preparaven ells mateixos els discursos i no els llegien mecànicament davant de la Cambra Baixa. Enguany, són els corresponents “politburós” – tots ells formats per tècnics anònims dels partits polítics contemporanis - els encarregats de redactar la literatura parlamentària. És lògic: la “paletada” de la majoria dels congressistes facilita o demana la intervenció de la partitocràcia.

Hom parla... Avui estem en crisis, dissortadament. Els pressuposts de l’Estat no donen pas per a gaire, per això cal administrar bé els recursos, fer economia. Per tal d’optimitzar l’eficiència de la nostra democràcia, per a fer-la més propera i atractiva pels ciutadans, se m’ha ocorregut que a partir d’ara es podria “modernitzar” el règim electoral i esmenar la Constitució en conseqüència. A més a més, estem en una època de progrés, globalització i d’informàtica. Les tradicions parlamentàries són només rèmores del passat. Per tant, per què no s’elimina el “sistema d’escons” (és a dir, allò d’un escó per persona) i l’elecció dels nombrosos (i val a dir, costosos) diputats i, en comptes d’optar per un sistema de representació de partits, com en una societat mercantil? M’explico: es tractaria de que, en funció dels resultats electorals, cada partit (una persona jurídica a la qual es confereix la representació política de la sobirania nacional - vegeu l’article 3 de la Llei Orgànica 6/2002, de 27 de juny, de Partits Polítics) ostentés ell mateix els vots de forma proporcional al resultat de les eleccions i no per mediació dels seus diputats electes. Així, cada partit designaria un representant o apoderat que mediatitzaria els vots obtinguts pel partit a les darreres eleccions. Tot seguiria igual: constituïda vàlidament l’Assemblea Democràtica corresponent (“on-line”, òbviament), es formalitzarien les votacions de forma informàtica seguint l’ordre del dia proposat pel govern. Només hauríem de mantenir a un representant per partit! En tot cas, es podria aplicar, mutatis mutandis, el règim de celebració d’una Junta d’Accionistes que estableix la Llei de Societats Anònimes. Al cap i a la fi, tan sols caldria que els secretaris generals dels partits de torn premessin els botons necessaris en un moment donat i en qualsevol lloc del món i ja tindríem el resultat esperat. Endemés, si el partit majoritari comptés amb majoria absoluta, de fet, ens podríem estalviar tot aquest “protocol” – qualsevol proposta que comptés amb la seva aquiescència, tàcita o expressa, tindria automàticament la categoria de “llei”. No faria falta el BOE, amb un mailing electrònic en tindríem suficient (imagineu-vos quants boscos es salvarien)! D’aquesta manera, àdhuc es podria “desamortitzar” l’edifici del Congrés a Madrid per a altres usos. Del preu de la subhasta, hom podria finançar algun projecte d’aprofundiment de la democratització i emancipació social, verbigràcia “en algun lugar de la Mancha de cuyo nombre sí quiero acordarme” (una pista: comença per TO i acaba per DO), o pels esquimals del Pol Nord si s'escau.

Certament, m’ha costat desempallegar-me de l’encís burgés del nostre Congrés. Però, al capdavall, la veritat s’imposa. Diuen que representa la “voluntat” de la “nació espanyola”. Pregunto: la meva "voluntat" també? La de la majoria? Quina majoria? La resultant de les eleccions? Malgrat la seva elegància, la voluntat general no és més que un òrgan de l’Estat (i l'Estat és tan sols un grup de persones que diuen que representen a la comunitat) que, ençà les constitucions lliberals primer i "democràtiques" després, ha destronat i desterrat a Nostre Senyor de la vida social dels espanyols; legislador apòstata; segrestador de les llibertats, de les llibertats concretes dels espanyols i de les regions d’Espanya. Un poder que desvincula les famílies. Un òrgan assassí, que promou l’holocaust dels 100.000 avortaments anuals... Encara sento els calfreds que he sentit bo i sortint del Parlament a l’escalfor de la Carrera de San Jerónimo.

Però he de seguir estimant els meus germans i treballar cada dia pel bé comú! On trobar les forces? Aquesta nit amb un grupet d’infants adorarem una altra vegada a l’Únic Legislador. I és que "així com Jesucrist ha posada la sua ànima per nós, així nós devem posar nostres ànimes per nostres frares e per la cosa pública" (F. Eiximenis, Regiment de la cosa pública, c. XX).

Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar; tenia set, i no em donàreu beure (Mt 25, 42)

2009-02-15T21:59:00.006+01:00

Tristor la meva quan s’acaben les vides - vides escanyades, deshidratades, desconnectades, assassinades.

He pregat per la teva resurrecció, si bé ja t’han mort, no tornaràs, no t’he conegut, comiat amarg.

Com és que t’han llicenciat, si t’estimaven? Si et volien bé, per què ja no hi ets? Si hi ha un principi de vida, qui ho és?

Un cos inerme, un cos dormit. Pressuposant la teva vegetalitat inútil, la persona, aleshores, per a què serveix?

Són masses pregàries silenciades. Car ella tenia vida, i ara ja no. Fa poc el cor li va deixar de bategar.

El cor cessà, doncs morirem tots un dia, però ai del qui mata en nom de l’amor - ell ja no podrà tornar a somriure.

T’ha occit la pàtria, t’ha occit la llei, t’ha occit la medicina, t'hem occit tots, començant pel teu primer garant de vida - en aquesta nostra pantanàsia col·lectiva.

I ni t'han deixat demanar un vas d’aigua!

(A Eluana)

Adéu siau, Sr. Canals!

2009-02-08T23:33:00.012+01:00

Ibi uacabimus et uidebimus, uidebimus et amabimus,

amabimus et laudabimus. Ecce quod erit in fine sine fine

(De civitate Dei, Liber XXII)

Aquesta darrera nit de divendres a dissabte ens ha deixat un home de Déu, un dels últims catalans de soca-rel, i per què no, un dels catalans més universals, en Francesc Canal Vidal. Un home assenyat, o el que és el mateix, un savi: el Savi. Només ens queda augurar-nos als que ens quedem aquí: “que al Cel sia i allà tots el podem veure!”.

El Sr. Canals, ens llega, a més a més de la seva obra, el seu criteri, el seu mestratge, ja se sap allò de non omnia moriar. No sóc qui per a fer-ne un elogi pòstum o una esquela biogràfica. Suposo que en els propers dies i setmanes hi haurà qui ho faci, amb agraïment i amb traça. D’altres, renegats, ni l’esmentaran (per què, ni que fos per una vegada, haurien de canviar de conducta, ara...??).

Tanmateix, a mi em dol no haver-lo pogut conèixer personalment – tenia la petita esperança que tindria la sort de fer-ho abans no s’encaminés definitivament a la casa del Pare.

- Sr. Canals: la teva contemplació ja no considerarà limitadament la teva Viladrau o Barcelona, la teva Catalunya, la teva Espanya, la teva Schola, la teva Cristiandat terrena... No, endavant, com a membre de l’Església triomfant, ja ho comprendràs tot, i ho estimaràs plenament, des del Sagrat Cor de Nostre Senyor. Abans, et rebrà, com no podria ésser d’altra manera, el “teu” Sant Josep. Gaudint de la Veritat, compartiràs conversa amb els teus mestres: Sant Atanasi, Sant Tomàs, Sant Ignasi, Santa Tresina, el pare Ramière, en Torras i Bages o el pare Orlandis (i tants més...). I a nosaltres, els teus deixebles, o millor, deixebles dels teus deixebles, ens hi esperaràs en aquesta Universitat, on l’Immaculada mai deixa d’exercir com a patrona.

A gracious spring waiting

2009-02-06T16:16:00.012+01:00

Maybe it is this crescent moon,
or some memory of once better times,
but I wonder why I have been overfilled tonight
with such a fresh tenderness.
A gentle joy that hurts,
like sweet sadness, it tastes bright and silent.

And God only knows
how much I miss you in this quiet darkness,
longing for our youth gone by.

The almond trees are in bloom.
Who will breathe in their fragrance?
Do no birds sing on February nights?
So let my voice cry out with the old song:

“By the clear and the winding streams

in the Valley of Golinons,

where my love and I have been,

where we'll wander nevermore.

CHORUS
But if time was a thing Man could buy,

all the money that I have in store,

I would give for one day by her side,

in the Valley of Golinons”

(Silly Wizard, The Valley of Strathmore)

O Lord, the Almighty, nevertheless,
not mine, but Thy love be done!

NOTE 1:

This writing was composed a year ago in a clear and cold night while I was listening to the song of The Valley of Strathmore, seated alone at my car, parked somewhere in the neighbourhood of San Blas in Madrid (where I lived). I wrote it in English. I hadn’t had then the opportunity to have it checked and I preferred to not have it published on my blog at that time. A whole year went by, the thing matured. I have been caught again by another crescent moon and somebody helped me with my “English” poetry (let me send you my appreciation : thank you Miss Anderson!).

NOTE 2:

For those of you who have not yet been in the Valley of Golinons (el meu mundanal paradís, my earthly paradise in Catalan), I promise that I will drop you a line about it, someday.

Si no cabe la objeción; siempre cabe la obediencia: a Dios y a la conciencia (como bien podría exponer hoy en día Santo Tomás)

2009-01-28T23:51:00.010+01:00

De lege, Summa Theologiae – actualización a 28.01.2009

¿Existe un derecho de objeción por razones de conciencia de los padres contra los Decretos de desarrollo de los contenidos de la asignatura de la Educación para la Ciudadanía?

Ad primum sic proceditur. No parece que exista un derecho de objeción por razones de conciencia de los padres contra la asignatura de la Educación para la Ciudadanía porque, en sentencia de 28 de enero de 2009, el Pleno del Tribunal Supremo de España ha considerado que “no existe el derecho a la objeción de conciencia” [1].

Sed contra est quod dice el Apóstol que “hay que obedecer a Dios antes que a los hombres” (Hch 5,29).

Respondeo dicendum quod: Las leyes humanas son o justas o no lo son. Son leyes justas aquellas que, por razón de su fin, se ordenan al bien común; por razón de su autor, no exceden la potestad del que las establece. Son, por el contrario, injustas aquellas leyes que son contrarias al bien humano en cuanto tal, o por razón del fin, cuando un Parlamento impone leyes onerosas a los ciudadanos, leyes que sólo favorecen a los intereses particulares del partido gobernante y de la ideología que lo inspira. O cuando, por razón del autor, el Parlamento o el Gobierno traspasan los límites de la potestad que se les ha investido. Estas leyes, injustas, mejor debieran llamarse violencias que no leyes, porque una ley que no es justa, no es ley. Desprovistas del carácter y sin la naturaleza de las leyes, no pueden por consiguiente, obligar en el foro interno. Son asimismo injustas las leyes contrarias al bien divino; tales son leyes que dictan los tiranos prescribiendo la idolatría del poder democrático o de sí mismos, u otras opuestas a los mandatos de Dios. Las leyes que por este motivo son injustas, jamás deben ser acatadas y obedecidas (mutatis mutandis, vid. I-II, q.96, a.4). En caso de los Decretos de desarrollo de la LOE así como su habitual aplicación en las escuelas, en abierta contradicción con los principios fundamentales del orden natural y sobrenatural de la sociedad, queridos y dispuestos por su Supremo Legislador, queda patente su radical e insalvable injusticia. Por consiguiente, no son vinculantes y – se reconozca positivamente o no un derecho a la objeción de conciencia de los padres que opten por ello – por consideración a la salvación de sus almas y las de sus hijos, siempre de acuerdo a las exigencias de la prudencia en cada caso, deben ser inaplicados con todo lo que ello pueda implicar negativamente para ellos o sus hijos.

Ad primum ergo dicendum, que en efecto, una objeción de conciencia no persigue tanto desligitimar la norma objetada, sino salvaguardar la pretendida integridad de la conciencia del impugnante. La objeción "legal", en sí y por ello tolerada por el Estado, no atacaría a la validez de la norma afectada. La objeción, en este sentido y en todo caso, estaría sólo al alcance de una minoría social progresivamente decreciente. La falta de contestación pública a la norma impugnada, no obstante, favocería que ésta fuera arraigando socialmente. Hasta que nadie llegase a plantear objeción alguna. De ahí que, en algunos casos, la concesión de la objeción por el Estado pudiera tener efectos anestesiantes a medio y largo plazo. Además, normalmente la alusión que se hace a la conciencia por la doctrina constitucional, se postula desde una consideración de la conciencia inmanente, “librepensadora” o “autónoma”. La recta conciencia, en cambio, es aquella que busca y es fiel la Verdad (que si es verdad, es única), no pudiendo en ningún caso transgredir los mandamientos de la Ley de Dios, lo cual, dicho sea de paso, la constituye en garantía de las libertades personales, familiares y sociales. Por lo tanto, sí existe el derecho de objeción de conciencia siempre y cuando ello no implique por parte del objetante un reconocimiento expreso o tácito a la validez general de la norma que resulta inicua. Es más, se trata de un deber de toda persona de buena voluntad - incluidos los propios colegios - no sólo el desacatar las leyes injustas, sino el hacer todo lo posible para restaurar la justicia violada por la doctrina sectaria, por ejemplo en lo que se refiere a la educación. No se trata de una desobediencia civil: sí se trata de la obediencia debida a las leyes más altas. Así, con la gracia de Dios, poco a poco, se restaurarán los verdaderos derechos de Dios en la educación de la sociedad, ejercidos por la Iglesia por voluntad del mismo Cristo, y los derechos – que son simultáneamente graves obligaciones - de sus representantes en las familias humanas: los padres.

[1] A fecha de la redacción del presente artículo – el mismo día del pronunciamiento judicial – no se ha redactado aún la motivación de la Sentencia citada. Citamos, en consecuencia, lo dicho por la nota de la Oficina de Comunicación del TS.

The country faith

2009-01-27T23:56:00.004+01:00

Here in the country’s heart
Where the grass is green,
life is the same sweet life
as it e’er hath been.

Trust in a God still lives,
and the bell at morn
floats with a thought of God
O’er the rising corn.

God comes down in the rain,
and the crop grows tall –
this is the country faith,
and the best of all.

(Norman Gale)

Benedictus dixit, non ego!

2009-01-26T23:16:00.008+01:00

From the message titled "New Technologies, New Relationships. Promoting a culture of Respect, Dialogue and Friendship”:

I would like to conclude this message by addressing myself, in particular, to young Catholic believers: to encourage them to bring the witness of their faith to the digital world. Dear Brothers and Sisters, I ask you to introduce into the culture of this new environment of communications and information technology the values on which you have built your lives. In the early life of the Church, the great Apostles and their disciples brought the Good News of Jesus to the Greek and Roman world. Just as, at that time, a fruitful evangelization required that careful attention be given to understanding the culture and customs of those pagan peoples so that the truth of the gospel would touch their hearts and minds, so also today, the proclamation of Christ in the world of new technologies requires a profound knowledge of this world if the technologies are to serve our mission adequately. It falls, in particular, to young people, who have an almost spontaneous affinity for the new means of communication, to take on the responsibility for the evangelization of this "digital continent". Be sure to announce the Gospel to your contemporaries with enthusiasm. You know their fears and their hopes, their aspirations and their disappointments: the greatest gift you can give to them is to share with them the "Good News" of a God who became man, who suffered, died and rose again to save all people. Human hearts are yearning for a world where love endures, where gifts are shared, where unity is built, where freedom finds meaning in truth, and where identity is found in respectful communion. Our faith can respond to these expectations: may you become its heralds! The Pope accompanies you with his prayers and his blessing.

(From the Vatican, 24 January 2009, BENEDICTUS PP. XVI.)

And an inmediate “example”:

Undoubtedly, wise use of communications technology enables communities to be formed in ways that promote the search for the true, the good and the beautiful, transcending geographical boundaries and ethnic divisions. To this end, the Vatican has launched a new initiative which will make information and news from the Holy See more readily accessible on the world wide web. It is my hope that this initiative will enrich a wide range of people - including those who have yet to find a response to their spiritual yearning - through the knowledge and love of Jesus Christ whose message of Good News the Church bears to the ends of the earth (cf. Mt 28:20)!

(Vatican, 25.01.2009. This is what the Holy Father said in English after his address before praying the midday Angelus with those gathered in St. Peter's Square)

Congratulations, Mr. President, a "new age" has come!

2009-01-20T21:59:00.006+01:00

Ha nevat a Varsòvia!

2009-01-04T03:13:00.012+01:00

Neva i venteja

com en els contes

que hem oblidat.

Segueix al vent

la pols callada
i adamantina

d'una nit blanca
que no té pressa;
sota el fanal
sobtadament
s'ha aturat.

Per endavant
una catifa;
mira enrere:
ni les deixants
d'unes petjades
pesades, lleus
àgils i lentes
ja no hi eren
esbufegades
pel zel de Bòrees.

Els esforços

premses efímeres
són solituds
que el temps esborra.
Ens semblarien
camins per fer
tot i abraçats
al germà fred.

Déu i nosaltres:
anhels ferits
retorns a casa
sojorn al Cel
ésser i viure

viure d'amor
en tot moment!

Błogosławieni, którzy cierpią prześladowanie dla sprawiedliwości

2008-12-26T23:04:00.008+01:00

Hiszpański sędzia pozbawiony prawa piastowania urzędów publicznych, w tym sądzenia, za opóźnianie przyznania adopcji dziecka przez „współmałżonkę” matki biologicznej.

„Błogosławieni, którzy cierpią prześladowanie dla sprawiedliwości,
albowiem do nich należy królestwo niebieskie” (Mt 5, 10)

Ojciec sześciorga dzieci, sędzia Wydziału Rodzinnego IX Sądu Pierwszej Instancji w mieście Murcja położonego w południowo-wschodniej Hiszpanii, Fernando Ferrin Calamita, tuż przed Bożym Narodzeniem, w dniu 23 grudnia 2008 r., został skazany w postępowaniu karnym przez Wyższy Sąd Sprawiedliwości w Murcji na karę pozbawienia prawa piastowania urzędów publicznych, w tym sądzenia, na okres 2 lat, 3 miesięcy i jeden dzień. Ponadto, skazany będzie zobowiązany zapłacić tytułem odszkodowania kwotę 6000 euro oraz zwrócić koszty procesowe oskarżycielowi prywatnemu. Kary te zostały nałożone za rzekome przestępstwo opóźnienia w sprawowaniu sądownictwa przez sędziego Ferrina. Dla skazującego Sądu, okolicznością obciążającą popełnienia przestępstwa jest działanie motywowane homofobią, tj. za dyskryminowanie za orientację seksualną strony wnioskującej w procesie o adopcję.

Po niedawnych zmianach ustrojowych (a za takowe można uznać bieżące zmiany legislacyjne i polityczne w Królestwie Hiszpanii po objęciu władzy przez rządzącą partię socjalistyczną w 2004 r.), pojawiło się prawo do adopcji dla małżeństw tej samej płci. W związku z tym, w trakcie postępowania sądowego o przyznanie małej Candeli - urodzonej po sztucznym zapłodnieniu matki w dniu 11 lutego 2006 - w adopcję towarzyszce matki biologicznej dziewczynki (jej małżonce według hiszpańskiego ustawodawstwa). Matka dziewczynki i jej towarzyska, lesbijki, sformalizowały związek małżeński jeszcze w listopadzie 2005 r., a po urodzeniu dziecka w lutym 2006 r., w dniu 16 maja 2006 r., towarzyszka złożyła wniosek o przyznanie jej praw rodzicielskich nad dzieckiem za zgodą matki biologicznej. Dla wyjaśnienia, warto dodać iż w Hiszpanii od 2007 r. wystarczy aby przy sporządzaniu aktu urodzenia w urzędzie stanu cywilnego, matka biologiczna stwierdziła jako drugiego „rodzica” jej partnerkę. W niniejszym przypadku, mimo że od połowy 2005 r. ustawa zezwalała ogólnie na adopcję przez „małżeństwa” tej samej płci, aby dziecko formalnie miało obu rodziców istniała tymczasowa konieczność przeprowadzenia postępowania sądowego o adopcję. Stąd nadzwyczajność całej tej sprawy. Po złożeniu wniosku, sędzia zlecił ekspertyzę zespołowi psychospołecznemu Sądu. Po kilku tygodniach, zespół ten zaopiniował, że przyznanie adopcji współmałżonce nie będzie miało żadnego (ujemnego) wpływu na rozwój dziecka, ponieważ i tak dziewczynka będzie żyć w jej aktualnym otoczeniu „rodzinnym”, a jedynie może wpłynąć pozytywnie na rozwój dziecka, z uwagi na możliwość zachowania w przyszłości kontaktu z „matką adopcyjną” w przypadku ewentualnego zerwania związku partnerek. Z kolej, w dniu 21 września 2006 r., prokurator w swoim piśmie nie wyraził żadnych zastrzeżeń wobec przyznania adopcji. Według Wyższego Sądu Sprawiedliwości w Murcji, to zaraz po tej dacie Sędzia powinien orzec o przyznaniu czy odmówieniu adopcji, gdyż istniały wszystkie do tego przesłanki, a postawienie dodatkowych wymogów jedynie mogło być znakiem jego uprzedzeń i oporu wobec przyznania adopcji starającej się o to osobie. Równa się to dla Wyższego Sądu Sprawiedliwości z karalnym opóźnieniem w sprawowaniu sprawiedliwości przez sędziego z powodu „orientacji seksualnej” strony wnioskującej. Tym bardziej, że dopiero 4 kwietnia 2007 r. sędzia Ferrin wydał postanowienie o wyznaczenie dziecku obrońcy procesowego w postaci Urzędu Dyrekcji Generalnej Rodziny Regionu Murcji, uznając, iż interesy małej Candeli mogą być sprzeczne z interesami matki biologicznej oraz wnioskującej współmałżonki. Następnie sędzia Ferrin zlecił Służbie Socjalnej Ochrony Niepełnoletnich w/w Dyrekcji Generalnej zaopiniowanie sytuacji życiowej wnioskującej pary z związku z jej możliwym wpływem na przyszły rozwój dziecka. W odpowiedzi 14 czerwca 2007 r. Służba Socjalna stwierdziła, iż nie ma przeciwwskazań na udzielenie adopcji z uwagi na stabilną sytuację małżonek co potwierdzono podczas wywiadu środowiskowego, kiedy stwierdzono, że dziecko „jest szczęśliwe i radosne, biega, gaworzy i śmieje się”. Sędzia Ferrin, oceniając ekspertyzę jako powierzchowną i niekompletną, zarządził jej rozszerzenie o poruszenie następnych punktów:
1) Wpływ braku postaci ojca dla rozwoju dziecka, przy jednoczesnym istnieniu dwóch matek.
2) Czy nie ma wpływu dla pierwszeństwa interesu dziecka fakt przebywania na co dzień z rodzicami jednakowej czy różnej płci?
3) Czy nie istnieje duże prawdopodobieństwo, że dziecko będzie homoseksualne?
4) Czy nie jest prawem dziecka wychowanie się w rodzinie „normalnej”, złożonej z dwóch osób różnej płci, uzupełniających się?

Pytania te „zbulwersowały” Urząd, po czym Sędzia zdecydował uchylić wydane zarządzenie i wnieść zapytanie do Trybunału Konstytucyjnego o konstytucyjność przepisów, które miały mieć zastosowane w tym przypadku, czego ostatecznie nie zdążył zrobić. Dla Wyższego Sądu Sprawiedliwości w Murcji pytania te miałyby być wyrazem homofobicznego nastawienia oskarżonego sędziego. W międzyczasie sprawa skomplikowała się o incydenty w celu wyłączenia sędziego Ferrina z postępowania, a nawet sędzia ten był poddany naciskom opuszczenia Wydziału Rodzinnego przez wyższe instancje sądownicze regionu Murcja. W dniu 6 listopada 2007 r., wnioskująca o adopcję złożyła karne doniesienie przeciwko sędziemu Ferrin za czyny, które miałaby stanowić złośliwe opóźnienie sprawowania sądownictwa w trakcie postępowania o adopcję. Po fazie śledczo-przygotowawczej, początkiem jesieni 2008 r. otwarto postępowanie karne, które cieszyło się dużym zainteresowaniem hiszpańskich mediów. Ostatecznie, w powołanym wyroku z dnia 23 grudnia 2008 r., Wyższy Sąd Sprawiedliwości w Murcji przyjął całkowicie tezy z oskarżenia prywatnego i prokuratury, pozbawiając tym samym pana Ferrina możliwości piastowania urzędów publicznych. Adwokat skazanego sędziego już zapowiedział odwołanie się od tego wyroku.

Proces ten, niezależnie od okoliczności i jego zawiłości prawno-procesowych, stanowi przykład konfliktu pomiędzy sumieniem skazanego sędziego a przepisami Ustawodawczy, w tym przypadku wdrożonych przez „demokratyczny” i samoistny parlament. Według Przewodniczącego Wyższego Sądu Sprawiedliwości w Murcji, podobno znanego ze swojej praktyki religijnej a także ze swoich poprzednich badań nad historią prawa, sędzia Ferrin powinien nie poddawać się własnym przekonaniom w trakcie pełnienia swojej funkcji publicznej, tym bardziej że są one „homofobiczne”, bo w przeciwnym razie „jeśli wszyscy sędziowie naśladowaliby jego paradygmat działania, utożsamiwszy go jako normę uniwersalną, szybko popadlibyśmy w system „arbitralności” który właśnie chciał uchylić Król Mądry” (kastylijski król Alfons X, przyp. autora). O dziwo, tego samego dnia Hiszpańska Rada Sądownictwa wydała decyzję w innej polemicznej sprawie, przeciwko sędziemu Tirado, który nie zapewnił uwięzienia zabójcy recydywisty, przez co ten zdołał jeszcze zgwałcić i zabić kolejną małą dziewczynkę, Mari Luz, w andaluzyjskim mieście Huelva na początku 2008 r. Na podstawie tej decyzji, pozostawiano sędziego Tirado przy prawie do wykonywania zawodu, jedynie nałożywszy na niego karę 1500 euro.

Problem w tym że dla obecnych iuspozytywistów u władzy, sędzia powinien jedynie ograniczać się do mechanicznego „stosowania ustaw”, a nie jak etymologia słowa iudex (z ius dicere) wskazuję, do orzekania „prawa”, czyli roztropne oddawania tego co każdemu się należy zgodnie z rozumem i porządkiem naturalnym we wspólnocie, do którego określenia, czemu nie, racjonalne ustawy zmierzające do dobra wspólnego są bardzo potrzebne. Nie ma mocniejszego wytłumaczenia na niezawisłość sędziowską. Niestety, skoro żyjemy w systemach „imperium ustaw”, chodzi o to aby nie dopuścić niewygodnych sędziów z pewnych jurysdykcji, np. wydziałów sądów do spraw rodzinnych. Tak się działo w Polskiej Rzeczypospolitej Ludowej. Obecnie, nadal konflikt ten jest aktualny: który z polskich sędziów rodzinnych, np., odmawia udzielenia rozwodów z uwagi na swoje sumienie?

Wobec obecnego zawirowania ideologicznego Hiszpanii i zdominowaniu jej instytucji publicznych przez wojującą gender ideology (np. jak się okazało w tym przypadku przy „postępowym” nastawieniu zaangażowanych pracowników społecznych i psychologów hiszpańskich urzędów – małodusznych absolwentów materialistycznych teorii wykładanych na hiszpańskich wydziałach psychologii, prawa, medycyny lub pedagogiki), sytuacja nie tylko sędziów, ale i różnych osób piastujących zarówno stanowiska publiczne jak i prywatne, takich jak nauczyciele i profesorowie, pracownicy urzędów cywilnych, lekarze, którzy będą chcieli postępować zgodnie ze swoim sumieniem (a przede wszystkim, jeśli chcą kierować się prawem naturalnym, Nauczaniem Społecznym i Katechizmem Kościoła katolickiego). Wielce prawdopodobne, że w przyszłości zostanie także wprowadzone przestępstwo „homofobii” oprócz zapowiadanych rozszerzenia aborcji oraz umożliwienia legalnej eutanazji. Tak więc każdy kto będzie śmiał twierdzić, iż homoseksualizm jest patologią albo czymś „poza normalnością”, będzie mógł zostać posądzony o homofobię. Jednocześnie, Ministerstwo Edukacji wprowadza do programu szkolnego swoisty przedmiot pod tytułem „wychowanie obywatelskie”, obowiązkowe dla całego szkolnictwa publicznego i prywatnego, które wpaja już pierwszoklasistom, m.in., że istnieją różne „formy” rodzinne obok tradycyjnej heteroseksualnej, a wszystkie są godne wsparcia, szacunku i uznania.

Niniejszy przypadek jest również obrazem podziałów i zagubienia aktualnej Hiszpanii: sędzia Ferrin jest tylko o rok starszy od Premiera Hiszpanii Jose Luisa Zapatero, wykonawczy radykalnych zmian legislacyjnych w Hiszpanii, znają się ze studiów ponieważ obaj ukończyli ten sam Wydział Prawa na uniwersytecie w Leon (północ Hiszpanii)

Na koniec, chciałbym aby czytelnicy niniejszego artykułu potraktowali go jako przestrogę dla Polski, ponieważ wszystko wskazuje na to, że zmiany z ostatniego trzydziestolecia w Hiszpanii (w 2008 r. obchodziliśmy 30-lecie obowiązującej hiszpańskiej Konstytucji z 6 grudnia 1978 r.), a w szczególności postępująca laicyzacja życia codziennego i politycznego, wynikające z liberalnego nastawienia społecznego i indywidualnego, nie tylko w gospodarce, również – albo przede wszystkim - hiszpańskich katolików, a są to dążenia już niestety zarodkowo obecne również w Polsce. Np. głośno jest ostatnio o pracach legislacyjnych nad regulacją technik zapładniania in vitro oraz innych form sztucznej reprodukcji w polskim parlamencie. Przy jednoznacznym głosie Episkopatu Polski w tej sprawie, przytacza się zbyt często przez wpływowe media przeciwko czy wobec niemu różne inne stanowiska, rzekomo „katolickie”, nawołujące do konieczności „nieuniknionego” kompromisu. W tym przypadku, należy brać pod uwagę, iż mała Candela, pierwsza ofiara wyżej omawianego przykrego kazusu, jest owocem sztucznego zapłodnienia jej matki (czyli czynu moralnie nie wskazanego gdyż brakuje podstawowe środowisko i akt miłości rodziców, ojca i matki, zgodnie z naturą). Tak więc, dziecko jest „prawem” a nie „darem”. Czyli dziecko nie jest celem samym w sobie, lecz środkiem spełnienia czy samo-stanowienia innej osoby, w tym przypadku matki biologicznej oraz jej towarzyszki.

Aby nie popadać w łatwy pesymizm, warto przypomnieć że dla katolików kluczem przeciwko liberalizacji jest życie nadprzyrodzone, ufne otwarcie się na Boże Miłosierdzie, życie łaską która jest nam dana w sakramentach w każdej sferze życia, nie tylko indywidualnej lub prywatnej, zgodnie z wiernością prawdzie i wierze Kościoła i jego Stolicy Apostolskiej. Dlatego obecne Świąteczne Dni przypominają nam że sam Bóg chciał przyjść na Świat w ubogiej rodzinie, jako syn Maryi i Józefa. Oprócz tego, konieczna jest stała formacja duchowa i intelektualna, nie tylko dla kleru, we świetle nauczania Kościoła i jego Tradycji, abyśmy byli „zawsze gotowi do obrony wobec każdego, kto domaga się od was uzasadnienia tej nadziei, która w was jest” (1 Piotr 3, 15). Dlatego też bardzo prosiłbym czytelników o stałą modlitwę do Świętej Rodziny z Nazaretu za Candelę, za rodzinę sędziego Ferrina, która pozostała bez żadnych źródeł dochodów, za Hiszpanię, kraju niegdyś tak promieniującego wiarą, a także za Polskę, aby Bóg ochronił ją przed już w niej obecnym rozkładem społecznym.

Brideshead Revisited Once Again

2008-12-24T13:06:00.011+01:00

It was some years ago when Emilio, a very dear friend and quite a “mentor” for us, told us about an English novel which reflected in a very surprising way how God does not cease calling his children until the ultimate end, regardless how far or lost they are. In other words, it was about a modern adaptation of the classical Saint Augustine maxim: “quia fecisti nos ad te et inquietum est cor nostrum donec requiescat in te”.

However, as that was a prohibited fruit, our friend omitted the book’s title. Perhaps we were not yet prepared to digest it as it deserved. Therefore, curiosity fell into oblivion. Until a couple of years ago, when for my twenty-fourth birthday my friends gave me as a birthday gift the Spanish translation of Brideshead Revisited. I devoured it immediately and voraciously, almost in one night, while travelling to Valencia by bus to attend the World Meeting of Families with Benedict XVI.

One year later, during a self-devoted weekend, I had a pleasure of revisiting Brideshead when watching a TV serial made in 1981. Furthermore, I got afterwards an English abridged audio book. Meanwhile, my increasing liking of the writer, the great Evelyn Waugh, led me to some of his other writings, like Decline and Fall and Sword of Honour.

Finally, some weeks ago, a friend, Javi lent me his Penguin Book with the whole English text. Therefore, lately I have been very happy visiting Brideshead once again.

xxx

What has captivated me most in Waugh’s chef d’oeuvre? His audacious apology of Catholicism for the times that lacked God? His decadent and so British glamour? His love or falling stories?

Yes and not, but these are not the main topics. The characters, all together and each one of them, there are those who fascinates me most. Even being mere literary depictions, each of them may question me. Because, in a certain way, I tend to identify with their ways, reactions and approaches, with their misery and unaware constant God-seeking, with their selfishness and running away from themselves against their desperate need of “the Other”. Indeed, I will always share Charles poorness and disorientation; his father stubbornness; Alexander’s Flyte rebellion; Lady Marchmain’s apparent safety seeking; Bridey’s impersonality and indecision; Julia’s vanity or the pious naivety of Cordelia; Anthony’s Blanche sophistication and rootlessness; Boy’s Mulcaster roughness; the superficiality of Rex Mottram; Mr. Samgrass’ servility and above all, Lord Sebastian’s weakness. A story of sins and lost freedom. A story of mercy. A story of a little Christendom. Personal stories of those that have been and still are very loved by God, even when they keep falling into the abyss.

Aren’t all we somehow bridesheadians?

For those of you who have not read yet Brideshead Revisited, I enclose next some “hooks”: shorter or longer text’s quotes and extracts from the very recommendable novel.

_________________________________________________________

(In this post, I have to acknowledge Ula’s help with my English: Ula, thank you!!)

QUOTES AND JUST SOME RELEVANT EXTRACTS

____________________________________________________________________

Brideshead revisited, the Sacred and Profane Memories of Capt. Charles Ryder
Evelyn Waugh, Penguin Books, London 2003.

PREFACE

Its theme - the operation of divine grace on a group of diverse but closely connected characters - was perhaps presumptuously large, but I make no apology for it. (p.7).

PROLOGUE

Here love had died between me and the army (p.9).

Here at the age of thirty-nine I began to be old (p.11).

I had been there before; I knew all about it (p.22).

ET IN ARCADIA EGO

I do not know that I ever, consciously, followed any of this advice (p.29).

'To understand all is to forgive all' (p.31).

'But I was in search of love in those days' (p.32).

'I expected you to make mistakes your first year. We all do' (p.42).

So through a world of piety I made my way to Sebastian (p.59).

'I've never been ‘short’ as you so painfully call it. And yet what else could you say? Hard up? Penurious? Distressed? Embarrassed? Stony-broke? (...) On the rocks? In Queer Street? ' (p.63).

The dinner table was our battlefield (p.65).

'Myster Ryder? Myster Ryder? Charles drinks champagne at all hours' (p.75).

This was my conversion to the Baroque (p.79).

'Ought we to be drunk every night?' (p.82).

Sebastian's faith was an enigma to me at that time, but not one which I felt particularly concerned to solve. I had no religion (...). Later, too, I have come to accept claims which then, in 1923, I never troubled to examine, and to accept the supernatural as the real (...). 'Oh dear, it's very difficult being a Catholic'(...) 'I'm very, very much wickeder' (p.83-84).

'Queer fellow, my brother,' said Sebastian.
'He looks normal enough.'
'Oh, but he's not. If you only knew, he's much the craziest of us, only it doesn't come out at all. He's all twisted inside. He wanted to be a priest, you know.'
'I didn't.'
'I think he still does. He nearly became a Jesuit, straight from Stonyhurst. It was awful for mummy. She couldn't exactly try and stop him, but of course it was the last thing she wanted. Think what people would have said - the eldest son; it's not as if it had been me. And poor papa. The Church has been enough trouble to him without that happening. There was a frightful to do - monks and monsignori running round the house like mice, and Brideshead just sitting glum and talking about the will of God. He was the most upset, you see, when papa went abroad - much more than mummy really. Finally they persuaded him to go to Oxford and think it over for three years. Now he's trying to make up his mind. He talks of going into the Guards and into the House of Commons and of marrying. He doesn't know what he wants. I wonder if I should have been like that, if I'd gone to Stonyhurst. I should have gone, only papa went abroad before I was old enough, and the first thing he insisted on was my going to Eton.' (p.85-86).

'I wish I liked Catholics more.'
'They seem just like other people.'
'My dear Charles, that's exactly what they're not particularly in this country, where they're so few. It's not just that they're a clique - as a matter of fact, they're at least four cliques all blackguarding each other half the time - but they've got an entirely different outlook on life; everything they think important is different from other people. They try and hide it as much as they can, but it comes out all the time. It's quite natural, really, that they should. But you see it's dffficult for semi-heathens like Julia and me.' (p. 87).

'Charles'? Said Sebastian. Charles'? 'Mr.Ryder' to you, child (p. 90).

That night I began to realize how little I really knew of Sebastian, and to understand why he had always sought to keep me apart from the rest of his life. He was like a friend made on board ship, on the high seas; now we had come to his home port (p. 91).

'They are full of hate - hate of themselves. Alex and his family' (p. 99).

'How does one mend one's way?(...) Oh, Charles, what has happened since last term? I feel so old' (p.101).

(SEBASTIAN CONTRA MUNDUM)

It was thus that Lady Marchmain found us (...). She found Sebastian subdued, with all his host of friends reduced to one, myself. She accepted me as Sebastian's friend and sought to make me hers also, and in doing so, unwittingly struck at the roots of our friendship. That is the single reproach I have to set against her abundant kindness to me (p. 105).

But I was as untouched by her faith as I was by her charm: or, rather, I was touched by both alike. I had no mind then for anything except Sebastian, and I saw him already as being threatened, though I did not yet know how black was the threat. His constant, despairing prayer was to be let alone. By the blue waters and rustling palms of his own mind he was happy and harmless as a Polynesian; only when the big ship dropped anchor beyond the coral reef, and the cutter beached in the lagoon, and, up the slope that had never known the print of a boot, there trod the grim invasion of trader, administrator, missionary, and tourist - only then was it time to disinter the archaic weapons of the tribe and -sound the drums in the hills; or, more easily, to turn from the sunlit door and lie alone in the darkness, , where the impotent, painted deities paraded the walls in vain and cough his heart out among the rum bottles.
And, since Sebastian counted among the intruders his own conscience and all claims of human affection, his days in Arcadia were numbered. For in this, to me, tranquil time Sebastian took fright. I knew him well in that mood of alertness and suspicion, like a deer suddenly lifting his head at the far notes of the hunt; I had seen him grow wary at the thought of his family or his religion, now I found I, too, was suspect. He did not fail in love, but he lost his joy of it, for I was no longer part of his solitude. As my intimacy with his family grew, I became part of the world which he sought to escape; I became one of the bonds which held him. That was the part for which his mother, in all our little talks, was seeking to fit me. Everything was left unsaid. It was only dimly and at rare moments that I suspected what was afoot.
Outwardly Mr Samgrass was the only enemy. For a fortnight Sebastian and I remained at Brideshead, leading our own life. His brother was engaged in sport and estate management; Mr Samgrass was at work in the library on Lady Marchmain's book; Sir Adrian Porson demanded most of Lady Marchmain's time. We saw little of them except in the evenings; there was room under that wide roof for a wide variety of independent lives.
After a fortnight Sebastian said: 'I can't stand Mr Samgrass any more. Let's go to London,' so he came to stay with me and now began to use my home in preference to 'Marchers'. My father liked him. 'I think your friend very amusing,' he said. 'Ask him often.'
Then, back at Oxford, we took up again the life that seemed to be shrinking in the cold air. The sadness that had been strong in Sebastian the term before gave place to kind of sullenness, even towards me. He was sick at heart somewhere, I did not know how, and I grieved for him, unable to help.
When he was gay now it was usually because he was drunk, and when drunk he developed an obsession of 'mocking Mr Samgrass'. He composed a ditty of which the refrain was, 'Green arse, Samgrass - Samgrass green arse', sung to the tune of St Mary's chime, and he would thus serenade him, perhaps once a week, under his windows. Mr Samgrass was distinguished as being the first don to have a private telephone installed in his rooms. Sebastian in his cups used to ring him up and sing him this simple song. And all this Mr Samgrass took in good part, as it is called, smiling obsequiously when we met, but with growing confidence, as though each outrage in some way strengthened his hold on Sebastian.
It was during this term that I began to realize that Sebastian was a drunkard in quite a different sense to myself I got drunk often, but through an excess of high spirits, in the love of the moment, and the wish to prolong and enhance it; Sebastian drank to escape. As we together grew older and more serious I drank less, he more. I found that sometimes after I had gone back to my college, he sat up late and alone, soaking. A succession of disasters came on him so swiftly and with such unexpected violence that it is hard to say when exactly I recognized that my friend was in deep trouble. I knew it well enough in the Easter vacation.
Julia used to say, 'Poor Sebastian. It's something chemical in him.'
That was the cant phrase of the time, derived from heaven knows what misconception of popular science. 'There's something chemical between them' was used to explain the over-mastering hate or love of any two people. It was the old concept in a new form. I do not believe there was anything chemical in my friend.
The Easter party at Brideshead was a bitter time, culminating in a small but unforgettably painful incident. Sebastian got very drunk before dinner in his mother's house, and thus marked the beginning of a new epoch in his melancholy record, another stride in the flight from his family which brought him to ruin.
It was at the end of the day when the large Easter party left Brideshead. It was called the Easter party, though in fact it began on the Tuesday of Easter Week, for the Flytes all went into retreat at the guest-house of a monastery from Maundy Thursday until Easter. This year Sebastian had said he would not go, but at the last moment had yielded, and came home in a state of acute depression from which I totally failed to raise him.
He had been drinking very hard for a week - only I knew how hard - and drinking in a nervous, surreptitious way, totally unlike his old habit. During the party there was always a grog tray in the library, and Sebastian took to slipping in there at odd moments during the day without saying anything even to me. The house was largely deserted during the day. I was at work painting another panel in the little garden-room in the colonnade. Sebastian complained of a cold, stayed in, and during all that time was never quite sober; he escaped attention by being silent. Now and then I noticed him attract curious glances, but most of the party knew him too slightly to see the change in him, while his own family were occupied, each with their particular guests.
When I remonstrated he said, 'I can't stand all these people about," but it was when they finally left and he had to face his family at close quarters that he broke down.
The normal practice was for a cocktail tray to be brought into the drawing-room at six; we mixed our own drinks and the bottles were removed when we went to dress; later, just before dinner, cocktails appeared again, this time handed round by the footmen.
Sebastian disappeared after tea; the light had gone and I spent the next hour playing mah-jongg with Cordelia. At six I was alone in the drawing-room, when he returned; he was frowning in a way I knew all too well, and when he spoke I recognized the drunken thickening in his voice.
'Haven't they brought the cocktails yet?' He pulled clumsily on the bell-rope.
I said, 'Where have you been?'
'Up with nanny.'
'I don't believe it. You've been drinking somewhere.'
'I've been reading in my room. My cold's worse today.' When the tray arrived he slopped gin and vermouth into a tumbler and carried it out of the room with him. I followed him upstairs, where he shut his bedroom door in my face and turned the key.
I returned to the drawing-room full of dismay and foreboding.
The family assembled. Lady Marchmain said: 'What's become of Sebastian?'
'He's gone to lie down. His cold is worse.'
'Oh dear, I hope he isn't getting flu. I thought he had a feverish look once or twice lately. Is there anything he wants?'
'No, he particularly asked not to be disturbed.'
I wondered whether I ought to speak to Brideshead, but that grim, rock-crystal mask forbade all confidence. Instead, on the way upstairs to dress, I told Julia.
'Sebastian's drunk.'
'He can't be. He didn't even come for a cocktail.'
'He's been drinking in his room all the afternoon.'
'How very peculiar! What a bore he is! Will he be all right for dinner?'
'No.'
'Well, you must deal with him. It's no business of mine. Does he often do this?'
'He has lately.'
'How very boring.'
I tried Sebastian's door, found it locked, and hoped he was sleeping, but, when I came back from my bath, I found him sitting in the chair before my fire; he was dressed for dinner, all but his shoes, but his tie was awry and his hair on end; he was very red in the face and squinting slightly. He spoke indistinctly.
'Charles, what you said was quite true. Not with nanny. Been drinking whisky up here. None in the library now party's gone. Now party's gone and only mummy. Feeling rather drunk. Think I'd better have something-on-a-tray up here. Not dinner with mummy.'
'Go to bed,' I told him. 'I'll say your cold's worse.'
'Much worse.'
I took him to his room which was next to mine and tried to get him to bed, but he sat in front of his dressing table squinnying at himself in the glass, trying to remake his bow-tie. On the writing table by the fire was a half-empty decanter of whisky. I took it up, thinking he would not see, but he spun round from the mirror and said: 'You put that down.'
'Don't be an ass, Sebastian. You've had enough.'
'What the devil's it got to do with you? You're only a guest here - my guest. I drink what I want to in my own house.' He would have fought me for it at that moment.
'Very well,' I said, putting the decanter back, 'Only for God's sake keep out of sight.'
'Oh, mind your own business. You came here as my friend; now you're spying on me for my mother, I know. Well, you can get out and tell her from me that I'll choose my friends and she her spies in future.'
So I left him and went down to dinner.
'I've been in to Sebastian,' I said. 'His cold has come on rather badly. He's gone to bed and says he doesn't want anything.'
'Poor Sebastian,' said Lady Marchmain. 'He'd better have a glass of hot whisky. I'll go and have a look at him.'
'Don't mummy, I'll go,' said Julia rising.
'I'll go,' said Cordelia, who was dining down that night, for a treat to celebrate the departure of the guests. She was at the door and through it before anyone could stop her. Julia caught my eye and gave a tiny, sad shrug.
In a few minutes Cordelia was back, looking grave. 'No, he doesn't seem to want anything,' she said.
'How was he?'
'Well, I don't know, but I think he's very drunk' she said.
'Cordelia.'
Suddenly the child began to giggle. '"Marquis's Son Unused to Wine",' she quoted. "'Model Student's Career Threatened".'
'Charles, is this true?' asked Lady Marchmain.
'Yes.'
Then dinner was announced, and we went to the dining-room where the subject was not mentioned.
When, Brideshead and I were left alone he said: 'Did you say Sebastian was drunk?'
'Yes.'
'Extraordinary time to choose. Couldn't you stop him?'
'No.'
'No,' said Brideshead, 'I don't suppose you could. I once saw my father drunk, in this room. I wasn't more than about ten at the time. You can't stop people if they want to get drunk. My mother couldn't stop my father, you know.'
He spoke in his odd, impersonal way. The more I saw of this family, I reflected, the more singular I found them. 'I shall ask my mother to read to us tonight.'
It was the custom, I learned later, always to ask Lady Marchmain to read aloud on evenings of family tension. She had a beautiful voice and great humour of expression. That night she read part of The Wisdom of Father Brown. Julia sat with a stool covered with manicure things and carefully revarnished her nails; Cordelia nursed Julia's Pekinese; Brideshead played patience; I sat unoccupied studying the pretty group they made, and mourning my friend upstairs.
But the horrors of that evening were not yet over.
It was sometimes Lady Marchmain's practice, when the family were alone, to visit the chapel before going to bed. She had just closed her book and proposed going there when the door opened and Sebastian appeared. He was dressed as I had last seen him, but now instead of being flushed he was deathly pale.
'Come to apologize,' he said.
'Sebastian, dear, do go back to your room,' said Lady Marchmain. 'We can talk about it in the morning.'
'Not to you. Come to apologize to Charles. I was bloody to him and he's my guest. He's my guest and my only friend and I was bloody to him.'
A chill spread over us. I led him back to his room; his family went to their prayers. I noticed when we got upstairs that the decanter was now empty. 'It's time you were in bed,' I said.
Sebastian began to weep. 'Why do you take their side against me? I knew you would if I let you meet them. Why do you spy on me?'
He said more than I can bear to remember, even at twenty years' distance. At last I got him to sleep and very sadly went to bed myself (p. 123-129).

BRIDESHEAD DESERTED

When he had finished he said, 'Now you had better make your confession.'
'No, thank you,' she said, as though refusing the offer of something in a shop. 'I don't think I want to today,' and walked angrily home.
From that moment she shut her mind against her religion.
And Lady Marchmain saw this and added it to her new grief for Sebastian and her old grief for her husband and to the deadly sickness in her body, and took all these sorrows with her daily to church; it seemed her heart was transfixed with the swords of her dolours, a living heart to match the plaster and paint; what comfort she took home with her, God knows (p. 182).

'You know, Charles,' he said, 'it's rather a pleasant change when all your life you've had people looking after you, to have someone to look after yourself. Only of course it has to be someone pretty hopeless to need looking after by me.' (p. 207).

'They've closed the chapel at Brideshead, Bridey and the Bishop; mummy's Requiem was the last mass said there. After she was buried the priest came in - I was there alone. I don't think he saw me - and took out the altar stone and put it in his bag; then he burned the wads of wool with the holy oil on them and threw the ash outside; he emptied the holy-water stoop and blew out the lamp in the sanctuary, and left the tabernacle open, and empty, as though from now on it was always to be Good Friday. I suppose none of this makes any sense to you, Charles, poor agnostic. I stayed there till he was gone, and then, suddenly, there wasn't any chapel there any more, just an oddly decorated room. I can't tell you what it felt like. You've.never been to Tenebrae, I suppose?'
'Never.'
'Well, if you had you'd know what the Jews felt about their temple. Quomodo sedet sola civitas...it's a beautiful chant. You ought to go once, just to hear it.'
'Still trying to convert me, Cordelia?'
'Oh, no. That's all over, too. D'you know what papa said when he became a Catholic? Mummy told me once. He said to her: "You have brought back my family to the faith of their ancestors." Pompous, you know. It takes people different ways. Anyhow, the family haven't been very constant, have they? There's him gone and Sebastian gone and Julia gone. But God won't let them go for long, you know. I wonder if you remember the story mummy read us the evening Sebastian first got drunk I mean the bad evening. "Father Brown" said something like "I caught him" (the thief) "with an unseen hook and an invisible line which is long enough to let him wander to the ends of the world and still to bring him back with a twitch upon the thread."'
We scarcely mentioned her mother. All the time we talked, she ate voraciously. Once she said:
'Did you see Sir Adrian Porson's poem in The Times? It's funny: he knew her best of anyone - he loved her all his life, you know - and yet it doesn't seem to have anything to do with her at all.
'I got on best with her of any of us, but I don't believe I ever really loved her. Not as she wanted or deserved. It's odd I didn't, because I'm full of natural affections.'
'I never really knew your Mother,' I said.
'You didn't like her. I sometimes think when people wanted to hate God they hated mummy.'
'What do you mean by that, Cordelia?'
'Well, you see, she was saintly but she wasn't a saint. No one could really hate a saint, could they? They can't really hate God either. When they want to hate him and his saints, they have to find something like themselves and pretend it's God and hate that. I suppose you think that's all bosh.'
'I heard almost the same thing once before - from someone very different.'
'Oh, I'm quite serious. I've thought about it a lot. It seems to explain poor mummy.'
Then this odd child tucked into her dinner with renewed relish. 'First time I've ever been taken out to dinner alone at a restaurant,' she said.
Later: 'When Julia heard they were selling Marchers she said: "Poor Cordelia. She won't have her coming-out ball there after all." It's a thing we used to talk about - like my being her bridesmaid. That didn't come off either. When Julia had her ball I was allowed down for an hour, to sit in the corner with Aunt Fanny, and she said, "In six years' time you'll have all this."...I hope I've got a vocation.'
'I don't know what that means.'
'It means you can be a nun. If you haven't a vocation it's no good however much you want to be; and if you have a vocation, you can't get away from it, however much you hate it. Bridey thinks he has a vocation and hasn't. I used to think Sebastian had and hated it - but I don't know now. Everything has changed so much suddenly.'
But I had no patience with this convent chatter. I had felt the brush take life in my hand that afternoon; I had had my finger in the great, succulent pie of creation. I was a man of the Renaissance that evening - of Browning's renaissance. I, who had walked the streets of Rome in Genoa velvet and had seen the stars through Galileo's tube, spurned the friars, with their dusty tomes and their sunken, jealous eyes and their crabbed hairsplitting speech.
'You'll fall in love,' I said.
'Oh, pray not. I say, do you think I could have another of those scrumptious meringues?' (p. 211-214).

A TWITCH UPON THE THREAD

'Oh dear,' said Julia, 'where can we hide in fair weather, we orphans of the storm?' (p. 249)

'Oh, my darling, why is it that love makes me hate the world? It's supposed to have quite the opposite effect. I feel as though all mankind, and God, too, were in a conspiracy against us.'
'They are, they are.'
'But we've got our happiness in spite of them; here and now, we've taken possession of it. They can't hurt us, can they?'
'Not tonight; not now.'
'Not for how many nights?' (p. 263).

' I want a day or two with you of real peace.'
'Isn't this peace?' (p. 265)

She was not in the library; I mounted to her room, but she was not there. I paused by her laden dressing table wondering if she would come. Then through the open window, as the light streamed out across the terrace into the dusk, to the fountain which in that house seemed always to draw us to itself for comfort and refreshment I caught the glimpse of a white skirt against the stones. It was nearly night. I found her in the darkest refuge, on a wooden seat, in a bay of the clipped box which encircled the basin. I took her in my arms and she pressed her face to my heart.
'Aren't you cold out here?'
She did not answer, only clung closer to me, and shook with sobs.
'My darling, what is it? Why do you mind? What does it matter what that old booby says?'
'I don't; it doesn't. It's just the shock. Don't laugh at me.' In the two years of our love, which seemed a lifetime, I had not seen her so moved or felt so powerless to help.
'How dare he speak to you like that?' I said. 'The cold-blooded old humbug...' But I was failing her in sympathy.
'No,' she said 'it's not that. He's quite right. They know all about it, Bridey and his widow; they've got it in black and white; they bought it for a penny at the church door. You can get anything there for a penny, in black and white, and nobody to see that you pay; only an old woman with a broom at the other end, rattling round the confessionals, and a young woman lighting a candle at the Seven Dolours. Put a penny in the box, or not, just as you like; take your tract. There you've got it, in black and white.
'All in one word, too, one little, flat, deadly word that covers a lifetime.
'Living in sin'; not just doing wrong, as I did when I went to America; doing wrong, knowing it is wrong, stopping doing it, forgetting. That's not what they mean. That's not Bridey's pennyworth. He means just what it says in black and white.
'Living in sin, with sin, always the same, like an idiot child carefully nursed, guarded from the world. "Poor Julia," they say, "she can't go out. She's got to take care of her sin. A pity it ever lived, they say, but it's so strong. Children like that always are. Julia's so good to her little, mad sin.'
'An hour ago,' I thought, 'under the sunset, she sat turning her ring in the water and counting the days of happiness; now under the first stars and the last grey whisper of day, all this mysterious tumult of sorrow! What had happened to us in the Painted Parlour? What shadow had fallen in the candlelight? Two rough sentences and a trite phrase.' She was beside herself; her voice, now muffled in my breast, now clear and anguished, came to me in single words and broken sentences.
'Past and future; the years when I was trying to be a good wife, in the cigar smoke, while the counters clicked on the backgammon board, and the man who was "dummy" at the men's table filled the glasses; when I was trying to bear his child, torn in pieces by something already dead; putting him away, forgetting him, finding you, the past two years with you, all the future with you, all the future with or without you, war coming, world ending - sin.
'A word from so long ago, from Nanny Hawkins stitching by the hearth and the nightlight burning before the Sacred Heart. Cordelia and me with the catechism, in mummy's room, before luncheon on Sundays. Mummy carrying my sin with her to church, bowed under it and the black lace veil, in the chapel; slipping out with it in London before the fires were lit; taking it with her through the empty streets, where the milkman's ponies stood with their forefeet on the pavement; mummy dying with my sin eating at her, more cruelly than her own deadly illness.
'Mummy dying with it; Christ dying with it, nailed hand and foot; hanging over the bed in the night-nursery; hanging year after year in the dark little study at Farm Street with the shining oilcloth hanging in the dark church where only the old char-woman raises the dust and one candle burns; hanging at noon high among the crowds and the soldiers; no comfort except a sponge of vinegar and the kind words of a thief; hanging for ever; never the cool sepulchre and the grave clothes spread on the stone slab, never the oil and spices in the dark cave; always the midday sun and the dice clicking for the seamless coat.
'No way back; the gates barred; all the saints and angels posted along the walls. Thrown away, scrapped, rotting down; the old man with lupus and the forked stick who limps out at nightfall to turn the rubbish, hoping for something to put in his sack, something marketable, turns away with disgust.
'Nameless and dead, like the baby they wrapped up and took away before I had seen her.'
Between her tears she talked herself into silence. I could do nothing; I was adrift in a strange sea; my hands on the metal-spun threads of her tunic were cold and stiff, my eyes dry; I was as far from her in spirit, as she clung to me in the darkness, as when years ago I had lit her cigarette on the way from the station; as far as when she was out of mind, in the dry, empty years at the Old Rectory, and in the jungle.
Tears spring from speech; presently in her silence her weeping stopped. She sat up, away from me, took my handkerchief, shivered, rose to her feet (p. 272-275).

'But, darling, I won't believe that great spout of tears came just from a few words.of Bridey's. You must have been thinking about it before.'
'Hardly at all; now and then; more, lately, with the Last Trump so near.'
'Of course it's a thing psychologists could explain; a preconditioning from childhood; feelings of guilt from the nonsense you were taught in the nursery. You do know at heart that it's all bosh, don't you?'
'How I wish it was!'
'Sebastian once said almost the same thing to me.'
'He's gone back to the Church, you know. Of course, he never left it as definitely as I did. I've gone too far; there's no turning back now; I know that, if that's what you mean by thinking it all bosh. All I can hope to do is to put my life in some sort of order in a human way, before all human order comes to an end. That's why I want to marry you. I should like to have a child. That's one thing I can do... (p. 276-277).

'An odd girl. She's grown up quite plain, you know.'
'Does she know about us?'
'Yes, she wrote me a sweet letter.'
It hurt to think of Cordelia growing up 'quite plain'; to think of all that burning love spending itself on serum-injections and delousing powder. When she arrived, tired from her journey, rather shabby, moving in the manner of one who has no interest in pleasing, I thought her an ugly woman. It was odd, I thought, how the same ingredients, differently dispensed, could produce Brideshead, Sebastian, Julia, and her. She was unmistakably their sister, without any of Julia's or Sebastian's grace, without Brideshead's gravity. She seemed brisk and matter-of-fact, steeped in the atmosphere of camp and dressing-station, so accustomed to gross suffering as to lose the finer shades of pleasure. She looked more than her twenty-six years; hard living had roughened her; constant intercourse in a foreign tongue had worn away the nuances of speech; she straddled a little as she sat by the fire, and when she said, 'It's wonderful to be home,' it sounded to my ears like the grunt of an animal returning to its basket (p.286).

'There are usually a few odd hangers-on in a religious house, you know; people who can't quite fit in either to the world or the monastic rule. I suppose I'm something of the sort myself But as I don't happen to drink, I'm more employable.' (p. 293).

'Poor Sebastian!' I said. 'It's too pitiful. How will it end?'
'I think I can tell you exactly, Charles. I've seen others like him, and I believe they are very near and dear to God. He'll live on, half in, half out of, the community, a familiar figure pottering round with his broom and his bunch of keys. He'll be a great favourite with the old fathers, something of a joke to the novices. Everyone will know about his drinking; he'll disappear for two or three days every month or so, and they'll all nod and smile and say in their various accents, "Old Sebastian's on the spree again," and then he'll come back dishevelled and shamefaced and be more devout for a day or two in the chapel. He'll probably have little hiding places about the garden where he keeps a bottle and takes a swig now and then on the sly. They'll bring him forward to act as guide, whenever they have an English speaking visitor, and he will be completely charming so that before they go, they'll ask about him and perhaps be given a hint that he has high connections at home. If he lives long enough, generations of missionaries in all kinds of remote places will think of him as a queer old character who was somehow part of the Home of their student days, and remember him in their masses. He'll develop little eccentricities of devotion, intense personal cults of his own; he'll be found in the chapel at odd times and missed when he's expected. Then one morning, after one of his drinking bouts, he'll be picked up at the gate dying, and show by a mere flicker of the eyelid that he is conscious when they give him the last sacraments. It's not such a bad way of getting through one's life.' (p. 294).

(LORD ALEXANDER FLYTE DYING)

'Charles, I see great Church troubles ahead.'
'Can't they even let him die in peace?'
'They mean something so different by "peace".'
'It would be an outrage. No one could have made it clearer, all his life, what he thought of religion. They'll come now, when his mind's wandering and he hasn't the strength to resist, and claim him as a death-bed penitent. I've had a certain, respect for their Church up till now. If they do a thing like that I shall know that everything stupid people say about them is quite true - that it's all superstition and trickery.' (p. 309).

'I've brought Father Mackay to see you'; papa said, 'Father Mackay, I am afraid you have been brought here under a misapprehension. I am not in extremis, and I have not been a practising member of your Church for twenty-five years. Brideshead, show Father Mackay the way out. ' (p. 312).

'Let's get this clear,' I said; 'he has to make an act of will; he has to be contrite and wish to be reconciled; is that right? But only God knows whether he has really made an act of will; the priest can't tell; and if there isn't a priest there, and he makes the act of will alone, that's as good as if there were a priest. And it's quite possible that the will may still be working when a man is too weak to make any outward sign of it; is that right? He may be lying, as though for dead, and willing all the time, and being reconciled, and God understands that; is that right?'
'More or less, ' said Brideshead.
'Well, for heaven's sake.' I said, 'what is the priest for?' There was a pause in which Julia sighed and Brideshead drew breath as though to start further subdividing the propositions. In the silence Cara said, 'All I know is that I shall take very good care to have a priest.'
'Bless you,' said Cordelia, 'I believe that's the best answer.' (p. 314).

'Father Mackay,' I said. 'You know how Lord Marchmain greeted you last time you came; do you think it possible he can have changed now?'
'Thank God, by his grace it is possible.'
Perhaps,' said Cara, 'you could slip in while he is sleeping, say the words of absolution over him; he would never know.'
'I have seen so many men and women die,' said the priest; 'I never knew them sorry to have me there at the end.'
'But they were Catholics; Lord Marchmain has never been one except in name - at any rate, not for years. He was a scoffer, Cara said so.'
'Christ came to call, not the righteous, but sinners to repentance.'
The doctor returned. 'There's no change,' he said.
'Now doctor,' said the priest, 'how would I be a shock to anyone?' He turned his bland, innocent, matter-of-fact face first on the doctor, then upon the rest of us. 'Do you know what I want to do? It is something so small, no show about it. I don't wear special clothes, you know. I go just as I am. He knows the look of me now. There's nothing alarming. I just want to ask him if he is sorry for his sins. I want him to make some little sign of assent; I want him, anyway, not to refuse me; then I want to give him God's pardon. Then, though that's not essential, I want to anoint him. It is nothing, a touch of the fingers, just some oil from this little box, look it is nothing to hurt him.' (p. 320-321).

'Now,' said the priest, 'I know you are sorry for all the sins of your life, aren't you? Make a sign, if you can. You're sorry, aren't you?' But there was no sign. 'Try and remember your sins; tell God you are sorry. I am going to give you absolution. While I am giving it, tell God you are sorry you have offended him.' He began to speak in Latin. I recognized the words 'ego te absolvo in nomine Patris...' and saw the priest make the sign of the cross. Then I knelt, too, and prayed: 'O God,.if there is a God, forgive him his sins, if there is such thing as sin,' and the man on the bed opened his eyes and gave a sigh, the sort of sigh I had imagined people made at the moment of death, but his eyes moved so that we knew there was still life in him.
I suddenly felt the longing for a sign, if only of courtesy, if only for the sake of the woman I loved, who knelt in front of me, praying, I knew, for a sign. It seemed so small a thing that was asked, the bare acknowledgement of a present, a nod in the crowd. I prayed more simply; 'God forgive him his sins' and 'Please God, make him accept your forgiveness.'
So small a thing to ask.
The priest took the little silver box from his pocket and spoke again in Latin, touching the dying man with an oil wad; he finished what he had to do, put away the box and gave the final blessing. Suddenly Lord Marchmain moved his hand to his forehead; I thought he had felt the touch of the chrism and was wiping it away. 'O God,' I prayed, 'don't let him do that.' But there was no need for fear; the hand moved slowly down his breast, then to his shoulder, and Lord Marchmain made the sign of the cross. Then I knew that the sign I had asked for was not a little thing, not a passing nod of recognition, and a phrase came back to me from my childhood of the veil of the temple being rent from top to bottom.
It was over; we stood up; the nurse went back to the oxygen cylinder; the doctor bent over his patient. Julia whispered to me: 'Will you see Father Mackay out? I'm staying here for a little.'
Outside the door Father Mackay became the simple, genial man I had known before. 'Well, now, and that was a beautiful thing to me. I've known it happen that way again and again. The devil resists to the last moment and then the Grace of God is too much for him. You're not a Catholic I think, Mr Ryder, but at least you'll be glad for the ladies to have the comfort of it.'
As we were waiting for the chauffeur, it occurred to me that Father Mackay should be paid for his services. I asked him awkwardly. 'Why, don't think about it, Mr Ryder. It was a pleasure,' he said, 'but anything you care to give is useful in a parish like mine.'.I found I had three pounds in my note-case and gave them to him. 'Why, indeed, that's more than generous. God bless you, Mr Ryder. I'll call again, but I don't think the poor soul has long for this world.'
Julia remained in the Chinese drawing-room until, at five o'clock that evening, her father died proving both, sides right in the dispute, priest and doctor. (p. 322-323).

'What will you do?'
'Just go on - alone. How can I tell what I shall do? You know the whole of me. You know I'm not one for a life of mourning. I've always been bad. Probably I shall be bad again, punished again. But the worse I am, the more I need God. I can't shut myself out from his mercy. That is what it would mean; starting a life with you, without him. One can only hope to see one step ahead. But I saw today there was one thing unforgivable - like things in the school-room, so bad they were unpunishable, that only mummy could deal with - the bad thing I was on the point of doing, that I'm not quite bad enough to do; to set up a rival good to God's. Why should I be allowed to understand that, and not you, Charles? It may be because of mummy, nanny, Cordelia, Sebastian - perhaps Bridey and Mrs Muspratt - keeping my name in their prayers; or it may be a private bargain between me and God, that if I give up this one thing I want so much, however bad I am, he won't quite despair of me in the end (p. 324).

BRIDESHEAD REVISITED

I said a prayer, an ancient, newly-learned form of words, and left, turning towards the camp; and as I walked back, and the cook-house bugle sounded ahead of me, I thought:
'The builders did not know the uses to which their work would descend; they made a new house with the stones of the old castle; year by year, generation after generation, they enriched and extended it; year by year the great harvest of timber in the park grew to ripeness; until, in sudden frost, came the age of Hooper; the place was desolate and the work all brought to nothing; Quomodo sedet sola civitas. Vanity of vanities, all is vanity.
'And yet,' I thought, stepping out more briskly towards the camp, where the bugles after a pause had taken up the second call and were sounding 'Pick-em-up, pick-em-up, hot potatoes', 'and yet that is not the last word; it is not even an apt word; it is a dead word from ten years back.
'Something quite remote from anything the builders intended, has come out of their work, and out of the fierce little human tragedy in which I played; something none of us thought about at the time; a small red flame - a beaten-copper lamp of deplorable design relit before the beaten-copper doors of a tabernacle; the flame which the old knights saw from their tombs, which they saw put out; that flame burns again for other soldiers, far from home, farther, in heart, than Acre or Jerusalem. It could not have been lit but for the builders and the tragedians, and there I found it this morning, burning anew among the old stones.'
I quickened my pace and reached the hut which served us for our ante-room.
'You're looking unusually cheerful today,' said the second-in-command (p. 330-331).

Aussies sounds (last summer)

2008-12-18T20:37:00.004+01:00

www.myspace.com/adamcousens
www.myspace.com/xavierrudd1234

Barcelona és bona...

2008-12-16T00:22:00.005+01:00

“Si la bossa sona” afegirien els malèvols. En dies com els d’aquest cap de setmana passat, tanmateix els podríem replicar: “tant si sona, com si no, Barcelona sempre és bona...”.

No sóc barceloní de naixença ni de residència, encara que hi estigui molt lligat familiarment. Des de l’exterior, resulta fàcil concloure que hi han moltes barcelones, segons els esperits i tarannàs dels barris respectius, o en funció de les èpoques, dels temps. Hi han diversos plans o nivells que mostren a Barcelona, no només geogràfics. Totes aquestes barcelones han format i conformat Barcelona.

Enguany, però, ja és més difícil trobar "la" Barcelona. Posem, pel cas, la Barna de l’època pre-nadalenca: la Barcelona de l’Advent. Formalment, molts carrers han quedat il·luminats i guardonats especialment per a l’ocasió. Les botigues segueixen instal·lant pessebres bucòlics en els aparadors. L’Ajuntament el segueix posant, encara que hi hagi qui s’emporta l’Infant Jesús a casa. La gent, malgrat la crisi, segueix aprovisionant-se per a les festes que s’apropen. Les empreses, algunes i de manera més limitada que l’any passat certament, ja tenen reservada taula pel dinar de Nadal. Els centres parroquials conviden a les representacions dels Pastorets d’aficionats locals. Els nens, al seu torn, ja han redactat la carta a SS.MM els Reis. Ningú no crida “muira Baltasar”...

I és que semblaria que hom anhela per aprehendre l’aura nadalenca, amb el seu caliu familiar i per la màgia idíl·lica d’una bondat a l’abast de la mà. Tothom es repeteix “Bon Nadal”, desitjant-se pau i prosperitat. Naturalment!

Aquest tercer diumenge d’Advent, passejant pel Born, o pel Barri Gòtic, contemplant el sorgir del sol des del Maremàgnum, encomanant-me al Sant Josep dels 4 Gats, fugint del FNAC, jugant amb la Sara, gaudint del Barça amb el meu fillol, aspirant la humitat del Parc Güell, pujant pel Putxet, resseguint carrers netejats per la pluja nocturna, creuant Vallcarca, o esguardant la mar resplendent que brilla a l’horitzó, sota un cel blavós que esclareix el dia, prescindeixo dels anàlisis.

Passo el rosari Balmes avall. M’aturo davant el 79 d’Alfons XII i recordo “l’Oda”. Em quedo una estona amb el Crist a les Esclaves d’Aribau, en sortint, li compro una ponsètia a l’àvia, tot esperant-la al Parc de Morgadas en companyia d’una mainada juganera.

Oh, lloros barcelonins exasperats, calleu per un moment! Deixeu-me contemplar la innocència transitòria de les criatures barcelonines sota el sol d’una desembre pausat!

Finalment, m’acomiado de la ciutat assolellada comprant xocolata desfeta a Sants abans de prendre l’Ave de retorn a l'altra capital.

Així és l’Advent, una nostàlgia per quelcom més, una esperança d’un temps que vindrà, d’un cel i una terra nova, també a i per a Barcelona.

Els oasis s’escamparan per tot arreu i la veu que clama en el desert hi ressonarà!

***

Sense conformar-nos-hi, mentrestant reposem i recobrem l’alè, en matins gloriosos com els del dissabte. La nostra amiga professava solemnement al Carmel del carrer de la Immaculada, llançant-se a l’amor de Crist per sempre més; o matins com els del diumenge catorze de desembre de dos mil vuit. Recobrem l’alè per a repetir: Jesús, Senyor, veniu!

PD1. Com qui no vol la cosa, us informo que segons el meu registre d’entrades del bloc, la present suma la centèsima. Gràcies en siguin donades a Déu.

PD2. La pintura és d'en Manel Bosch.

I.V.E: Lo pianto stesso lì pianger non lascia

2008-12-02T22:37:00.035+01:00

Ahi Pisa, vituperio de le genti
del bel paese là dove 'l sì suona,

poi che i vicini a te punir son lenti,

muovasi la Capraia e la Gorgona,

e faccian siepe ad Arno in su la foce,

sì ch'elli annieghi in te ogne persona!

Che se 'l conte Ugolino aveva voce

d'aver tradita te de le castella,

non dovei tu i figliuoi porre a tal croce.

Innocenti facea l'età novella

novella Tebe, Uguiccione e 'l Brigatae

li altri due che 'l canto suso appella.

Noi passammo oltre, là 've la gelata

ruvidamente un'altra gente fascia,

non volta in giù, ma tutta riversata.

Lo pianto stesso lì pianger non lascia,

e 'l duol che truova in su li occhi rintoppo,

si volge in entro a far crescer l'ambascia

(Inferno, XXXIII, 79-96)

Ministeri d'Insanitat d'Espanya:

2007

més de 112.000 "I.V.Es" oficials (avortaments), 21.871 dels quals a Catalunya. Sumeu-li els no declarats...

2008

quants més...?

***

Una veu clama per les ciutats:

qui venjarà la innocència?

qui retornarà els nonats?

on retrobarem llur presència?

qui et demanarà perdó

a tu, fetus, incert embrió?

En efecte, la misericòrdia de Déu és infinita, però la seva justícia terrible. I el silenci dels innocents clama al Cel. Sapigueu-ho, responsables polítics, advocats incitadors i còmplices promotors d’aquest genocidi - holocaust dels nostres temps - escorxadors vestits de metges, sàtirs, titelles i col·laboradors d'Herodes, que el vostre destí etern és l'Infern si no us penediu sincerament abans no moriu vosaltres també, vosaltres assassins de la vida més tendra. De què us servirà aleshores la sang dels més petits amb la que us heu lucrat? En quant a les voluntàries "interruptores", altres víctimes del Sistema mantes vegades, espero que les judicarà la misericòrdia del Cor de Crist que brollà de la Creu Redemptora, segons el grau del seu penediment i de la seva particular ignorància i/o responsabilitat personal. M'agradaria confiar, també, que les criatures avortades advocaran en favor seu.

I els justos que no ens creiem responsables d’aquest crim detestable, dic, què fem per eradicar-lo? què fem per a promoure la vida en tot moment i en qualsevol circumstància? Homes, respectem i estimem, de veritat i amb honestitat, a les dones en la seva naturalesa que inclou una potencial maternitat? Què fem tots per a ajudar a les mares novelles en una societat-de-mocadors-de-paper? Què fem, al capdavall, per a convertir-nos al Pare, creador i donador del ésser i de la vida?

Miserere...

Santa Maria, sigues la bona mare per a totes les embaraçades del món!

Entre Vigo y Oporto

2008-12-01T23:46:00.003+01:00

Gracias a mis hermanas (una de ellas está de Erasmus en Vigo, sic), este fin de semana he tenido la oportunidad de hacer una brevísima escapada a Vigo y a Oporto.

Como la visita ha sido fugaz, breves y parciales han de ser mis observaciones sobre las dos ciudades:

Vigo es triste y gris, aunque tenga delante al mar; o precisamente porque el mar es gris en aquellas latitudes, Vigo se refleja gris. Bien es verdad que el “finde” ha sido pasado por agua, pero hay ciudades que con la lluvia reviven y es en la humedad de las calles donde radica su encanto. Quizá Vigo bañado por el sol es otro. Si lo veo, cambiaré de opinión.

Además, Vigo es una ciudad portuaria, pero de puerto oscuro, de mercaderías; de gente transeúnte con intereses opacos. De marino recalificado, melancólico por naturaleza, pero que ahora sólo bebe para olvidar aguas más profundas. O que hace beber hasta ahogarse. Sí, no sé qué prestigio pudo tener la “Movida de Vigo” a parte de haber castrado la vida a millares de jóvenes. De hecho, tuvimos un pequeño accidente con el coche de alquiler en un semáforo, de ahí mi mala impresión... Por ello, y antes de que Vigo resucite algún día, recquiescat in pacem!

Oporto, en cambio, a pesar de su dejadez, tiene vida. Mucha vida, como la de unos gatos centinelas que recorren los tejados medio hundidos de las casas más pobres. La vida que cruza por los puentes sobre el Duero. Vidas de santos que relucen en los azulejos albicelestes de las fachadas de sus iglesias. O la vida más animal de unas gaviotas hambrientas que se pelean con las palomas por unas migajas de pan. La vida de unas sardinas asadas o un bacalao bien servido. Vida porteña que se exporta desde las bodegas de Vilanova de Gaia a todo el mundo, incluso hasta Brideshead:

“and it was during those tranquil evenings with Sebastian that I first made a serious acquaintance with wine and sowed the seed of that rich harvest which was to be my stay in many barren years...”.

La gente vive en Oporto. Hay tunas y estudiantes que le cantan a la vida que se casa en Se Catedral, con independencia de la tarde lluviosa y fría de finales de noviembre.

¿Por qué esta diferencia entre ciudades hermanas situadas a menos de 200 quilómetros de distancia?

El sábado por la mañana fui a misa a la parroquia de Santiago el Mayor de Vigo, una iglesia neogótica muy oscura del centro de Oporto. Era prácticamente el único joven que asistía a la celebración. El resto de la feligresía pasaba de los 65 y sobretodo era gente anciana de espíritu, amargada, faltada de alegría, decaída. Esta fue mi sensación, claro, no puedo juzgarles, a lo mejor se hallan en medio de la noche oscura, antepuertas de la séptima morada. Por el contrario, la eucaristía dominical en la iglesia de Santa Caterina de Oporto, aunque también se echaban de menos a los jóvenes, tenía mucha más alegría y esperanza, tan propias del Adviento que comenzamos. Así lo demostraban las potentes y melodiosas voces de las señoras mayores, que no fijan su esperanza en cálculos humanos sino en el Redentor:

“Senhor, eu amo Te
Senhor, eu creio Te
Tu é nosso Senhor!”

Instants

2008-11-28T23:55:00.003+01:00

...I de sobte neva,
sobre la ciutat
amb masses pecats
torna la puresa...

...Has trobat caliu
àdhuc un sagrari
que al teu cor amagui
l’amor que revius...

(No) volem bisbes...?

2008-11-24T22:32:00.016+01:00

Ànima amiga,
jo no sé qui
em voldrà dir
que sí m’estima

El present post semblarà amarg i amb masses qüestions (últimament n’he hagut de rellegir algunes de vida massa sectària - vid. nº109 "L'Església i la nacionalitat catalana", Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 1981). Doncs no ho és, malgrat ésser dolorós, com ho hem vist amb en Fructuós, el martiri sempre és joiós i esperançador.

xxx

1966
Volem bisbes catalans! Amb aquest crit de guerra, pretengueren foragitar de Barcelona i fer-li la vida impossible, mentre hi era, a Don Marcelo González; i des d’aleshores la voluntat popular dels catalans s’ha volgut imposar a la llibertat de l’Església, que no és altra que la llibertat de l’Esperit Sant. Vae del qui s'oposa a la gràcia! (i és clar que la gràcia pressuposa la natura, però la natura no té dret a condicionar la gràcia de Nostre Senyor...). Ho estem sofrint, per desgràcia especialment dels més senzills de casa, que es moren d'inanició espiritual.

Curiosament, a casa nostra, no fa gaire, algú (diuen que ja són 1044 persones..) proclamà un nou crit de guerra: volem bisbes cristians! Qualssevol dia d’aquests hi haurà qui demani: volem bisbes catòlics! Un altre, més radical i més coherent, ja s’ha preguntat si volem bisbes at all... En tot cas, no els volem pas sants!

Tal volta, el que hom vol avui és que a l’Església catalana la regeixi, en comptes dels successors de Pere, Jaume i Joan, Andreu, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, l'altre Jaume, Tadeu, Simó, aquell dotzè, filantrop, que es qüestionava “¿Per què no venien aquest perfum per tres-cents denaris i no el donaven als pobres?” (Jo 12, 6).

O potser, a hores d'ara, ens deixem d’històries i millor tanquem la botigueta?

2008
Més de trenta anys després, d’un poblet de 300 habitants, perdut per los Montes de Toledo de la província de Càceres i que pertany al bisbat de Toledo, surt un autobús ple de gent cap a la Seu, per a renovar la Consagració de la diòcesis al Sagrat Cor de Jesús, que presidirà el Cardenal Cañizares, un valencià més. Els acompanya el seu jove rector, que no supera el quart de segle d’edat. Català de soca-rel. Després d’una processó multitudinària pels carrers de la ciutat, la catedral toledana s’omple de gom a gom de gent que hi ha vingut de tots els indrets de la diòcesis. Hi ha molta gent que s’ha de quedar fora.

I qui recorda que fa uns 70 anys el Primat d’Espanya fou un català? Els nostres ressentits l’acusen de col·laboracionista, i tanmateix fou el que aconseguí que el català és mantingués a Catalunya com a llengua de la predicació després de la guerra civil...

Ficats a posar qüestions, quan Don Antonio Cañizares marxi a Roma, serà Toledo el novè bisbat català o els fidels de Toledo clamaran que només volen bisbes toledans?

SENYOR DEU MEU IESUCHRIST

IUDIQUE VOSTRA MAGESTAT SA CAUSA

Sant Fructuós

2008-11-20T23:58:00.004+01:00

Sabíeu que el 21 de gener del 2009 s’escau el 1750é aniversari del martiri de Sant Fructuós? Segurament, amb els seus diaques Eulogi i Auguri, són els primer sants coneguts de la nostra terra. El cristianisme, a casa nostra, arrencà amb el martiri. Significatiu i, tanmateix, quina esperança!!

Doncs fixeu-vos quines coses, que enguany estan d’any jubilar a la vella Tarraco. Amb jubileu i indulgències inclosos. Val la pena aprofitar-ho. Encomanar-nos i encomanar la nostra terra i totes les Hispanias a aquest proto-pare de tots els catalans. Amb la gràcia de Déu, també nosaltres hem de testimoniar en l’amfiteatre de la nostra ciutat globalitzada, disposats a vessar la sang, fins la darrera, la nostra sang. Abans, però, ens calçarem sense pressa.

Podeu trobar més informació a la pàgina web creada ad hoc per l’any jubilar: http://ajubilar.arquebisbattarragona.cat/index.php

I pels més animosos, heus aquí l’Acta del Martiri (trobareu altre versions lingüístiques a la pàgina suara esmentada, en especial recomano la lectura de la llatina):

PASSIÓ DELS SANTS MÀRTIRS FRUCTUÓS, BISBE, AUGURI I EULOGI, DIAQUES, QUE VAN PATIR MARTIRI A TARRAGONA, EL DIA 21 DE GENER, SOTA ELS EMPERADORS VALERIÀ I GAL·LIÈ

1. Durant el consolat d’Emilià i Bassus, el setze de gener, que s’esqueia en diumenge, el dia del Senyor, foren detinguts el bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi.Fructuós reposava a la seva cambra, quan els soldats beneficiaris Aureli, Festuci, Eli, Pol·lenci, Donat i Màxim es van presentar a casa seva. En sentir-ne els passos s’aixecà de seguida i va sortir a fora amb sandàlies mateix a trobar-los.Els soldats li digueren:—Vine, que el governador et reclama amb els teus diaques.Fructuós els respongué:—Anem, però permeteu que em calci.Els soldats li contestaren:—Calça’t, si així et plau.Tan bon punt arribaren, foren tancats a la presó. Fructuós, segur i joiós de la corona a la qual era cridat, pregava sense parar. La comunitat de germans no el deixava, sostenint-lo i demanant-li que pregués per ells.

2. L’endemà, Fructuós va batejar a la presó un germà nostre, de nom Rogacià. A la presó s’hi passaren sis dies. I el divendres, vint-i-u de gener, els en van treure per tal de ser interrogats.El governador Emilià digué:—Que comparegui Fructuós, que comparegui Auguri, que comparegui Eulogi.I d’ofici se li respongué:—Són aquí.Llavors el governador Emilià va preguntar a Fructuós:—Saps què han manat els emperadors?Fructuós li va respondre:—No ho sé, què han manat: jo sóc cristià.El governador Emilià li contestà:—Han manat donar culte als déus.Fructuós digué:—Jo adoro l’únic Déu que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el que contenen.Emilià insistí:—Saps que hi ha déus?Fructuós respongué:—No ho sé.Emilià li replicà:—Ho sabràs després.Fructuós girà l’esguard vers el Senyor i començà a pregar en el seu cor.El governador Emilià exclamà:—Quan no es dóna culte als déus ni s’adoren les estàtues dels emperadors, homes com aquests són de qui es fa cas, aquests són els temuts, aquests són els adorats!El governador Emilià s’adreçà a Auguri:—No facis cas de les paraules de Fructuós.Auguri respongué:—Jo adoro Déu omnipotent.El governador Emilià preguntà a Eulogi:—Tu també adores Fructuós?Eulogi respongué:—Jo no adoro Fructuós sinó Aquell que Fructuós adora.El governador Emilià digué a Fructuós:—Ets bisbe, tu?Fructuós va respondre:—Ho sóc.Emilià va dir:—Ho fores. I manà que els cremessin vius.

3. I mentre Fructuós, amb els seus diaques, era conduït a l’amfiteatre, el poble començà a doldre’s del bisbe Fructuós, pel gran amor que li tenien no tan sols els germans sinó també els pagans, ja que Fructuós era tal com l’Esperit Sant, per boca de l’apòstol sant Pau, vas d’elecció i mestre dels pagans, havia manifestat que calia que fos un bisbe. Per això, també els soldats, sabent que s’encaminava cap a una glòria tan gran, més se n’alegraven que no pas se’n dolien.Com fos que molts dels germans li oferissin una copa amb una mixtura perquè la begués, ell va respondre:—Encara no és hora de trencar el dejuni.De fet, eren només entre les deu i les onze del matí.El dimecres, tot i ser a la presó, Fructuós havia observat el dejuni estacional com era costum. I ara, el divendres, joiós i confiat, es delia per acabar-lo, amb els màrtirs i profetes, en el paradís que Déu té preparat per als qui l’estimen.Quan arribà a l’amfiteatre, se li atansà de seguida Augustal, lector seu, i li demanava plorant que permetés de descalçar-lo. Però el benaurat màrtir, coratjós i alegre, segur de la promesa del Senyor, li respongué:—Deixa-ho fill, jo mateix em descalço.Ja descalçat, se li apropà un company d’armes i germà nostre que es deia Fèlix i, estrenyent-li la mà dreta, li suplicava que pregués per ell.Fructuós li va respondre amb veu clara, de manera que tothom ho va sentir:—Ara, em cal pregar per l’Església catòlica, estesa d’orient a occident.

4. Així doncs, dret davant la porta de l’arena de l’amfiteatre, a punt d’encaminar-se vers la corona immarcescible més que no pas al suplici, en presència dels soldats beneficiaris —el nom dels quals abans hem esmentat— que vigilaven encara que només fos per raó del seu ofici, Fructuós, inspirat per l’Esperit Sant que parlava per ell, digué de manera que ho sentiren tant els soldats com els nostres germans:—Mai no us mancarà pastor. I no podran fallir l’amor i la promesa del Senyor ni en aquest món ni en l’altre, perquè això que ara veieu és breu com el sofriment d’una hora.Així doncs, havent consolat la comunitat de germans, van entrar a la salvació dignes i feliços en el mateix martiri, perquè rebien en ell el fruit promès en les Santes Escriptures. Esdevingueren semblants a Ananies, Azaries i Misael, ja que també en ells es representava la Trinitat divina. En efecte, posats dins el foc d’aquest món, el Pare no els abandonava, el Fill venia a ajudar-los i l’Esperit caminava entre les flames.Quan s’hagueren consumit els lligams amb què els havien subjectat les mans, Fructuós, recordant el costum que tenia durant la pregària divina, s’agenollà tot joiós, i, segur de la resurrecció, pregava Déu amb les mans esteses, signe de la creu victoriosa del Senyor.

5. (Després d’això no van mancar les meravelles acostumades del Senyor: el cel s’obrí i els nostres germans Babiló i Migdoni, que estaven al servei del governador Emilià, mostraren a la seva filla, senyora d’ells en aquest món, com Fructuós i els seus diaques pujaven coronats al cel mentre encara es mantenien dretes les estaques on els havien lligat.I van cridar Emilià, dient-li: «Vine i mira com els qui avui tu has condemnat han estat restituïts en la seva esperança dalt al cel.» Però Emilià, quan hi anà, no fou trobat digne de veure’ls.

6. Aleshores, els germans, tristos i abandonats, sense pastor, estaven afligits, no perquè planyessin Fructuós sinó més aviat perquè l’enyoraven. Quan caigué la nit, van córrer cap a l’amfiteatre fent memòria de la seva fe i del seu combat. Portaven vi per apagar els cossos mig cremats. Després, recollides les cendres, cadascun en va prendre tantes com va poder. Però ni llavors no van faltar les meravelles del Senyor i Salvador nostre, destinades a fer créixer la fe dels creients i donar un exemple als més joves. Realment convenia que el màrtir Fructuós confirmés en la seva passió i resurrecció de la carn tot allò que, mentre estava en aquest món, per la misericòrdia de Déu havia ensenyat i promès en nom del Senyor i Salvador nostre. És així que, després de la seva passió, s’aparegué als germans i els advertí que immediatament tornessin les cendres que cadascun d’ells, per amor, s’havia endut.

7. Fructuós i els seus diaques, amb les vestidures de la promesa divina, es van aparèixer igualment a Emilià, aquell que els havia condemnat. I el van amonestar, tot retraient-li que de res no li havia servit allò que havia fet, ja que ell, que creia haver-los desposseït per sempre dels seus cossos aquí a la terra, ara els contemplava glorificats.)

Oh màrtirs benaurats, provats al foc com l’or preciós, revestits amb la cuirassa de la fe i l’elm de la salvació, coronats amb la diadema reial i la corona immarcescible per haver trepitjat el cap del diable.

Oh màrtirs benaurats que meresqueren una digna estada al cel, i ara estan a la dreta de Crist, beneint Déu Pare Omnipotent, i Jesucrist, el seu Fill, i l’Esperit Sant. Amén.

Traducció i notes:

Institut Superior de Ciències Religioses Sant FructuósArquebisbat de Tarragona.

La present versió catalana de les Actes del martiri de sant Fructuós, bisbe de Tarragona, i els seus diaques sant Auguri i sant Eulogi ha estat aprovada pel Sr. Arquebisbe de Tarragona, doctor Jaume Pujol Balcells, en data de 4 de desembre de 2007.

En dono fe.

Joaquim Claver Caselles,secretari general i canceller

Entre les brumes

2008-11-18T23:16:00.004+01:00

Senyor, feu que hi vegi (Lc 18 ,41)

...Entre les brumes cansades
que il·lustren la ciutat
hores cerco d’alegria
no vull que s’acabin mai...

...Trobí només un somriure
d’una amiga fràgil do
que entre les brumes dormides
compartí un raig de sol...

11 novembre (11 listopada)

2008-11-11T22:41:00.005+01:00

Avui, 11 de novembre, a part d’ésser la Festa de Sant Martí, és la festa de la Independència de Polònia. Ara fa 90 anys, després de 123 anys repartida entre diferents potències europees, Polònia reaparegué al mapa d’Europa. Ençà, no ha pogut gaudir d’aquesta llibertat pas gaire. Sobretot d’una llibertat interior, que li permeti ésser fidel a les seves arrels. Quan ho ha estat, fixeu-vos què fèrtil i esplendorosa és (Joan Pau II...). Romandrà lliure i fidel?

Per l’ocasió, he recuperat un text que vaig escriure una tarda de finals d’agost al Parc Reial de Łazienki de Varsòvia. Els que hi heu estat, coneixeu el seu encant.

***

Plàcid comiat d’un migdia d’agost entre les branques desconegudes dels teus arbres, i estirat a les teves catifes d’herba alegra, el turista francès us fotografia, simpàtics esquirols talment com us hi mostreu: pidolaires, intrèpids, animals interessats i porucs, com els homes.

Plàcid comiat d’un estiu memorable, com tots els estius, esperant la tarda de la tardor cansada, abans que no arribi la son del hivern.

El parc és un jardí respectat i ens fa aristocràtics per uns minuts, nosaltres burgesos globalitzats. Entre paons, s’hi passegen agafadetes de les mans parelles d’enamorada passió que es pensen que el món és bonic. I potser tenen raó; una mica més enllà, una mare empeny el cotxet amb una criatura dintre. És sola i té temps per a pensar, o no pensar. Al seu costat corren uns nens empaitant una papallona – de les poques que en queden per aquestes dates. De jubilats també se n’hi veuen, han vingut per a rememorar les seves anteriors passejades per Łazienki: quan, amb qui, perquè?

L’aigua de l’estanc recull els ànecs i cignes que s’hi volen mullar. També s’hi llençaria el desmai, però no gosa.

Un escombraire neteja el passeig amb una escombra gastada. Les fulles encara onegen verdes pels arbres.

Una lleu brisa ho apaga tot, mentre Chopin hi calla.

Nonada

2008-11-08T16:12:00.006+01:00

A Ramà, se sent una veu, un plor i un clam interminable!
És Raquel que plora els seus fills, i no en vol ser consolada,
perquè ja no hi són (Jr 31, 15)

Desapercebuda pels Pirineus
tota ufana i elegant, indolora
la Torre de la mort i dels adéus
ens convida, dels pecats rentadora

Saps si ploren les mares dessagnades?
Per què somriuen els pares covards?
Infàmia de vides degenerades
les nostres, pares i mares bastards

Víctimes callades no us resistiu,
la fi us anuncien per megafonia
serà un metge qui us prengui del niu
interrompent-vos, ja no veureu el dia

Migdia blau de tardor d’un dissabte,
plàcida devesa on els nens juguen
hi era la mare que perdó recapta
a qui? llàgrimes que la gola nuguen...

El (buen) humor de Rembrandt

2008-11-05T22:08:00.012+01:00

___
Excurso sobre la Exposición "Rembrandt Pintor de Historias": una gran exposición, la del Prado, faltan algunos cuadros míticos (como “El Regreso del Hijo Pródigo), pero los que hay son bien representativos. Admira el que las “Historias” en realidad no sean más que Historia Sagrada. ¡Qué gran sensibilidad tiene el holandés para lo divino! En cada cuadro aprehende a la naturaleza, la naturaleza del hombre, dispuesta a recibir o rechazar la gracia que viene de lo Alto. Hasta crucificarle, o mecerle, como María. O sorprenderse con San Pedro. Quien pueda que vaya.
___

Des del cementiri de Sant Pol

2008-11-02T23:34:00.010+01:00

Morta és ja la que tant he amat

mas io son viu, veent ella morir

(Ausias March, Sisè cant de mort)

***

Autumnal nuvolada
que del migjorn avances
per la mar esbravada
les macabres danses.
Aigua marina plou
i ens mulla son bateig ,
que ens pregunta: on sou
difunts nostres? no us veig!

Presència dels avis
que la mort s’empassà,
esperant el demà
es clogueren els llavis
d’una terra humida.
Allà sota els xiprers,
la veu ens ha sorprès
d’un esperit que crida:

- Aigua del cel ens rega
en un poble més gran
poble de vius que prega
pels néts que moriran,
a les arrels torneu
de la mateixa soca
a un arbre, a una Creu,
que esberlarà la roca.

(En record de l’avi Mariano, q.a.c.s.)

Todos los Santos. Primer aniversario

2008-11-01T00:59:00.010+01:00

Después de la fría tarde de un auténtico otoño que había bañado la tierra con abundancia de lágrimas para olvidar, vino la noche. Húmeda, aunque sin lluvia, pero siempre oscura. Ausente la luna y de estrellas, quedaba iluminada por aquellas aburridas farolas sin luz propia que el Ayuntamiento de turno había plantado incontables en cada calle de la ciudad artificial.

Volvía a mi casa con paso decidido. Me quedaban quinientos metros para alcanzar mi portal. En cuanto antes llegue, pensé, mejor. Pero de pronto me crucé con un grupo de chicas disfrazadas de demonios, o tal vez demonios disfrazados de chicas. Temblé por un momento, pero con un conato de exorcismo mariano, seguí mi camino. Algo más adelante una horrible muñequita se desparramaba inmóvil - muerta - por el suelo mojado. ¿Qué niña había sido tan cruel abandonándola así? No sería yo quien la iba a recoger impresionado. Proseguí. A mi derecha quedaron también dos vagabundos sin-techo echados en su cama improvisada en el umbral de una zapatería. No es improbable que el día de mañana les tenga que acompañar, en estos tiempos de crisis. Mañana se solidarizarán conmigo, aún cuando esta noche yo, gran señor, pase de largo. Casi choqué con un anciano que andaba en dirección contraria mirando sólo por donde pisaba. Poco después una solitaria muchacha china hacía fotos. ¿A quién?¿Por qué?¿A estas horas? ¡Si la cámara no tenía ni flash! Justo antes de llegar al portal, de nuevo me topé con un par de féminas demoníacas y tres nigromantes salidos de un cuento de brujas. Eso era demasiado, me dije. Ya iba a pronunciar aquello de “vade retro satana”, pero me acordé que es que precisamente una gran parte de la ciudad sin Dios en la que vivo está celebrando Halloween, de ahí lo grotesco de tanta parafernalia de tienda de todo a cien, tridentes y cuernos rossoneris y las botellas de alcohol que les acompañaban en su orgía nocturna. Entré en mi portal y cerré la puerta.

En efecto, todo tiene su explicación. El día siguiente va a ser Todos los Santos, la fiesta de la humanidad, nuestra fiesta, puesto que todos estamos llamados a la santidad. Esta noche, más que a Lucíferos, brujos y bestias de la ultratumba, debería encontrarme por la calle y saludar a los ángeles y a los santos. ¡Mira si hay santos para emular y de los que disfrazarse! Será que la santidad no es divertida...

Por la mañana volverá a aparecer el sol, y aunque no luzca, Él siempre resplandecerá por encima de las nubes, por muy densas que sean. Todos los santos del Cielo, interceded por esta tierra, ¡interceded por nosotros!

There were roses...

***

En otro orden de cosas, este blog hoy está de aniversario, cumple su primer año. Ello, por sí mismo, no debería ser reseñable. Ahora bien, el tiempo es la medida en la que existimos, y en la que nos comunicamos. Somos, por ahora, temporales. Aunque de existir, sólo existe el presente, puesto que el presente es la confluencia de lo pasado. El futuro, ahí está: a la vuelta de la esquina o antes incluso, pero para nosotros, los humanos, no “existe”. Pero hablando de pasado desde el presente, conviene recordar que el pasado es presente en tanto que memoria (“memoria presente del pasado”). Memoria de lo que en su momento fue presente. En el caso de este blog, memoria escrita. Escrita en forma de blog. Hasta que no se suprima. Ello nos lleva a la limitación del tiempo. El universo está tasado, temporalmente hablando. Con independencia de lo anterior, también mi existencia “terrena” está limitada por el tiempo. Algún día moriré, está es mi primera certeza. Desconozco cuándo, pero otra certeza es que non omnia moriar y de “mi” tiempo dependerá mi eternidad, eternidad para la felicidad. Sin prejuzgar la inmensidad de la Misericordia de Dios, precisamente en consideración de dicha Misericordia, el tiempo que se me ha dado es finito. Es importante reconocerlo, al menos. Y reconocer que el tiempo se me escapa, que lo pierdo. Lo pierdo quizá dedicándolo a este personal foro.

En Razón de este blog me proponía hace un año unas reglas y un fin bastante elevado. ¿He sido fiel? ¡Lejos de mi los autoanálisis o las autocríticas! No voy a suprimir a esa mi criatura, de momento. Pero, no están de menos algunas preguntas: ¿A qué obedece este blog?¿A la vanagloria? Quizá, aunque de poco me pueda envanecer... ¿O a lo mejor responde al celo por la gloria de Aquél que todo lo mueve? Ojalá...

Pretendí entonces (hace un año) expresar con lo que ha resultado este esfuerzo, estas largas horas de paritorio, esta búsqueda de inspiraciones por doquier, esta creación (que no deja ser “mi” blog), como respuesta a un amor. Al Amor. ¿Amor a quién? ¿Amor sui o Amor Dei? No lo sé, cada día me siento más pesado, más estático, resistente al bien, anhelando volar. ¿Ha sido una huída este blog?¿Adónde?

Quería dar testimonio del Cielo. Sin embargo, flaco y aburrido ha sido el testimonio de mis propias miserias... ¿Qué se esperaban los últimos lectores de este blog? Suya es la obligación de discernir y distinguir entre lo que es cosecha propia del autor y lo que ya no lo es. Y, porqué no, ¡qué agradezcan al Autor del Universo por lo que realmente vale! Alaben y den gracias por Su Misericordia, providencia que nos mantiene, que – fíjense – mantiene la libertad de los que escriben como de los que quieren o no quieren seguir leyendo estas líneas.

Coinciden estas fechas con el hecho que terminado el Purgatorio, emprendo la lectura del Paradiso. Bueña compañía la de Dante, mi Virgilio, por la bitácora. Por ello, con él, empezando de nuevo, repito:

“La gloria di Colui che tutto move

per l’universo penetra, e risplende

in un parte più e meno altrove”.

Algún día, gracias a Dios, terminaremos nuestros quehaceres más o menos útiles o inútiles. Así esperó Ella y me enseña. “Quinci rivolse inver’ lo cielo il viso”.

Evocatio

2008-10-19T03:01:00.013+02:00

Carrer Abat Deàs
hi sèiem al llindar de la parròquia
esperant la catequesis, tots dos
- d’això ja fa massa anys.
Jocs de nens, audàcia d’il·lusions,
ànimes pures, l’amistat i sols
davant la Seva glòria

Del dissabte el matí
secrets que m’explicaves confident
de la teva escola gironina
- que no era per a mi -
diàleg que sempre recordaria:
d’ençà no ens ha coincidit mai la vida,
nosaltres fills de Déu

No podré oblidar-te
postal de ma memòria santpolenca.
En color, fotografia casual
avui t’he retrobada.
Oferir-te-la vull, si a Jesús plau,
amb nostàlgia, sentir d’un cor de carn
que tingué sa infantesa

Trop petite

2008-10-17T01:28:00.005+02:00

Bona nit i altres dones
llums i crits de la nit freda
qui escriu les hostils noves
d’una mar que no s’ofega?

Si tremola la paraula
d’unes línees mal escrites...
Incompreses, sense pauta:
papers per a fer-ne miques

Sofriment, paors i planys
eixorden la greu salmòdia
d’un esperit inconstant
que buscà la pròpia glòria

Ja ha perdut les claus de casa :
benvinguda la misèria
practica’n la davallada
del present penitència
***
Petitesa, res no tens
poca cosa, volaràs
com fulla que aixeca el vent
camí del cel anhelat

Cor que estima
joiós reposa

(16.10.2008)

Science de l'Amour

2008-10-09T22:27:00.004+02:00

'Considérant le corps mystique de l’Eglise, je ne m’étais reconnue dans aucun des membres décrits par Saint Paul, ou plutôt je voulais me reconnaître en tous… La Charité me donna la clef de ma vocation. Je compris que si l’Eglise avait un corps, composé de différents membres, 1Co 13,1-3 le plus nécessaire, le plus noble de tous ne lui manquait pas, je compris que l’Église avait un Cœur, et que ce Cœur était BRULANT d’AMOUR. Je compris que l’Amour seul faisait agir les membres de l’Eglise, que si l’Amour venait à s’éteindre, les Apôtres n’annonceraient plus l’Evangile, les Martyrs refuseraient de verser leur sang… Je compris que l’AMOUR RENFERMAIT TOUTES LES VOCATIONS, QUE L’AMOUR ETAIT TOUT, QU’IL EMBRASSAIT TOUS LES TEMPS ET TOUS LES LIEUX … EN UN MOT, QU’IL EST ETERNEL !…

Alors, dans l’excès de ma joie délirante, je me suis écriée : O Jésus, mon Amour… ma vocation, enfin je l’ai trouvée, MA VOCATION, C’EST L’AMOUR !… Oui j’ai trouvé ma place dans l’Eglise et cette place, ô mon Dieu, c’est vous qui me l’avez donnée… dans le Cœur de l’Eglise, ma Mère, je serai l’AMOUR… ainsi je serai tout… ainsi mon rêve sera réalisé !… (...) je me suis présentée devant les Anges et les Saints, et je leur ai dit : « Je suis la plus petite des créatures, je connais ma misère et ma faiblesse (...) ô Bienheureux habitants du Ciel, je vous supplie de M’ADOPTER POUR ENFANT, à vous seuls sera la gloire que vous me ferez acquérir mais daignez exaucer ma prière, elle est téméraire, je le sais, cependant j’ose vous demander de m’obtenir : VOTRE DOUBLE AMOUR (...). Je suis l’Enfant de l’Eglise, et l’Eglise est Reine puisqu’elle est ton épouse, ô Divin Roi des Rois… Ce ne sont pas les richesses et la Gloire, (même la Gloire du Ciel) que réclame le cœur du petit enfant… La gloire, il comprend qu’elle appartient de droit à ses Frères, les Anges et les Saints… Sa gloire à lui sera le reflet de celle qui jaillira du front de sa Mère. Ce qu’il demande c’est l’Amour… Il ne sait plus qu’une chose, t’aimer, ô Jésus… (...). Mais comment témoignera-t-il son Amour, puisque l’Amour se prouve par les œuvres ? (...). Je n’ai d’autre moyen de te prouver mon amour, que de jeter des fleurs, c’est-à-dire de ne laisser échapper aucun petit sacrifice, aucun regard, [4v°] aucune parole, de profiter de toutes les plus petites choses et de les faire par amour… (...) je chanterai, même lorsqu’il me faudra cueillir mes fleurs au milieu des épines et mon chant sera d’autant plus mélodieux que les épines seront longues et piquantes (...). O mon Jésus ! je t’aime, j’aime l’Eglise ma Mère, je me souviens que : « Le plus petit mouvement de PUR AMOUR lui est plus utile que toutes les autres œuvres réunies ensemble » mais le PUR AMOUR est-il bien dans mon cœur… (...). Enfin ne pouvant planer comme les aigles, le pauvre petit oiseau s’occupe encore des bagatelles de la terre.'

Manuscrit B, Lettre à Soeur Marie du Sacré-Coeur
Sainte Thérèse de l’Enfant Jésus, Manuscrits autobiographiques, Ed. du Seuil, Paris 2006, pp. 226-231.

Els somriures de Lurdes

2008-10-06T01:20:00.012+02:00

Té uns ulls foscos molts grans, qui sap si d'extraterrestre, i que escruten fixament l’objecte de la seva curiositat, ja recaiguin en cosa o persona. Malgrat la seva curta i incerta biografia, ja ha aprés a dir “papa” i “mama”. I juga divertint-se amb els seus dos germans grans. Tanmateix, de tant en tant, arranca el plor desconsolat, sense cap raó de pes que aparentment ho justifiqui. En Daniel va néixer ara fa vint-i-dos mesos, però només té una família des de fa onze. Una família que potser perdrà qualsevol dia, si l’Estat o la Comunitat Autònoma ho decreta. Aquesta és una de les especificitats del règim d’acollida “temporal” de menors.

De camí a Lurdes i amb permís administratiu previ per a sortir del país atorgat, en Daniel era el nostre reietó engrescant-nos amb els seus somriures entronitzat en la cadira infantil. Com que després de donar-li de sopar ja era fosc, volguérem apagar el llum interior del cotxe familiar. La criatura no ho comprengué i esclatà a plorar sense que la poguéssim calmar amb els més diversos enginys. Fins que la mare, legalment “temporal” o no definitiva, el prengué al seient davanter del copilot on seia i l’estrenyé entre els seus braços mentre el petonejava suament. Els sanglots d’en Daniel, poc a poc, s’anaren silenciant. Al final es quedà dormit en els braços de la seva mare. En aquesta postura filial arribaren a la residència on havíem de passar la nit.

Amb els seus tres anys i mig, la Sònia és una nena marcada, hi hauria qui diria que la seva existència és accidental, fortuïta o involuntària: contingent o fruit d'una irresponsabilitat. Amb una mirada picarona, entremaliada, sol exigir ésser la princesa d’un palau que no existeix. I quan no ho aconsegueix, perd el somriure i resta tristoia o enrabiada amb tothom... La mare, joveneta i soltera, fa el que pot amb l’ajuda dels seus pares, els avis de la nena. Però intentar “el que es pot” demana molt alè i massa sovint els petits fracassos acaben desil·lusionant...

Aquella tarda de diumenge de primers d'octubre i que il·luminava els gloriosos Pirineus engominats amb les primeres neus de la temporada a les cotes més altes, en cloure’s el pelegrinatge i tornant a les nostres cases, els nens jugaven a l’autobús com si es trobessin en una llar d’infants (el retorn el feia en autocar, com esbrinaran els lectors més deixonits). Negligents de normatives i reglaments de seguretat, els infants corrien pel corredor de l’autocar engatats i compartint les impressions espirituals i naturals del viatge, saltant excitats com isards de seient a seient, mentre llurs pares, claudicants, estaven massa cansats per a fer-los-hi cas o silenciar el xivarri pueril.

En cert moment, la petita Sònia s’aixecà del seu seient al costat de la seva mare i avançà soleta pel corredor fins a la primera fila on seia el sacerdot que guiava la peregrinació, un alegre jove de vint-i-cinc anys que tot just comença, ordenat ara no fa més de tres mesos. La nena li preguntà o li comentà alguna coseta (que només ells coneixeran fins a la fi del temps) i seguidament se li assegué a la falda. Així, durant una bona estona s’hi estigué confiada descobrint aquell nou pare.

¿No són aquestes mostres unes concrecions del que ens digué Benet XVI a Lurdes fa tres setmanes?

Marie aime chacun de ses enfants, portant d'une façon particulière son attention sur ceux qui, comme son Fils à l'heure de sa Passion, sont en proie à la souffrance ; elle les aime tout simplement parce qu'ils sont ses fils, selon la volonté du Christ sur la Croix (...). Ce sourire de Marie est pour tous ; il s'adresse cependant tout spécialement à ceux qui souffrent afin qu'ils puissent y trouver le réconfort et l'apaisement (...). Dans le sourire de la plus éminente de toutes les créatures, tournée vers nous, se reflète notre dignité d'enfants de Dieu, cette dignité qui n'abandonne jamais celui qui est malade. Ce sourire, vrai reflet de la tendresse de Dieu, est la source d'une espérance invincible (homilia 15.09.2008).

Qu'elle soit pour tous la Mère qui entoure ses enfants dans les joies comme dans les épreuves! (Homilía 14.09.2008).

Als àngels (custodis)

2008-10-02T23:53:00.008+02:00

Què és la poesia sinó la parla dels àngels

que alguns han aconseguit manllevar?
Què és la poesia sinó una altra forma més pura

de contemplar les mateixes coses?
Què és la poesia sinó una trobada?
La parla dels àngels que pugen i baixen del Cel a la terra.
I la parla de Déu, quina és?
Per tant, què és la poesia?
O, què és la poesia sense oració?
No necessito d'altres musses...

Oh, àngels custodis ensenyeu-me de poesia
Sí, ensenyeu-me a pregar!

"Volgi, Beatrice, volgi li occhi santi",

era la sua canzone, "al tuo fedele

che, per vederti, ha mossi passi tanti!

Per grazia fa noi grazia che disvele

a lui la bocca tua, sì che discerna

la seconda bellezza che tu cele".

O isplendor di viva luce etterna,

chi palido si fece sotto l'ombra

sì di Parnaso, o bevve in sua cisterna,

che non paresse aver la mente ingombra,

tentando a render te qual tu paresti

là dove armonizzando il ciel t'adombra,

quando ne l'aere aperto ti solvesti?

(Purgatorio XXXI 133-145)

***

Afegit el 8.10.2008:

"Solo la Parola di Dio è fondamento di tutta la realtà, è stabile come il cielo e più che il cielo, è la realtà. Quindi dobbiamo cambiare il nostro concetto di realismo. Realista è chi riconosce nella Parola di Dio, in questa realtà apparentemente così debole, il fondamento di tutto. Realista è chi costruisce la sua vita su questo fondamento che rimane in permanenza (...). Tutte le cose vengono dalla Parola, sono un prodotto della Parola. "All'inizio era la Parola". All'inizio il cielo parlò. E così la realtà nasce dalla Parola, è "creatura Verbi". Tutto è creato dalla Parola e tutto è chiamato a servire la Parola. Questo vuol dire che tutta la creazione, alla fine, è pensata per creare il luogo dell'incontro tra Dio e la sua creatura, un luogo dove l'amore della creatura risponda all'amore divino, un luogo in cui si sviluppi la storia dell'amore tra Dio e la sua creatura" (Benet XVI, Discurs per a l'obertura del Sínode de Bisbes, 6.10.2008)

Oh gloriós Arcàngel Sant Miquel!

2008-09-29T23:47:00.008+02:00

Arcàngel sant Miquel, defenseu-nos en la lluita, sigueu el nostre ajut contra la dolenteria i els paranys del dimoni. Supliquem que Déu i Vós, Príncep de la milícia celestial, llanceu al infern, amb el poder diví, Satanàs i els altres esperits malvats que corren pel món buscant de perdre les ànimes. Amén.

(Pregària que Lleó XIII instruí que es pronunciés després de l’Eucaristia)

Sant Miquel, l’Arcàngel. Un excel·lentíssim patró. No sempre aprofitat. Sempre, però, eficaç. Protector d'Israel i Guardià de l’Església. I un patró, com es veu en els goigs casolans, també molt català. Què protegeixi la nostra terra i la retorni a Déu, Nostre Senyor!!!

La Verge del Vilar (Blanes)

2008-09-26T09:57:00.005+02:00

"A sa mar no em fio de ningú... ¡Misèria, misèria! Verge santa des Vilar! No crec sinó en vós; no espero sinó en vós i en ningú més!

Se va entendrir i rompé en plor. A mi també el cor se’m va trencar. No: la Mare de Déu no desempararia aquell infant que no creia sinó en ella. "

(Joaquim Ruyra, Pinya de Rosa, T.II, Biblioteca Selecta, Barcelona, 1969,

p. 126)

La boda de Jarek y Agnieszka

2008-09-21T18:55:00.008+02:00

"Feliz el marido de mujer buena,
el número de sus días se duplicará.
Mujer varonil da contento a su marido,
que acaba en paz la suma de sus años (...)
La gracia de la mujer recrea a su marido
y su ciencia reconforta a sus huesos" (Siracida, 26, 1-2, 13)

En un día gris de un septiembre demasiado frío que anticipa el otoño más rancio se han casado mis amigos Jarek y Agnieszka. Se han casado, "por la Iglesia", que se dice pronto.

Tranquilos, no voy a discurrir sobre el matrimonio ni sobre el amor. Hoy no, al menos. Pero sí sobre la alegría que embarga mi corazón.

La "ceremonia" fue sobria, pero esencial. En el convento de los dominicos del barrio de Sluzew de Varsovia, ante el altar, los novios, ministros principales del sacramento, dispuestos a todo. La Iglesia en su profunda experiencia escuchaba y confirmaba atenta. Sus familias les acompañaban. El resto rezaba. No hubo discursos. Algún que otro canto, con el Przyjdz Duchu Swiety (el Veni Creator en polaco). La misma bendición de Dios Padre, con la ofrenda de Cristo en acción de gracias.

La gracia es así. Y la Virgen ya se va ocupando de que el agua se convierta en vino y que nada les falte a los esposos.

Tras el "sí quiero" el banquete. En Polonia, los padres de los novios les suelen recibir con pan y sal. Como toda tradición, magnífica y significativa. La fiesta fue sin alcohol. No hacía falta. Nos lo pasamos genial. Y los novios, ahora consortes, de maestros de ceremonias. En Konstancin, como en Caná, comimos, conversamos, bailamos, jugamos y saltamos hasta altas horas de la madrugada. Y los invitados nos alegramos con el gozo del marido quien se gozaba con su mujer, y ella con él. Todos, naturalmente, disfrutando cuales hijos en fiesta de amigos con nuestro Creador. Porque, al fin y al cabo, Dios es amor.

Terminamos el festejo con un "Pod Twoją Obronę (Bajo Tu amparo...)" que dirigió el sacerdote doméstico, el nuevo pater familias, mi amigo Jarek.

Trobaire

2008-09-19T22:56:00.003+02:00

Trist t’arrossegues per terres estranyes
consirós, trobador de mala vida
vols del delit la gràcia desflorida
perdent l’honor, l’amor sembla que guanyes.
No ets feliç, però ja has renunciat
a que la mà et prengui, amic meu.
Llibertat gaudeixes i estàs tot greu,
no et basten els favors de la ciutat?

No miris la terra, aixeca els ulls!
Que les llàgrimes dissipin llangors
i insanes accídies dels desamors
que desuneixen els esperits sulls.
No et tanquis, obre’t i troba el Cel,
pau, conhort i l’alegria dels sants.
Ho seràs: junts entonareu els cants

amb David i els trobaires d’Israel.

The quest for Shakespeare

2008-09-18T01:12:00.009+02:00

JOSEPH PEARCE
The quest for Shakespeare. The bard of Avon and the Church of Rome
Ignatius Press 2008, San Francisco, EUA

INTRODUCCIÓN

El acopio de bibliografía adquirida en Melbourne (véase Jornada Mundial de Joventut) me ha iniciado en el fenómeno de la Recusancia (o Recusantismo, de Recusancy en inglés) católica de la Inglaterra isabelina o jacobita.

Para poner en antecedentes al lector, es necesario recordar que los recusantes eran aquellos católicos que, tras el cisma de Enrique VIII, habían permanecido fieles a la Old Faith y, por tanto, a Roma. Tras la destrucción de la estructura eclesiástica y monacal en tiempos del mismo Enrique y de Eduardo VI, con un breve paréntesis durante el reinado de María Tudor (incluyendo a Jane, la reina “de los nueve días”), la persecución anglicana se dirigió con Isabel I contra el mismo pueblo que se había mantenido en parte fiel, ya sea en las ciudades como Londres o bien en los poblados y estates de los bucólicos shires. El arma de la persecución, la de siempre: “Heriré al Pastor y se dispersarán las ovejas” (Mateo 26, 31; Marcos 14, 27). Además, las sanciones pecuniarias que no eran más que expropiaciones encubiertas. Privados de su jerarquía local, la Iglesia en Inglaterra se había dotado de centros en el extranjero de formación de sacerdotes (seminarios overseas, que ya estamos en tiempos post-Trento), como los colegios ingleses de Valladolid, Lisboa, Roma o Rheims, entre otros.

Los jesuitas también tuvieron una especial vocación para asistir espiritualmente los enclaves católicos de Inglaterra. Unos y otros, sacerdotes regulares y jesuitas tenían un probable fin: la tortura y la ejecución. Y, sin embargo, cruzaban el Canal llenos de celo por aquel rebaño menesteroso. Campion, Southwell o Parsons sólo son algunos ejemplos de tantos otros mártires. La novela que también adquirí en Australia, Come rack, Come rope, de R.H.Benson, ilustra fidedignamente la vida de aquellas familias destinadas al cielo y las tentaciones de oportunismo político para sobrevivir a las que se veían sujetas a cambio de transigir con sus conciencias.

Ello no obstante, aquellos “King’s servants, but God’s first” siguieron aportando, desde el ostracismo la mayoría de las veces, su contribución al bien de su país. Quizá o precisamente por ello, en la historia de Inglaterra desde el Cisma hasta nuestros días, muchos de los personajes que más sobresalen en la formación de la cultura (por ejemplo, en la literatura) son católicos, recusantes o conversos. Otros, si bien no católicos, si sobresalen en absoluto (piénsese en las hermanas Bronte o en Charles Dickens) lo hacen por su afinidad inconciente con la Iglesia Universal. No pretendo aquí abordar esta correlación entre la verdadera Inglaterra y la fe de Anselmo de Canterbury. Pero sí nos acercaremos, de la mano de J. Pearce, a una clara muestra de ello, William Shakespeare.

THE QUEST FOR SHAKESPEARE
Hasta aquí no conocía más que el común de la gente la obra del dramaturgo inglés. Un conocimiento mediatizado, además, por las traducciones tantas veces “de autor” o por las “versiones” o adaptaciones bastardas de los directores de turno de las obras clásicas de Shakespeare (ambos fenómenos suelen coincidir con frecuencia). Pero de lo poco que conocía (incluida la disgusting representación del Rey Lear por el Teatro Romea en Madrid allá por 2004-2005) sí podía intuir que debajo de aquella capa de mitos y amores trágicos se escondía un denominador común que lo elevaba a voz universal. A la largo de de los dramas, de las elecciones y del “destino” de las tramas latía algo, como late hoy en mi conciencia: la conciencia de una libertad intimísima que puede elegir entre el bien o el mal y que responde ante sí misma, ante los demás y ante Dio. No, no se puede engañar en última instancia. Sola no está, los “dioses” la asisten. En otras palabras, la gracia (revestida de amor) que asiste a quien se reconoce débil, mueve la trama, que no es otra que el Globe o el “Teatro del Mundo” que Dios recrea una y otra vez. Literatura, en fin, cristiana – que en nada se aparta de lo definido en el Decreto de la Justificación en el Concilio de Trento.

Ahí quedaba mi intuición, hasta que empecé a leer las primeras páginas de The quest... De ahí también mi sorpresa cuando me topé con lo siguiente:

“As we shall see in the following chapters, there is an abundance of solid historical evidence to prove, beyond all reasonable doubt, that Shakespeare was raised a Catholic and that he probably remained a Catholic throughout his life” (p. 24).

Si ello es así – y Pierce con apreciable argumentación forense basada en la dialéctica clásica lo demuestra:

“It becomes clear that the more we know about Shakespeare the more we will understand his work. Do the plays reflect Shakespeare’s beliefs? Of course they do” (p. 179).

De seguir siendo Shakespeare, aunque oculto, un católico de alma y mente, su pluma es católica necesariamente. Su obra, consiguientemente, no se puede entender sin la referencia a la fe (con su contenido doctrinal y moral, pero sobretodo como seguimiento de Cristo) de la Iglesia romana. En este punto, el biógrafo ataca sin piedad a los críticos modernos que, incapaces de negar lo obvio (a saber, que Shakespeare era un recusante católico), proyectan su propia incredulidad, sus deformaciones intelectuales y, porqué no, miserias morales, interpretando las líneas shakespearianas según su antojo. Dos citas nos ilustran esta arremetida:

Such critics are blinded by their own provincial prejudice. They make themselves at home in the past by making the past remarkably like their own particular home. It is for this reason, and to bring us back to our quest, that literary criticism must be answerable to the facts of history, not subject to the fads and the fashions of modernity or postmodernity. Put simply, if you wish to know the plays at their deepest, you must know as much as possible about the person who wrote them, and in order to know the person who wrote them, you must know as much as possible about the times in which he lived (p. 89).

Taking liberties with liberty leads to anarchy, and anarchy, in reality, is the rule of the most ruthless and the enslavement of everyone else. We have laws against rape and murder to ensure that we are not at the mercy of rapists and murderers. This might be obvious to most sensible people, but no, apparently, to the intellectual libertines in literature departments in many of today’s colleges and universities. There is, alas, no law agains the rape and murder of literary text (p. 175).

Es por ello que, a la luz del “revisionismo” (suponemos que los críticos ofendidos por la franqueza de Pearce no se mantendrán callados):

From the perspective of the modernist and postmodernist, Shakespeare emerges as an unenlightened and recalcitrant reactionary. From the perspective of tradition-oriented scholars, the evident clarity of moral vision that they had always perceived in the plays becomes more explicable and more clearly defined (p. 180).

La “revisión” de Pearce no sólo se dirige contra los prejuicios de críticos y lectores resabidos, sino que se embarca en una investigación de los datos biográficos así como de la misma obra del dramaturgo de Stratford, a fin de defender su tesis. Sin pretender ser original, apoyándose en otros estudios precedentes acerca del catolicismo shakespeariano y guiándose por el common sense, al más puro estilo británico, Pearce se atreve a concordar y desgranar ciertas incógnitas de la vida y de la religión del autor de “Hamlet” o “Macbeth”. To be a Catholic or not to be, esa es la cuestión y como The quest for Shakespeare muestra, el clásico inglés se empeña en seguir siendo [católico], a pesar del ambiente hostil y su cercanía a la corte y a la vida pública del Londres isabelino. Reflejo de ello son:

Su vida. Shakespeare nace en el seno de una familia profundamente católica, relacionada por parte materna con algunas de las personas con más relevancia en la recusancia inglesa. Habiendo recibido una educación católica, tras su llegada a Londres, si bien no consta explícitamente su fidelidad a la Iglesia clandestina, no deja de rodearse de amigos y compañeros católicos. Entre otros, sacerdotes y jesuitas (Henry Wriothesley). No se registra, por el contrario, que atendiera a la celebración dominical anglicana y si bien Shakespeare, tolerado en parte y representando él mismo un papel ambiguo – el del silencio – ante la audiencia, en sus últimos años vuelve a su Stratford natal para alejarse del mundanal ruido, no sin antes haber adquirido en la capital del reino un edificio que facilitaría para que la comunidad católica de la ciudad se pudiera reunir con relativa seguridad para participar en la eucaristía velada.

Al final, como recordó el clérigo anglicano Richard Davies 70 años después de la muerte (acaecida en 1616) Shakespare “died a papist”, legando sus bienes a una de sus hijas que había permanecido católica.

Además de introducirnos en los entresijos más íntimos de la vida de Shakespeare, presenta Pierce el contexto histórico en el que aquél vivió: la consolidación del Cisma o, más aún, de la Reforma en Inglaterra. Un contexto difícil, donde en palabras del biógrafo:

“Pecuniary gain more than doctrinal differences was at the darkened heart of the English Reformation” (p. 152).

Tiempos difíciles en los que la lengua de Edgar se lamentaría:

The weight of this sad time we must obey,
Speak what we feel, not what we ought to say.
The oldest hath borne most: we that are young
Shall never see so much, nor live so long (King Lear, 5.3.325-28).

Muchos no aguantaban el peso de la exigencia; lo cual es, sin la ayuda de Dios, inevitable, puesto que:

“There are always more Gonerils and Regans than there are Cordelias” (p. 184).

A las Cordelias no les queda otra opción que el fiat, el martirio en su faceta de ostracismo y de eliminación física (el martirio cruento e incruento). El martirio que, en otra cita de Pearce, quedo ilustrado por otro poeta de la época, Byrd, en su poema Deus venerunt gentes (siguiendo el salmo 78):

Deus, venerunt gentes in hereditatem tuam // polluerunt templum sanctum tuum // posuerunt Ierusalem in pomorum custodiam // posuerunt morticinia servorum tuorum escas volatilibus coeli, // carnes sanctorum tuorum bestiis terrae; // effuderunt sanguinem ipsorum tamquam aquam in circuitu Ierusalem, // et non erat qui sepeliret. // Facti sumus opprobrium vicinis nostris, // subsannatio et illusio his, qui in circuitu nostro sunt (citado en la página 124).

La obra. En su prefacio, el autor promete acometer en un futuro la relectura del opus shakespeariano sin abstraer de la fe que movió a escribir al inglés perenne. Esto es, proceder con una interpretación auténtica. Como entrante, en el Apéndice B aquilataría al “Rey Lear” desde un perspectiva de antemano insospechada. El meta-drama que se juega en la escena es el de las propias conciencias de los hombres-espectadores, que se balancean entre la fidelidad a Dios o su propia visión, entre el verdadero amor y los falsos amores. Entre Dios y el hombre. Entre el hombre que lo es y su parodia.

Cordelia, en su fiel honestidad, nos enseña en diciendo a su padre:

Good my lord, //You have begot me, bred me, loved me: I // Return those duties back as are right fit, // Obey you, love you, and most honour you. // Why have my sisters husbands, if they say // They love you all? Haply, when I shall wed, // That lord whose hand must take my plight shall carry // Half my love with him, half my care and duty: // Sure, I shall never marry like my sisters, // To love my father all (I.I.97-106).

Al final, el Rey Lear aceptará su despojamiento, no sin una tremenda lucha por su conciencia. Aceptará su cruz y recobrará su libertad: el amor y a Cordelia. Será feliz, aun sufriendo:

Come, let's away to prison: // We two alone will sing like birds i' the cage: // When thou dost ask me blessing, I'll kneel down, // And ask of thee forgiveness: so we'll live, // And pray, and sing, and tell old tales, and laugh // At gilded butterflies, and hear poor rogues // Talk of court news; and we'll talk with them too, // Who loses and who wins; who's in, who's out; // And take upon's the mystery of things, // As if we were God’s spies: and we'll wear out, // In a wall'd prison, packs and sects of great ones, // That ebb and flow by the moon (5.3.8-19).

CONCLUSIÓN

Poco más se puede añadir que no sea el animar a la lectura de The quest for Shakespeare, ya sea en el original o en la traducción castellana que al parecer tiene prometida Editorial Palabra. Y, de forma paralela o sucesiva, el acercarse al mismo Shakespeare sin prejuicios o romaticismos eróticos como los de la película Shakespeare in love. Más allá o a pesar de las representaciones actuales de intérpretes ciegos. El texto se defenderá por sí solo y esperamos ávidos las propuestas que la curiosidad sincera por Shakespeare nos deparará en las tablas del mundo.

Plena s'eleva i llevantina

2008-09-15T09:49:00.010+02:00

Plena s’eleva i llevantina;
Una vegada més la mar
és cel i els cels són terra amiga.
La mires i estires la mà...
S’escapa ella; els grills canten:
Oh insensat, teva no és!
La pots guaitar com a les cartes
d’un formós llibre en mans d’un cec

No estimar o cloure els ulls?
Dormir de dia o viure de nit?
Torneu-li, Déu, les Vostres llums
als nous ardors d’un cor amic
I dansarà qui s’enamora
de Selene que el Sol adora

14.09.2008

El nom més dolç

2008-09-12T23:56:00.011+02:00

Mireu la creu que li han clavada
altres fills, les mans i un cor que es fia!
Roman i calla, la vista alçada
i l’ànima que es lliura - Ella expia
amb el dolor d’Eva agraciada

El mite de l'onze de setembre?

2008-09-11T01:12:00.012+02:00

“L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes” (www.11setembre.cat).

“Catalunya s'ha anat fent en el decurs del temps amb les aportacions d'energies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra d'acollida. El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocació constant d'autogovern, encarnada en institucions pròpies com la Generalitat -que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurídic específic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Constitucions i altres drets de Catalunya. Després del 1714, han estat diversos els intents de recuperació de les institucions d'autogovern. En aquest itinerari històric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperació de la Generalitat amb l'Estatut del 1932, el restabliment de la Generalitat el 1977 i l'Estatut del 1979, nascut amb la democràcia, la Constitució del 1978 i l'Estat de les autonomies” (preàmbul de l’Estatut de 2006)

No m’agrada ficar-me en política, però avui es celebra l’onze de setembre. I la política ha reptat l’onze de setembre. No puc no callar.

És curiós, els catalans som dels únics pobles que celebrem una derrota, us imagineu si els Estats Units d’Amèrica del Nord fixessin la seva festa nacional l'11 de setembre en lloc del 4 de juliol tot lamentant-se els atemptats de les torres bessones?

Doncs sí, paradoxalment seguim celebrant la caiguda de Barcelona i la desfeta del partit austriacista a les Espanyes i particularment en terres catalanes.

Paradoxalment? Sí, encara que la "Diada" la segueixin celebrant sobretot els vencedors d’aquella guerra. M’explico. No crec que el successor actual del rei Felip brindi en aquest dia amb cava o xampany. Tampoc la Legió. Ni els partits d’ultra-dreta madrilenya o els afiliats popularíssims. Però sí exulten de joia els nostres botiflers revestits avui d’independentisme separatista, de “cats” i estelades així com ahir els alumnes de Cordelles ho feien de Nova Planta, progrés centralista i modernització liberal. Sense l’onze de setembre qui sap si Catalunya fos encara enguany la caverna més “carca” d’Europa i el poble més autènticament espanyol?

No descriuré les causes ni el desenvolupament d’aquella gloriosa gesta de la sang dels nostres avis. En penyora de la veritat ens han quedat els “Anales de Cataluña” de Feliu de la Peña i les “Narraciones históricas” de Castellví. Ai las! Si els botiflers d’avui ni els fullejaran, puix no foren escrits en català...

L’onze de setembre suposà perdre les llibertats, almenys part de les llibertats. Les llibertats concretes. Els Habsburg, les institucions, els Estudis Generals... No ho perdérem tot, però s’obriren les escletxes per a perdre-ho. Aleshores no havíem perdut l’ànima. Teníem una Tradició, que no només comprèn unes tradicions, per meravelloses que siguin. I vivíem de la Tradició. Perquè la Tradició és la forma i el resultat de la llibertat. Avui, ens l’han pres. I no ho han fet pas “les tropes espanyoles”... En qualsevol cas, anem cap a l’autodeterminació, cap a la plena sobirania, cap a la plenitud, cap al Tot (o totalitarisme...). Cap al res. És cert: Catalunya, com diu l’Estatut, es va fent en el decurs del temps... La nova Nova planta!

Instintivament, en aquells últims dies del setge a Barcelona la població barcelonina es refugiava a les esglésies de la soferta ciutat. S’entén que s’hi refugiava per a resar. Avui, qui hi busca aixopluc?

No, no caurem en el ressentiment o desesperació. En el victimisme, menys. Abans d’ahir mateix, l’Església universal celebrava la festa de Pere Claver, un sant de Verdú patró de Colòmbia que entregà la seva vida pels més dèbils: els subsaharians que arribaven moribunds a Cartagena de les Índies per a començar una vida d’esclaus. Al seu torn, el pare de Catalunya és Sant Pau, un jueu de Tars que ens portà la fe en el Crist. Perquè la veritable catalanitat és la que es porta al cor, és la que ens omple de caritat i la que ens fa mirar a la Pàtria del Cel. I la que ens fa lluitar per les llibertats dels fills de Déu.

Perquè a “Catalunya la va fer Déu, no l’han feta els homes; els homes sols poden desfer-la”. No la desfem.

Gloria victis! Glòria en llaor de tots aquells que vessaren “gloriosament sa sanch y vida per son rey, per son honor, per la patria y per la llibertat de tota Espanya”!

Requiescant in pacem!

I és per això que continuaré celebrant nostàlgic i exiliat l'onze de setembre.

Viva la Vida

2008-09-07T16:10:00.005+02:00

Ayer, mientras escuchábamos con unos amigos en el coche el primer LP de Embrace (“The good will out”), comentábamos un artículo reciente de “El País” en el que se asociaba el escuchar música “indie” con personas de poca autoestima.

Más allá de las coincidencias, nuestra discusión se dirigía al valor y a la influencia de la música pop, y de la indie en particular, sobre los estados anímicos de los oyentes. Además, siempre quedaría la cuestión si el pop, el indie o el rock son música en absoluto...

En cualquier caso y sin pretensión de reivindicar a nadie, leyendo un comentario relativo al último disco de Coldplay, Viva la Vida, en un blog anglicano norteamericano, he llegado a la conclusión de que parafresando a Plinio el Joven podemos afirmar, incluso con respecto a la música indie, aquello de “nullus est ALBUMUS tam malus ut non aliqua parte prosit”.

Come rack! Come rope!

2008-09-04T00:26:00.004+02:00

"It is for the Catholic faith, then, that I die - that which was once the faith of all England - and which, I pray, may be one day its faith again. In that have I lived, and in that will I die. And I pray God, further, that all who hear me today may have grace to take it as I do - as the true Christian Religion (and none other) - revealed by our Saviour Christ"

(Robert Hugh Benson, Come rack! Come rope! Baronius Press Classics, London 2006, p. 410)

Llemosí

2008-09-02T00:31:00.002+02:00

"Tan m'abellis vostre cortes deman,
qu'ieu no me puesc ni voill a vos cobrire.
Ieu sui Arnaut, que plor e vau cantan;
consiros vei la passada folor,
e vei jausen lo joi qu'esper, denan.
Ara vos prec, per aquella valor
que vos guida al som de l'escalina,
sovenha vos a temps de ma dolor!"

(Purgatorio XXVI, 140-147)

JORNADA MUNDIAL DE LA JOVENTUT 2008

2008-08-24T00:33:00.016+02:00

A TALL D’INTRODUCCIÓ, UNA NOTA METODOLÒGICA

Torno a la blogosfera!

Del 12 al 29 de juliol passat he tingut la gràcia de participar en la XXIII Jornada Mundial de Joventut a Sydney amb el Sant Pare, Benet XVI.

Com havia promès, especialment amb aquells que no hi heu pogut anar, us faig cinc cèntims del meu peregrinatge a Sydney (Austràlia) amb la Delegació de Joventut del Bisbat de Vic juntament amb molts milers de joves d’arreu de la Terra. En aquest sentit, les següents anotacions volen ésser un testimoni, necessàriament personal o subjectiu, d’uns dies meravellosos a l’altra banda del món.

Com a precisió conceptual i terminològica, aquestes línies no són exactament una “crònica”, tampoc un diari de viatge o de guerra ni espiritual, tampoc “un quadern gris”. Són, si més no, una entrada de blog, un “post”, amb totes les virtuts i defectes o limitacions que això suposa sumades a les deficiències del mateix autor. Les notes les prenia in situ, “sobre la marxa”, de forma gairebé diària, en qualsevol lloc: a l’avió, al tren, a l’autocar, abans de dormir, en alguna estona morta. De tornada, només les he retocat. Hauria pogut editar-les, abreujar-les o redactar-les novament. He decidit, tanmateix, consignar-les com venien apuntades a la llibreta, amb alguna correcció i prou, afegint petites cites de les paraules del Sant Pare pronunciades en ocasió de la Jornada Mundial de Joventut. D’aquí les divagacions a vegades excessives i també omissions. Prefereixo la immediatesa i espero haver-ho aconseguit. Agraeixo la benevolència i/o paciència de qui tingui la curiositat de seguir llegint i demano en canvi l’abstenció a qui no en tingui.

Per últim, per si no resulta implícit del que s’ha dit fins aquí, el contingut d’aquesta entrada és estrictament personal i no pretén erigir-se en portaveu o crònica oficial de cap mena, i particularment del grup que m’acompanyava. Tampoc tindria dret a fer al·lusions expresses o personals als companys i amics del grup que m’ha acollit aquests dies i que ha fet possible aquesta història. Però sense la companyia (en el sentit de la “Fellowship of the Ring”) no hi hauria crònica.

DISSABTE, 12 DE JULIOL DE 2008
MADRID, BARCELONA, LONDRES – LEARN TO FLY

L’objectiu planejat s’està apropant. Sense plantejar-m’ho gaire, a Colònia 2005 vaig decidir que a Sydney hi havia d’anar. Certament, he començat una mica tard a participar en les Jornades Mundials de Joventut. Colònia fou la primera Jornada Mundial de Joventut per a mi. Però heus aquí que encara sóc jove i responc a la crida dels pontífexs, en aquest cas Benet XVI.

Què és una Jornada Mundial de Joventut (en endavant “JMJ”)? Un concert multitudinari, festa pacífica o aplec de germanor de gent un xic fantasiosa? Una pretensió i un bany de masses d’una Església en decadència? És clar que no! Segurament no s’han fet estudis sociològics sobre les JMJ precedents i tampoc molts d’ells acabarien d’afinar les conclusions per manca de visió sobrenatural[1]. Una cosa és certa: ningú dels qui hi assisteix, començant pel Sant Pare, hi va per casualitat. Sí, som lliures i ens ho proposem: anirem a Sydney però al cap i a la fi no depèn de nosaltres portar a terme aquest propòsit. Hi ha quelcom que ens hi empeny, o que ens hi porta. I aquesta cosa, aquest quelcom, és l’Esperit. Un Esperit que és més fort i més lleuger que les nostres maletes i que les nostres consciències. Un Esperit que aplega i que es comunica, fa comunitat, la comunitat dels creients, l’Església, el Cos Místic de Crist. L’Esperit de Déu.

Seria fàcil afirmar que el viatge – la jornada – no és gratuïta. Que seria un do ut des. Un do per a complir, per a respondre amb un esforç. Quin? Això ja ho sabria cadascú en el moment apropiat. Similars expectatives – les nostres maletes – lamentablement ens faran més feixuc el viatge. Amb expectatives o no, en canvi, uns i altres no hem de tenir por. No he de tenir por. La por esclavitza. Les ganes amb l’alegria alliberen, “donen ales”.

La reflexió s’embolica amb l’acció. Es veu que ara mateix em trobo a bord de l’avió que m’està portant de Madrid a Barcelona. A Barcelona m’he de reunir amb la meva germana i el grup que Déu m’ha donat per a fer possible el viatge, els joves del bisbat de Vic, del cor de Catalunya. Com a representació minúscula, cercarem també nosaltres la gràcia que necessita el nostre país.

La darrera nit ha estat breu i amb prou feines he aconseguit cloure els ulls. Nervis, per suposat, i més si hem de travessar els globus terraqüi: Madrid, Barcelona, Londres, Hong Kong i finalment Sydney. Dos nits sense dormir, vejam...

És dissabte, això arranca. Amb Maria. Mare, em poso als teus braços. T’ho lliuro tot, fins i tot allò que em reservo. No permetis que desaprofiti el temps de gràcia que tinc per endavant, tu que ets la Mare de la Gràcia.

Ens hem trobat tots a l’aeroport de Barcelona. Sota el cavall amb potes d’elefant de la Terminal 2. Procedents del bisbat de Vic (amb una marcada presència d’igualadins). També algun gironí i de les terres de l’Ebre. Gent senzilla i, entre ells, el bisbe Romà, un home pràctic i proper, increïblement disponible, però sense forçar. Un servidor en l’excel·lència del seu sacerdoci complet, successor dels Dotze, apòstol de Crist. Perquè el seu lema és “Amor meus, crucifixus est” sembla que segueixi la màxima paulina “m'he fet tot a tots” (I Cor 9,22), especialment amb els joves... Un privilegi tenir-lo amb nosaltres. En total, 1 bisbe, 2 capellans, 2 diaques, 1 seminarista i 22 joves més.

L’aeroport del Prat de Barcelona s’ha quedat sense capella. No se sap perquè, ni tan sols se sap quan. Tampoc sembla que ningú estigui interessat en proposar-la de nou a les Autoritats. Potser una altra confessió religiosa tindria més èxit per a reclamar un espai de culte. El cas és que hem hagut de celebrar la primera missa de la peregrinació en una sala de conferències. Aperitiu de les catacumbes que ens esperen. A Barcelona, passat el migdia del dissabte, doncs, el Sr. Bisbe ha presidit l’eucaristia de vigília del diumenge; el diumenge l’hauríem de passar a bord dels avions mentre creuàvem la Terra. Acabada la missa, hem embarcat.

Primera estació, Londres Heathrow. D’Iberia a Cathay Pacific i com a petita Església al voltant del nostre Pastor, el bisbe, hem resat els Vespres a la sala d’espera londinenca.

DIUMENGE, 13 DE JULIOL
HONG KONG – IN THE MIDDLE OF SOMEWHERE

Què intrigant! Per primera vegada he superat les 10 hores seguides damunt d’un avió. Per primera vegada he creuat Rússia i la Xina. Per primera vegada, he sobrevolat Àsia. I encara ens queden 10 hores més des de Hong Kong a Sydney[2]!

Hong Kong des de l’aire i des de la sala de l’aeroport es presenta gris i lleig, encara que no el puguem visitar, ens l’imaginem trist i desarrelat, entre el mar i el continent, sempre sota la boira asfixiant. A l’aeroport robat a la mar tenim unes hores per a conèixer una Àsia a la “europea” i que existeixen altres companyies aèries com “Dragonair”. I que de monjos budistes n’hi ha de diferents menes u ordes o colors. Àdhuc n’hi ha que disposen d’ordenadors d’última generació. Els ordenadors són made in China. És això Àsia? Sense resposta, hem tornat a l’avió que ens portarà a Sydney, ara ja sense més escales. A la porta de l’avió hem vist que no érem els únics pelegrins de camí a la JMJ. Un grup de francesos, anglo-saxons i fins i tot un “club” de Barcelona. I un altre bisbe ens acompanya, l’auxiliar de Hong Kong, que conserva l’aire de reverència i de dignitat dels savis xinesos. Aquest vell reverent ha trobat la vertadera veritat. Els altres passatgers que ens acompanyaran en aquest vol vers Sydney encara que no tinguin cap intenció de participar en la JMJ, ells també son pelegrins. Tal vegada inconscientment, però a ells també els mou el mateix Esperit. A on ens acabarà portant?

Per ara hem deixat la indesxifrable Xina, la trista Xina que anhela l’alegria... Fugaç la visita, no sóc capaç de capir-la com sóc incapaç de desxifrar el seu enigmàtic alfabet, alfabet que en principi és l’alfabet d’una llengua com qualsevol altre.

DILLUNS, 14 DE JULIOL
SYDNEY – JA HI HEM ARRIBAT!

6:13 AM. Hem aterrat a Sydney i encara és de nit. En sortint de l’aeroport, hem pres el tren fins a la Central Station, al bell mig de la ciutat.

Desconeguda encara, en la primera impressió la ciutat se’ns apareix una barreja de Nova York amb Londres amb un regust mediterrani. La gent apagada i tèdia d’un dilluns matí que ha de tornar a les seves feines contrasta amb la visibilitat dels clergues i les múltiples colles de pelegrins d’arreu del món que ronden despistats per l’estació i zones properes. Al cap d’una llarga espera (els responsables del nostre grup havien anat a buscar les acreditacions i el “pack” del pelegrí), hem pres de nou el tren que ens havia de dur a Wyee, a uns 80 quilòmetres al nord de Sydney, base operativa durant els nostres dies d’estada a Sydney. El problema és que el tren sol recórrer aquests 80 kms en 2 hores... El camí, no obstant, ens dona l’ocasió de tastar la naturalesa i el paisatge del New South Wales: eucaliptus, aiguamolls, barris residencials i més eucaliptus.

A Wyee ens albergarem en una modesta però hospitalària casa d’exercicis protestant. La localitat representa, crec, una típica població de granges australianes a les portes del bush o extensió de prats, matolls i eucaliptus australians. Aquí som a ple hivern, mes en aquestes latituds ens pareix que sigui eterna primavera, malgrat les frescors dels matins i dels vespres.

A mitja tarda, després de celebrar la missa – la primera en terra australiana – hem sopat i hem anat a dormir d’hora: ho necessitàvem.

DIMARTS, 15 DE JULIOL
SYDNEY – AIXÒ COMENÇA...

Sydney Tower
A 325 metres sobre el nivell del mar hom s’hi troba una mica més a prop del cel. I el món es mostra diferent. La vista abasta un horitzó més ample, més formidable, que ni tan sols els gratacels circumdants poden limitar. A sota, els homes – aquestes petites formigues – pul·lulen per la ciutat dels negocis que és Sydney. Igualment hi pul·lulen els pelegrins, amb llurs banderes, peons i estendards, amb llurs càntics i crits d’alegria innata, no suscitada per productes aliens... I el sol ho mulla tot: l’aigua de la badia, els vaixells que hi circulen, fins el tramvia futurista que circula per les avingudes de la ciutat penjat a una altura de 5 metres sobre el nivell del carrer. Les parcel·les, com si es tractés del joc d’ordenador SimCity, es distribueixen els diferents edificis segons la funció residencial, econòmica o religiosa. Gratacels de vidre i esglésies de pedra. Parcs esplèndids i jardins botànics a l’anglesa, però amb flora australiana: Sydney.

Descendits al sòl ens hem dirigit a Barangaroo, el moll on havia de celebrar-se la missa d’obertura de la JMJ amb el cardenal Pell. Pel camí, ens hem trobat amb l’afluència convergent al mateix punt d’altres joves, milers de joves de tots els països, especialment asiàtics. Tots a l’atesa de l’Esperit que ens tornarà la carn i ens inspirarà el seu alè. Tots a l’atesa del Sant Pare (el dijous vinent en el mateix lloc).

DIMECRES, 16 DE JULIOL
NOSTRA SENYORA DEL CARME
SYDNEY – MANLY – PURE OCEAN

A les cales de Manly
hi reposàvem les ànimes cansades
quan callava la terra escoltant la mar
una mar dolça, una mar-mare
que el sol tendrament acariciava

A les cales de Manly
¿qui ens recordava èpoques antigues
que, inacabades, en ses petxines ressonen?
mostres petites d’amor sublim
que infinites onades teixiren

A les cales de Manly
postal de verda blavor d’alga i palmera
hi era feliç la noia somniadora
somnis d’infància i del cel més clar:
per una hora era sirena

A les cales de Manly
gentils les vacances que no meresquérem
els ossos descarnats del llibre d’Ezequiel
gaudíem, i l’Esperit, alè i vida,
Ell planejava sobre les aigües

Abans, l’Opera House magnífica, per bé que incompresa, ens havia saludat de bon matí amb l’estuari parpellejant donant gràcies al sol, perdó, a Déu, pel nou dia. Un dia gloriós, coronat per l’alegria d’una absolució i pels salts d’uns dofins juganers allà sota els penya-segats de North Heath on comença i fineix l’oceà. L’alegria d’una posta de sol enfebrada, d’un sol que s’amaga rere el continent. L’oceà, substància quasi-infinita, l’esperaria allí mateix fins l’endemà. A la tornada de Manly, arribada la nit (al ésser hivern, passades les cinc de la tarda ja fosqueja), ens hem delectat amb l’escenari d’un Sydney enlluernat, la ciutat-gratacel que pretén brillar a totes hores malgrat les nits, com el sol i els estels. Quan s’apagarà?

DIJOUS, 17 DE JULIOL
CANBERRA – FAMILY (FAMÍLIA) PART I

Providence rules the world! I ho fa de forma original i sempre amb amor. És capaç d’incloure temps per a una missa no prevista en una agenda massa ajustada a les 5:45 del matí o trobar un vehicle, amb conductor inclòs, que ens portés a l’estació de Wyee a la meva germana i a mi, aturant un tren a l’andana uns segons més per tal poguéssim pujar-hi amb la llengua enfora. Si el perdíem, no arribaríem a temps a Sydney per a prendre l'autobús cap a Canberra. La mateixa Providència, que per camins inconcebibles ens ha portat a Austràlia i que avui ens ha guiat a Canberra. És fantàstic deixar-se portar!

La Ingrid també s’ha deixat conduir per la Providència d’un Déu que és amor, d’un Déu que l’hi ha donat un marit, uns fills, una nova ciutat, Canberra, i un nou país. Els fills són fruit de l’amor, per això és natural que, constant l’amor dels pares, els fills estimin i s’estimin. Com la Kiara, l’Amber i l’Erik, que participen d’un amor que no saben tal volta definir, però que el viuen amb tota la càndida puerilitat. I juguen, viuen, parlen i són nens – sense problemes.

En el dia d’avui la meva germana i jo hem fet un petit parèntesis de la JMJ (o hem participat en una JMJ familiar) i, separant-nos per unes hores del grup, hem viatjat a la capital d’Austràlia, Canberra, a 3 hores d’autobús de Sydney (sumant les ja acostumades dues hores de tren de Wyee a Sydney), per a visitar la cosina del nostre pare, que hi va venir a viure i a fundar una família ja fa uns quants anys. Les tres hores d’autobús que separen les dues ciutats, separen, al mateix temps, la primavera de l’hivern. El camí ensenya diverses tonalitats del paisatge australià, fins que hom arriba a Canberra, emmarcada en un altiplà hivernenc típicament castellà. Canberra, ciutat de disseny i planejada, contradiria a les teories organicistes de l’origen de la societat, si no fos que, malgrat els 70 anys i escaigs de vida, ja ha format una tradició d’universitat, govern i ambaixades. No m’acaben de convèncer les ciutats elevades en virtut d’un decret, però haig de reconèixer que si el decret (és a dir, el pla d’urbanisme) és raonable i s’executa coherentment i s’adapta a la topografia local, el resultat dóna un mitjà de vida d’una gran qualitat i, sobretot, d’una meravellosa tranquil·litat, que afavoreix a les persones: en particular a les famílies.

Mentrestant, els nostres amics del grup es trobaven per primera vegada amb el Sant Pare a Barangaroo, donant-li la benvinguda.

DIVENDRES, 18 DE JULIOL
SYDNEY – UN PARENTESIS

Cinquè dia del nostre pelegrinatge a terres australianes i potser ha estat el més pobre, o el menys intens. I no perquè Déu no hagi actuat en tot moment. El problema és l’actitud personal i la temptació de desconnectar de la JMJ reduint l’estada a Sydney a una simple persecució d’esdeveniments i d’emocions, perdent la referència de les persones i del Déu que ens acompanya. En això - crec - hi caiem sovint, com avui.

Qui sap si els petits fracassos de l’agenda del dia (no arribar d’hora al via-crucis o perdre´s l’adoració) no són una crida de Déu que vol fer-se present també en aquesta massa de banderes del món o enmig del tràfec de la JMJ? Perquè és l’Esperit mateix que oneja aquests banderes.

DISSABTE, 19 DE JULIOL
SYDNEY – VÍGILIA AMB BENET XVI AL SOUTHERN CROSS PRECINT

Havent deixat la nostra residència fins ara a Sydney (Bethshan Ministers), carregats de motxilles, amb l’alegria pròpia dels pelegrins que atenyen el terme del seu caminar, hem recorregut els carrers de Sydney fins a entrar a l’hipòdrom de la ciutat a Randwick, el Southern Cross Precint, espai on s’ha de celebrar la Vetlla del dissabte i l’Eucaristia del diumenge juntament amb el nostre Papa. L’organització de la Jornada segueix, si més no, l’esquema d’altres JMJ: els diferents grups queden distribuïts en les seccions assignades, on faran bivac durant la nit del dissabte al diumenge. Al fons de l’hipòdrom s’aixeca l’altar. Als exteriors, en diversos racons de l’àrea s’hi troben les zones comunes, banys, tendes (de merchandising), cantines i, en especial, les capelles-tendes-de-campanya de l’adoració on hi romandrà durant la Jornada el Santíssim – durant tota la nit, aixopluc pels qui busquen recer del fred i també dels tambors i dels “resucitó” que entonen els simpàtics kikos. Aixopluc pels qui saben que Crist els espera.

Com que hem arribat d’hora a la nostra secció, hem aprofitat per a establir el campament base, estendre banderes, etc... Buscant la unitat, nosaltres mateixos hem pogut comprovar la seva manca dins de la nostra colla, per exemple per divisions tan estúpides com les que promou la política, en aquest cas provocades per quina bandera era la suposada bandera de la nostra Catalunya que ens havia de presidir. Els nostres veïns de la parròquia de Santa Caterina Labouré de Madrid ho tenien més fàcil per a identificar-se. Nosaltres, en canvi, veiem com els centenars de joves de tots els indrets del món que ens trobàvem en el recinte contínuament confonien la nostra bandera (la senyera o la seva succedània, l’estelada) amb la de Vietnam d’abans de la seva guerra civil (que consta de tres bandes horitzontals roges sobre fons groc). Molta gent ens preguntava:
- Where do you come from?
- From Catalonia!
- From where...?
- From Catalonia, Barcelona, Spain...
- Ah, Spain!
Segurament ens estalviaríem aquests problemes si tinguéssim una consciència més gran de que la nostra vertadera pàtria és el Cel, que la nostra única bandera és la del Sagrat Cor de Jesús i que Maria és la Reina de Catalunya, la Reina d’Espanya i la Emperadriu de l’orb sencer. Però, mentre no vulguem reconèixer i fer nostra aquesta obvietat, seguirem discutint sobre quina ha d’ésser la nostra bandera[3]...

A les 19:00 hores, quan ja feia estona que era fosc, ha fet entrada Benet XVI i s’ha iniciat la Vigília de pregària tot suplicant i esperant la vinguda de l’Esperit Sant i dels seus dons (és a saber, enteniment, ciència, consell, fortalesa, pietat i temor de Déu) damunt de tots nosaltres.

Malgrat els problemes de la megafonia i de l’accent marcadament germànic de l’anglès del Papa, Benet XVI s’ha referit magistralment (és a dir, com un mestre, en el millor sentit de la paraula) a la naturalesa del Paràclit i dels seus fruits en la vida eclesial[4]. Ens ho haurem de rellegir més d’una vegada, perquè tinc la sensació que aquest discurs és un dels més importants del seu pontificat.

Després el Papa i tots els bisbes que l’acompanyaven (entre ells, el nostre bisbe Romà) han demanat el descens de l’Esperit Sant sobre tota l’assemblea, aquesta nova Església que és la mateixa, aleshores, ara i sempre, com ho és Crist mateix, reunida entorn dels Apòstols presidits pel Successor de Pere i encoratjats per la presència de la Mare de Déu[5]. I l’Esperit, sense fer remor aquest cop, ha vingut. Per a renovar-nos, per a renovar-me. Per a renovar les famílies, les nacions, també la catalana i l’espanyola; per a renovar la seva Església i per a fer-nos testimonis del seu amor[6].

Per a tancar la Vetlla, el Papa ha exposat el Santíssim durant una breu estona. Amb el Sant Pare com a primer adorador, el mig milió de persones a Randwick hem adorat, en un mateix lloc i moment, a un sol Déu que és Trinitat[7]!!! Tota adoració es una anticipació del moment - perquè arribarà!- en que tota la Terra adorarà a Nostre Senyor. En les capelles-tendes abans esmentades hem perllongat aquesta adoració durant tota la nit, fins l’endemà. Envoltat de centenars de persones, cara a cara davant de l’Hòstia i corprès pel rosari incessant de confessions improvisades que s'esdevenien al meu costat, he palpat per uns instants la gran Misericòrdia de Jesús envers tots nosaltres, la seva mà que ens recull i que ens abraça. Allà, a un parell de passes, el Cor misericordiós batia emocionat per a mi i per a tot el món.

DIUMENGE, 20 DE JULIOL
SYDNEY - EUCARISTIA AMB BENET XVI AL SOUTHERN CROSS PRECINT

La fredor de l’alba ens ha facilitat el desvetllar amb més rapidesa de la nostra acampada a cel obert. Gràcies a Déu, no ha plogut durant la nit, contra el que predeien els pronòstics. El dia, sense sol, s’ha presentat amb un tel finet de núvols que – com hem comprovat a mesura que avançava el dia – acabaria portant l’anhelada pluja a Sydney. Al mateix temps, mentre corrien les hores del matí, la temperatura de l’aire s’ha escalfat una mica. Entre esmorzar i badalls, abans de les 10:00 ha aparegut el papamòbil amb el Sant Pare, que saludant i beneint-nos, ha passat molt a prop de nosaltres de camí a l’altar.

L’Eucaristia, a pesar de la litúrgia celebradíssima, a voltes costa seguir en una JMJ amb aquella actuosa participatio que demanava Benet XVI a l’exhortació Sacramentum Caritatis a causa de les distraccions “ambientals”. Igualment, haurem de tornar a llegir amb atenció la homilia i la meditació del Papa que ens deixà abans de l’Àngelus. En tot cas, a Randwick com en tota missa que es diu en qualsevol racó del món, Déu-era-amb-nosaltres d’una manera i amb una presència eminent, i és Ell, pel seu sacrifici, qui ens donà la comunió en el seu Cos Místic, com a membres de l’Església, de la humanitat i d’un país[8].

Ara el relleu de les JJMMJJ, i això és sempre una alegria, passa a Madrid.

Clausurada la JMJ, la tornada aquella mateixa tarda sol ser és dura. A Colònia recordo que ens sortí tot el cansament mentre tornàvem a l’autocar. Mes en les caminades feixugues, arrossegant els paquets i motxilles, hom té l’oportunitat de compartir amb paciència aquesta mateixa extenuació amb gent d’allò més curiosa, per exemple, uns germans de la Communauté Saint Jean (http://www.stjean.com/) fundada pel dominic francés Marie-Dominique Philippe, als qui feia temps que volia conèixer personalment.

Cap al vespre, refet per un sushi obsequi de la meva germana en un restaurant japonès, hem pres un tren cap a Melbourne. Ens hem acomiadat, per tant, d’aquesta fantàstica ciutat que és la ciutat de postal de Sydney.

DILLUNS, 21 DE JULIOL
MELBOURNE – LA RESSACA

Sorprenentment, la nit al tren s’ha fet de bon dormir. Seria el cansament.

En la JMJ hom demanava amb insistència pluja per a remeiar la profunda sequera que sofreix el país que ens acull. Déu ha escoltat aquestes pregàries. Ràpidament, atès que Melbourne ens desperta amb un monumental xàfec. Gràcies a Déu, la pluja s’esvaeix i podem arribar secs a la parròquia de Saint Mary Star of the Sea. És tracta d’una de les primeres esglésies de Melbourne, on també avui s’hi ofereix la pastoral per a la comunitat de procedència lituana que hi ha a la ciutat. Des d’allà ens hem dirigit a un alberg de joventut proper, i encara que era només mig matí, ens hem dutxat per primera vegada en dos dies. Per a nosaltres, materialistes de primera classe, l’alberg ens ha donat una bona impressió. Així, per exemple, des de la terrassa de l’alberg s’albira el downtown melbournià (existeix aquest gentilici?) format per uns quants gratacels desordenats. En general, Melbourne dóna la sensació d’ésser una ciutat més treballadora i menys turística que la concurrent Sydney.

Una hora després, nets i pentinats, com nens de poble que surten perfumats al circ de la tarda, hem pogut sortir per a un primer reconeixement de la ciutat. Melbourne disposa d’un tramvia circular gratuït que permet recórrer el perímetre de la city. Ens hem baixat al Federation Square, on es situa la catedral anglicana (de la “High Church” a més a més) de Saint Paul. De forma similar que a Sydney, l’estil de les catedrals i de les principals esglésies urbanes del país – catòliques, anglicanes i d’altres confessions protestants – és monumentalment neogòtic. Per altra banda, crida l’atenció avançar per la nau d’un temple anglicà, que no arriba al grau de desarrelament dels luterans, però s’hi troba a faltar l’essència de tota església, el Sagrari. M’he admirat, això no obstant, de veure-hi algun estendard de la Mare de Déu. En sortint, després de passejar per algun carreró típic del centre, hem tornat a la parròquia, on el Sr. Bisbe amb molta senzillesa ens ha explicat el discurs del Sant Pare del dijous a Barangaroo. Seguidament, la Santa Missa ha coronat el primer dia a Melbourne.

DIMARTS, 22 DE JULIOL
MELBOURNE – TURISME IN THE CITY

Els darrers dies a Sydney ens havíen dut, paradoxalment, ara que som a Melbourne, a buscar satisfer principalment les necessitats més elementals: dormir i menjar. Així, ningú ens ha pogut treure el somriure matutí després de dormir nou hores seguides i omplir-nos la panxa amb l’esmorzar, gaudint seguts i sense presses d’un cafè amb llet. El dimarts, nogensmenys, es presentava fred, ventós i aigualit: un dia corrent de l’hivern casolà més ranci; per això el primer que hem fet és revigoritzar-nos amb la Santa Missa. Després, per a assegurar el sopar, hem anat a buscar els productes i ingredients necessaris al Victoria Market. Al migdia hem sortit a l’exploració de la ciutat, a peu aquesta vegada. Primerament, hem visitat la catedral catòlica de Sant Patrici, edificada pels immigrants irlandesos del segle XIX i per la que vetlla des de fora el mític O’Donell. Llegint les làpides dels primers bisbes d’aquesta diòcesis, m’impressionava la seva procedència rural de petits poblets perduts a la verda Eire. Aquí, a les antípodes, potser la seva identitat irlandesa es diluí amb els anys, però no la seva fe, que enguany persisteix i s’irradia entre els centres del negoci mundial que pretenen tocar el cel. Per molt que s’aixequin, per molt que els gratacels moderns dominin l’horitzó i deixin les catedrals a l’obaga, mai no grataran, tanmateix, al cel.

Aquesta és precisament la sensació que hom treu a la 88ª planta a la Eureka Tower. La vista atura l’alè, els afers humans es fan més petits, l’urbanisme pot impressionar, mes el cel i el sol no s’han apropat ni un pam més per aquesta raó. Baixats al sòl, hem retornat a la parròquia de la Stella Maris, on el Sr. Bisbe ha continuat amb l’explicació vespertina de les paraules del Papa. Ara era el torn de les del dissabte, a la Vigília de Randwick, relatives a l’acció de l’Esperit Sant en la vida dels cristians.

Per cloure el dia, la meva germana i jo ens hem retrobat amb les nostres cosines segones locals, la Connie i l’Anne Marie, 100% australianes, mig croates i mig poloneses. Ens han tret de “marxa” (bé, a sopar, que estem de pelegrinatge) pel carrer “funky” de Melbourne, St. Kilda.

DIMECRES, 23 DE JULIOL
SANTA BRÍGIDA PATRONA D’EUROPA
MELBOURNE – OCEAN GREAT ROAD

Avui s’escau Santa Brígida, patrona d’Europa. No reflexionarem pas, malgrat això, sobre el vell continent que ens ha vist néixer, sinó que contemplarem una de les meravelles del continent que ens acull aquests dies: l’Ocean Great Road.

A primer cop d’ull, podria semblar que hem retornat als penya-segats del nord d’Espanya o de Dover. Doncs no, ens trobem a l’extrem més meridional d’Austràlia, valgui la redundància i és en els detalls on ho hem pogut comprovar. Abans, però, havíem començat el dia lloant al nostre Creador en les Laudes.

La primera aturada ha correspost a Bells Beach, que no amaga campanes ans es feu de surfistes. Aquests, revestits de neoprè, es llencen a les aigües (gèlides) de l’Oceà del Sud, perseguint les crestes de les onades més altes. De tant en tant – han d’estar a l’aguait – l’onada no arriba: ans sorgeix i s’alça fins als 4 metres d’altura. El surfista haurà d’aixecar-se i posar-se dempeus sobre la taula, lliscant transversalment sobre l’onada que va caient. Sí, més que un esport, el surf és un art i els surfistes – no ho negaré – són uns artistes. Per això, les nostres noies han corregut ufanes a fer-se fotos amb els homes d’aigua que eixien, com altres Afrodites, de les aigües esbravades.

L’autocar ha emprés de nou el seu (nostre) camí. De sobte, s’ha aturat de nou. Havíem arribat a un bosc d’eucaliptus, santuari de coales. El coala és un animal exemplar; vida contemplativa que no es rebaixa amb els neguits terrestres. Sempre tindrà fulles d’eucaliptus que cruspir i digerir.

Això no obstant, ha pogut més l’acció i hem prosseguit el viatge, dinant a Apollo Bay. Algunes, han aprofitat l’avinentesa per a comprar-se més i més ulleres de sol, que tan sols es posaran un dia per fardar (reconec que em costa entendre certs comportaments femenins). Una mica abans de parar a Apollo Bay havíem agafat l’Ocean Great Road, una pintoresca i sinusoïdal o curvilínia carretera que cenyeix tant els penya-segats com les platges d’aquesta bonica contrada. El paisatge, realment, és diví, barreja de terra, mar i cel, clarobscur de dia i nit que els núvols pinten com volen, mentre la brisa, aquella brisa humida i tendra, acaricia l’herba que s’ha atrevit atansar-se a l’oceà. Una mica més enllà, turons amunt, els boscos gairebé tropicals dels més diversos tipus d’eucaliptus i plens de gegants falgueres - que evoquen altres temps – no permeten endinsar-s’hi a les vaques que, sense estar-ne massa interessades, rumien admirades la verdor que les envolta. Cangurs, cangurs, no n’hem vist, sembla ésser que ens els havien bescanviat per ovelles angleses. Fos o no fos un bell somni, sense voler ésser coales, lluitàvem contra la son que els suaus giravolts de l’autocar i la digestió del dinar ens havien suscitat.

A les 15:00 hem arribat als “Dotze Apòstols”, uns trencants d’una muntanya que s’ha esberlat mentre combatia secularment amb la mar. De fet, hem pogut verificar com hi sobreïxen unes figures de roca solitàries, esculpides per la magma incessant de la mar i que indòmites s’aparten de la costa. Hom diria que són com l’Església formada pels homes que, duc in altum, s’ofereix i es desprèn de si mateixa, tota pel seu Déu. Només Ell la polirà i de les roques més àrdues de la terra en farà la sorra més fina i cristal·lina del paradís.

Abstret per aquestes consideracions, pel camí hem vist des de la finestra de l’autocar un cementiri no catòlic, és a dir anglicà segurament o protestant. Que com ho sé? Als sepulcres no els presidia la creu. Espontàniament he cridat: “desgraciats!”. Algú m’ha sentit (dins l’autocar, és clar) i m’ha renyat una mica escandalitzat. I ho feia amb raó, perquè aquest crit no era un lament per la manca de gràcia dels nostres germans, privats com estan de la veritable comunió... Era la meva falta de caritat, la ignorància, la condemnació i el desinterès per la sort de tants i tants fills de Déu, germans pel baptisme. Amb aquesta actitud poca contribució aporto a la causa ecumènica i no sóc testimoni creïble de la meva catolicitat[9]. On és la meva oració per a que tots siguin u?

Per a finalitzar el viatge una darrera atracció, el London Bridge, un penya-segat més que la mar ha rossegat durant mil·lenis. De tornada a Melbourne per l’interior del país i pel mig de prats i camps indefinits, el sol que ja havia vençut els núvols del matí, s’ha acomiadat de nosaltres amb una posta inoblidable, marcant-nos l’occident, on precisament, a casa, les nostres famílies podran contemplar al seu torn i al mateix temps la glòria d’una alba nova.

DIJOUS, 24 DE JULIOL
MELBOURNE – DE SHOPPING & LEISURE

Després de les emocions visuals del dia d’ahir, avui hem descansat. En havent acabat la Missa del matí, hem disposat de temps per a la carn, és a dir, per a anar de shopping a Melbourne. La gran majoria del grup s’ha quedat a prop de l’hostal i de la parròquia, això és, al Victoria Market, comprant records pels de casa (boomerangs, didgeridoos, gadgets i altres souvenirs pels turistes). Jo, en canvi, més sotmès a la concupiscència dels ulls, feia temps que tenia una idea fixa al cap: localitzar la llibreria catòlica de la ciutat...

La llibreria l’he trobat en un dels carrers més cèntrics de la ciutat, a la cantonada de Lonsdale i d’Elisabeth Street. Pel camí, he topat amb el carrer dels juristes. Jutjats diversos, advocats amb togues clàssiques anglosaxones nerviosos i neguitosos abans d’entrar en sala. En general, l’estimat i inconfusible estil o forma-de-ser dels perits en dret.

La Central Catholic Bookstore no m’ha defraudat. Potser els seus prestatges no contenen tota la literatura catòlica que s’hagi escrit en anglès ençà que els anglesos el parlen, però sí en comprenen una selecta representació. Malauradament o sortosament, la meva avidesa i en particular la pretesa voracitat lectora que després no troba temps per a llegir, no té més límits que els de la targeta bancària i el pes de la maleta permès per la companyia aèria que m’ha de tornar a casa d’aquí pocs dies. Per tant i a contracor, m’he hagut de reprimir, si bé, ajudat i aconsellat per la simpàtica llibrera, no m’he pogut privar de les següents posicions:
- Come rack! Come rope! De R.H. Benson.
- The quest for Shakespeare. De J. Pearce.
- The path to Rome. De H. Belloc.
- Flowers of Heaven (florilegi de poesia cristiana en anglès compilada pel mateix J. Pearce).

Amb certs càrrecs de consciència pel preu desemborsat, he marxat de la llibreria. Al davant se’m plantava l’església de Saint Francis, el poverello d’Assís. A fi de mitigar la consciència, tal volta, hi he entrat – just pel final de l’exposició del Santíssim. A fora, era migdia i quan he sortit de l’església he decidit encaminar-me al local italià on havíem quedat tots per a dinar: “La porcheta” (sic). No volent repetir la reiterada pasta dels últims dies, enguany hem dinat pizza, el plat que - juntament amb la pasta esmentada i el kebab– ha integrat el patrimoni culinari universal de la humanitat, suplantant-ne gradualment a les hamburgueses americanes.

El dinar el teníem d’hora, perquè en acabat havíem de visitar la zona olímpica i l’estadi de futbol australià de la ciutat de Melbourne. Vet aquí que dins l’estadi resultaven curioses les explicacions de la nostra guia mentre escalàvem les grades o pagàvem una visita “proactiva” al museu de l’esport del coliseu melbournià. Com anhela qualsevol comunitat per una Tradició i què banals resulten les tradicions si no aconsegueixen empeltar-se en la vertadera Tradició! Que si les pantalles de l’estadi han costat cinc milions de dòlars australians o el perquè de la bandera americana solitària en un dels quadres penjats a la zona VIP.... A qui pot interessar tot això?

Sigui com sigui, hem matat l’estona i part de la tarda. Havent-se fet fosc, hem tornat a la parròquia. Allà ens esperava Nostre Senyor, que amagat dins la custòdia ens estimava, ens estima i ens estimarà sempre. Per a Ell, cadascú de nosaltres és únic. Per a Ell, sóc únic. Només em té a mi. I ens espera, com a grup, com a persones, com a Església que pelegrina. I nosaltres, fills estimats seus, anem aprenent a estimar-lo, deixant-nos estimar per Ell mateix.

DIVENDRES, 25 DE JULIOL
SANT JAUME PATRÓ D’ESPANYA
MELBOURNE - PHILLIP ISLAND & PENGUINS

Escolta les promeses:
qui les acomplirà?
Aixeca els ulls blaus
i que les llàgrimes somriguin

El fred que tens
no s’escalfarà pas sol.
Has vist l’escola dels immigrants
i no entens la humanitat.
Fugiràs buscant un cel
i no, no el trobaràs.
L’atenció crides, necessitat d’amor
insatisfet, et retires,
disponible per a l’odi
- que no sadolla.
I ensopegues amb la desesperació
que et llença a l’abisme
És Satanàs, subtil i violent.
T’acusa
- t’acusava i sempre t’acusarà

Sota la Creu la dona:
una dona vestida de sol
la dona que no acusa
la dona que no desespera
la dona que estima
la dona discreta que riu i plora
la dona que-és-estel
ella és del cel, de la mar i de la terra
la dona mare de l’home
l'home de la dona i la dona de l'home

la dona mestra i mestressa
la dona escalfor
la dona del nom dolç

la dona
Maria

DISSABTE, 26 DE JULIOL
GEELONG – FAMILY (RODZINA) PART II

Després de la missa de cada matí a la parròquia (on hem encomanat especialment a la nostra germana, l’Anna, en el dia del seu sant i a l’Igor q.e.p.), les nostres cosines aussies ens han recollit per a portar-nos a Geelong, una ciutat a una hora de cotxe al sud de Melbourne. Un nebot del nostre avi polonès, finalitzada la Segona Guerra Mundial, hi va emigrar. Poc a poc, altres membres de la família (germans seus) s’hi instal·laren també després de creuar la terra. Les nostres cosines pertanyen a la tercera generació, però com sol passar en aquests casos, no han sabut mantenir la llengua dels seus avantpassats. Tot i així, no reneguen de la seva procedència, que consideren un element molt enriquidor de la seva identitat personal i australiana.

A Geelong hi hem estat força atrafegats, com era d’esperar, entre visites, dinars, passeigs, sopars, etc... tot coneixent a més i més parents que mai havíem vist. La sènior és la tia Marysia, una dona de 91 anys, combatent polonesa de la resistència anti-alemanya durant la Segona Guerra Mundial i després perseguida, precisament per aquesta raó per les autoritats comunistes de la República Popular de Polònia. Aquestes, o els seus rectors soviètics, l’enviaren a 3 anys de gulags perduts enmig de Sibèria. El mateix Solzhenitsyn no els havia descrit encara, aquests models de campaments d’educació per a la ciutadania. És per aquest motiu que la ciocia Marysia no s’explica ella mateixa el perquè sobrevisqué a uns (idealistes alemanys) i altres (materialistes russos), però ara, espletant d’alegria, és la memòria – una mica ratllada - de la família. Potser per a poder-nos-ho compartir.

Junt als avis queden els néts més petits, tan enèrgics i plens de vida; tan enginyosos i tan somniadors, car flueix sang polonesa per les seves venes. Els pares conserven encara el polonès, mes han perdut l’estabilitat, la referència dels avis i lamentablement molts d’ells han vist rompre’s les seves famílies.

És clar que res ha impedit la joia d’aquesta nostra trobada si no és la brevetat... No només ha estat la joia per l’encontre amb unes persones sinó també per retrobar unes arrels. Unes arrels que – ho he pogut comprovar – no tan sols em nodreixen, sinó a persones que viuen a l’altra punta del món.

DIUMENGE, 27 DE JULIOL
MELBOURNE – DIES DOMINI

L’arquebisbe de Melbourne, Denis Hart, assabentat de que un altre ordinari – el de Vic – s’hostatja en el territori de la seva jurisdicció, l’ha convidat, i amb ell a tot el nostre grup, a participar en la missa dominical de la catedral melbourniana. La Seu de Melbourne, que ja havíem visitat el dimarts passat, s’alça elegant i ufana davant dels gratacels indefinits. Mancada d’una llarga història, els seus constructors seguiren els patrons gòtics com a garantia d’èxit per a una catedral, i no s’equivocaren. Tota de pedra fosca, volcànica, amb el sostre de fusta local, gaudeix potser per això d’un ambient quelcom més acollidor o càlid respecte a una catedral gòtica clàssica. Vista des de l’exterior, ressalten els elements de pedra més clara que sobrepassen la teulada: el prominent campanar que s’eleva al bell mig de l’encreuament de les naus central i lateral així com les igualment punyents torres frontals, la qual cosa concedia en aquell matí grisós i mullat (contràriament al que mostra la foto) un to d’agradable harmonia entre la part superior i la part inferior de l’edifici.

La missa ens sorprengué per la ceremoniositat de la litúrgia així com per la solemnitat dels cants entonats per l’escolania local. Presidia l’arquebisbe, un armari d’home que avançava amb peu ferm i segur, ben recolzat al seu bàcul. Els canonges animaven la celebració mentre el flaire de l’encens pujava fins a la clau de volta de l’església.

La parsimònia i la sumptuositat de la litúrgia no tenia altre meta que centrar la nostra mirada vers l’altar, vers el sacrifici d’un Déu a favor de cadascú de nosaltres, per mans dels nostres sacerdots, encapçalats per l’Arquebisbe Hart i pel nostre bisbe Romà. La melodia dels himnes semblava el cant dels àngels que participaven també, com a espectadors, en aquells moments, omplerts de sana enveja: ells no poden rebre el Cos del Crist.

En sortint, quina no fou la sorpresa de trobar-nos de nou amb l’Anne Marie i la seva bici? Amb la seva dolça gentilesa ens ha acompanyat a una part del grup a dinar i després a la National Gallery de Melbourne. Caiguda la nit i plovisquejant, encara hem tingut temps per a un cafè tot escoltant a un cantant australià pràcticament desconegut a Europa: Xavier Rudd ( http://www.youtube.com/watch?v=IxZijEeTCXY&feature=related).

Inspirats, l’Anne Marie i jo, hem composat aquesta il·lustració:

“Nuria’s (our sister and cousin) face was an angelical one, at least it seemed to be so. Her eyes were half lit, as they were going to sleep. However, her lips were turning into a smile, similarly to a dawn turning into a sunrise”

El diumenge ens guardava addicionalment el comentari del Sr. Bisbe sobre la homilia de Benet XVI d’ara fa una setmana a Sydney sobre els fruits de l’Esperit Sant. També ens guardava, per a sopar, un pa amb tomàquet amb truita de patates, plats que són possibles de cuinar, fins i tot en terres australianes.

DILLUNS, 28 DE JULIOL
MELBOURNE – EL DARRER DIA

El postrem dia de la nostra estada a Melbourne i, per tant, a Austràlia ha començat assolellat, si bé durant el dia s’ha ennuvolat, enviant-nos de tant en quant algun ruixat.

Hem celebrat l’Eucaristia amb la màxima distinció que l’orgue parroquial de Santa Maria Stella Maris li ha permès al nostre jove organista, en Jaume. Hem donat gràcies per l’Amor de Déu, que de forma tan especial hem experimentat en aquests dies. Un amor que ens sobrepassa, un amor del que, certament, som indignes. Però és un amor que necessitem més que no pas l’aire o l’aigua, que el menjar. I plens d’aquest amor que hem rebut, tornem a casa. Tornem els mateixos, però transformats i amb l’esperança que aquest amor que ens traspassa contagi als que ens envolten, amics, familiars i conciutadans, a tots.

Hem aprofitat les últimes hores per a fer les maletes (que no es tancaven de tants regals i records que ens emportem), dinar en un restaurant italià (restaurant, no fast-food com “la Porcheta”) i felicitar-li l’aniversari al Mn. David i per a fer un llarg passeig de comiat per la ciutat, que hem acabat resseguint el riu Yarra durant un bon tram intentant prendre el pols a uns joves canoers que s’exercitaven tot remant riu amunt i, fent mitja volta, riu avall.

Abans de prendre l’autocar cap a l’aeroport, encara ens hem acomiadat de la Mare de Déu, estel de la mar, amb un últim comentari (tot és últim en aquestes hores) del nostre bisbe al discurs del Sant Pare previ a la pregària de l’Àngelus del diumenge a la JMJ a Sydney. Ella, Maria, no fallà i acomplí tota l’expectativa de la Creació sencera, acollint el DO, la força, de l’Esperit Sant. Ella, doncs, no permetrà que ara no fem rendir els dons que de forma misteriosa però palesa ha abocat l’Esperit de Déu sobre tots i cadascú de nosaltres, damunt meu també. Gràcies Maria per la teva presència, per la teva companyia davant aquesta peregrinació. Malgrat que me n’oblidi, no deixo d’ésser en els teus braços de Mare. Avui, més que mai, et demano que no m’abandonis. Sigues Tu la meva felicitat, sigues Tu la meva disponibilitat per al teu Fill.

Així s’ha conclòs el nostre pelegrinatge per la terra austral. Qui sap si hi tornarem algun dia. Humanament, m’emporto un gran record i un gran agraïment envers aquest poble i la seva gent tan cordial i hospitalària. En particular, cap a aquells que hem trobat pel camí, els que ens han acollit i els que ens ajudat.

I si haig d’agrair, igualment ho he de fer al grup que m’ha convidat, amb el bisbe de Vic al capdavant, al Mn. David, a tots els responsables i col·laboradors de la Delegació de Joventut del Bisbat de Vic. A tots els copelegrins, més joves i no tan joves, per la seva acollida i acceptació, per la seva gentilesa i per la seva paciència. Per haver-me ensenyat i per haver-me escoltat. El meu agraïment va per a tots els australians (disculpeu-me si sona massa reduntant)...

En últim lloc, moltes gràcies a la meva germana que ha volgut acompanyar-me, que m’ha fet de germana i que ha tingut cura del seu germà amb tantes mostres de delicadesa i afecte, i per perdonar-me tantes desconsideracions... I és ella l’artista que ha dissenyat la presentació gràfica d’aquest post.

Gràcies, gràcies a Déu.

DIMARTS, 29 DE JULIOL
MELBOURNE – HONG KONG – LONDRES – BARCELONA – SANT POL DE MAR – VET AQUÍ UN GOS, VET AQUÍ UN GAT O DE LA CURSA CONTRA EL TEMPS...

La peregrinació – en quant objectiu – s’ha acabat. Tornem a casa. Quan dic “tornem”, val a dir que estem tornant a casa. L’anada fou llarga, el retorn també, però segurament és un bon exemple de què en realitat el viatge no ha finalitzat: continua i continuarà. Continua en les esglésies, en els avions, en els aeroports, en els carrers, en les feines, en les cases, en les escoles o universitats. Continua en els cors.

Aquest matí, al aterrar a Hong Kong disposàvem de dues hores d’espera per al vol de connexió a Londres. I en dues hores hem pogut localitzar una sala de pregària (certament destinada més aviat pels musulmans) i celebrar la Santa Missa de manera improvisada, sense altar. Un grup polonès de Poznan que tornava de la JMJ se’ns ha unit també. Així, enfortits per l’únic aliment, ens hem enlairat. I, aquest cop, en contraposició al viatge d’anada, era de dia i el vol seguia la direcció del sol. En conseqüència, a despit de les capes de núvols, hem ataüllat les valls de la Xina interior, l’infinit desert de Gobi, la majestàtica i indòmita Sibèria, primer muntanyosa i després taiga plana, terra de tàrtars i altres races estranyes. Al final, al final, la llunyana Europa: Rússia, Estònia, el Bàltic, Suècia, Dinamarca, el Mar del Nord, Londres... De Londres a Barcelona ens ha vingut la son. El Prat i adéu a tothom. I de Barcelona a Sant Pol, que ja és matinada: Golinons nocturn ens dóna la benvinguda, la vall del meu paradís terrestre, tast del Cel.

CONCLUSIÓ

Fins aquí la relació australiana... Un mes després em pregunto pels fruits i no els sé veure. Pagava la pena l’esforç? Ho he aprofitat?

Cada dia és una nova oportunitat. Austràlia i la XXIII Jornada Mundial de la Joventut FOREN, ja només són passat que no tornarà... La següent JMJ tampoc SERÀ rellevant, fins que pervingui. Ara només ÉS el present amb la seva gràcia. El peregrinatge no s’ha acabat. El pelegrinar, de fet, és una consagració: la consagració del camí i de la vida. Perquè el camí no el fem sols: “Yet how difficult is this path of consecration! It demands continual “conversion”, a sacrificial death to self which is the condition for belonging fully to God, a change of mind and heart which brings true freedom and a new breadth of vision”[10].

Concloent. No he tornat més “consagrat” o convertit o més sant de la JMJ. A casa, el camí és encara més feixuc i ardorós. Estimar en virtut de l’egoisme és impossible... Una cosa tinc més clara. Que no em manca res per a fer el camí al Cel. La mateixa Trinitat ens hi acompanya, amb Maria.

http://www.youtube.com/watch?v=iwoEU2uVDfw&feature=related

REP EL PODER
(Traducció al català de Roser Solanas)

Des de totes les nacions,
ens apleguem per adorar-te.
La teva presència ens complau,
et seguirem fins als límits de la terra.
Tornada
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder de l’Esperit Sant
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder d’il·luminar tot el món.
Vers 2
Quan el teu esperit ens cridi,
dempeus respondrem a ta voluntat
i testimoniarem per sempre
la teva pietat i amor inesgotables.
Tornada
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder de l’Esperit Sant
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder d’il·luminar tot el món.
Transició
Anyell de Déu, t’adorem
Nostre Senyor, et reverenciem
Pa de Vida, et santifiquem
Emmanuel, et venerem
Anyell de Déu, t’adorem
Nostre Senyor, et reverenciem
Pa de Vida, et santifiquem
Emmanuel, et cantarem per sempre
Tornada
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder de l’Esperit Sant
Al·leluia, Al·leluia!
Rep el poder d’il·luminar tot el món.

Laus Deo!

[1] Benet XVI ara fa uns dies reflexionava sobre la peculiaritat de les Jornades, i en especial la darrera de Sydney, en comparació amb les formes d’esbarjo més corrents dels joves d’avui: “In questi giorni, cari amici, ho ancora ripensato anche all’esperienza vissuta a Sydney, ove ho incontrato i volti gioiosi di tanti ragazzi e ragazze di ogni parte del mondo. E così è maturata in me una riflessione su quest’avvenimento che vorrei condividere con voi. Nella grande metropoli della giovane nazione australiana quei giovani sono stati un segno di gioia autentica, a tratti chiassosa ma sempre pacifica e positiva. Malgrado fossero tanti, non hanno causato disordini né recato alcun danno. Per essere allegri non hanno avuto bisogno di ricorrere a modi sguaiati e violenti, all’alcool e a sostanze stupefacenti. C’era in essi la gioia di incontrarsi e di scoprire insieme un mondo nuovo. Come non fare un confronto con i loro coetanei che, in cerca di false evasioni, consumano esperienze degradanti che sfociano non di rado in sconvolgenti tragedie? E’ questo un tipico prodotto dell’attuale cosiddetta "società del benessere" che, per colmare un vuoto interiore e la noia che lo accompagna, induce a tentare esperienze nuove, più emozionanti, più "estreme"” (al·locució d’introducció de l’ Àngelus del 10.08.2008 a Bressansone).

[2] El Papa tenia el seu propi comentari del vol, amb la seva usual sinceritat: “Today, it is my turn. For some of us, it might seem like we have come to the end of the world! For people of your age, however, any flight is an exciting prospect. But for me, this one was somewhat daunting! Yet the views afforded of our planet from the air were truly wondrous” (Discurs de benvinguda a Barangaroo, 17.07.2008).

[3] Benet XVI no defugí el problema de la unitat en les comunitats i en la comunitat cristiana. La vertadera unitat és la que procedeix de l’Esperit Sant i no té cap sentit cercar-la en altres llocs sinó que hem de col·laborar amb aquest do: “Yet, in the face of imperfections and disappointments – both individual and institutional – we are sometimes tempted to construct artificially a “perfect” community. That temptation is not new (...). Such attempts to construct unity in fact undermine it! To separate the Holy Spirit from Christ present in the Church’s institutional structure would compromise the unity of the Christian community, which is precisely the Spirit’s gift! (...) Unity is of the essence of the Church (cf. Catechism of the Catholic Church, 813); it is a gift we must recognize and cherish. Tonight, let us pray for the resolve to nurture unity: contribute to it! resist any temptation to walk away!” (vigília a Randwick, 19.07.2008).

[4] Ens parlà, seguint a Sant Agustí sobre “the Holy Spirit as the bond of unity within the Blessed Trinity: unity as communion, unity as abiding love, and unity as giving and gift” (íbid.).

[5] “Remember that you are a new creation!” ens recordava el Papa (discurs de benvinguda a Barangaroo, 17.07.2008).

[6] I és que contràriament perdem tota referència de Déu, individualment i socialment, i sense Ell perdem la nostra pròpia referència: “If God is irrelevant to public life, then society will be shaped in a godless image. When God is eclipsed, our ability to recognize the natural order, purpose, and the “good” begins to wane” (discurs de benvinguda a Barangaroo, 17.07.2008).

[7] D’aquesta manera el Papa ens marcava que la prioritat i l’essència de la vida cristiana, que es basa en la contemplació amorosa: “what constitutes our faith is not primarily what we do but what we receive. After all, many generous people who are not Christian may well achieve far more than we do. Friends, do you accept being drawn into God’s Trinitarian life? Do you accept being drawn into his communion of love?” (vigília a Randwick, 19.07.2008).

[8] Perquè és a l’Eucaristia on els dons de l’Esperit se’ns dispensen o en som predisposats de forma més apropiada. D’allà en traiem la força per convertir-nos i per a canviar-ho tot, per a anticipar el Regne de Crist per mitjà de l’amor: “The power of the Holy Spirit does not only enlighten and console us. It also points us to the future, to the coming of God’s Kingdom” (homilia a Randwick, 20.07.2008).

[9] El Sant Pare, custodi del dipòsit de la fe, advertia en canvi: “We must guard against any temptation to view doctrine as divisive and hence an impediment to the seemingly more pressing and immediate task of improving the world in which we live” (Discurs per la trobada ecuménica, 18.07.2008).

[10] Homilia de la celebració eucarística amb bisbes, seminaristes i novicis, 19.07.2008.

A punto...

2008-07-11T23:03:00.003+02:00

Entre líos diversos, especialmente en estas últimas semanas, sorprende cómo la Providencia me va llevando de forma tan delicada, a pesar de mis pesares.

De momento parece que la Providencia se me lleva a Sydney…

¡Encomendadme que es tiempo de gracia!

God bless you all

Alegra't, ciutat de Sió

2008-07-06T22:28:00.002+02:00

Avui he pogut assistir a l’ordenació sacerdotal d’en Josep a la catedral de Toledo. Amb ell, han sigut consagrats 12 nous capellans i 12 diaques (entre ells, en Xavier, un altre català de Barcelona). Igualment una jove barcelonina, la Isabeló, ha ingressat aquest diumenge en el convent de la Companyia de Maria de Talavera. En aquest mateix ordre de coses, el 28 de juny passat naixia en Giovanni, primer fill de la Lucía i d’en Diego.

Laudetur Iesus Christus!

Miserere!

2008-06-28T03:31:00.008+02:00

Czemu mi smutno i czemu najsmutniéj,

Mamże Ci śpiewać ja - czy świat i czas?...

Oh! bo mi widnym strój tej wielkiej lutni,

W którą wplątany duch każdego z nas
(C.K. Norwid, Aerumnarum plenus)

xxx

Erma és la terra, res no ha quedat
de la il·lusió per collir les cireres
que tu, verm del temps, voraç encistelles
mentre a la mare xucles la sang

La mort somriu i avança victoriosa
rítmica, com el tic tac d’un rellotge
memento mori, que jo cloc les llotges
on s'asseu la memòria pecadora

S’acabaven els anys i tu esperaves
que et demanessin perdó les creus
homes i dones, el gat i els nens...
Viure és perdonar setanta vegades!

No ploris, Narcís, l’estany vessaràs
D’on aquesta ràbia? Només ets flor
pretensiosa que confongué amor
Recorda que sols a Déu adoraràs!

El Cor d'Osona

2008-06-23T01:53:00.008+02:00

Les senyeres estel·lades i els jilbab (en àrab جلباب) de les dones marroquines carregades de nens al casc antic no aconsegueixen confondre la verdadera fesomia de Vic.

Vic és una gran basílica composta per moltes capelles i capelletes, començant per la Seu. I els sants hi viuen treballosos, com si fos casa seva. La ciutat dels sants acollí Joaquima i n’expulsà a Laura. Alta terra, ciutat pagesa, sense mar, és probablement la vila catalana més internacional. La Catalunya més “rància” paradoxalment és la que més ressò ha tingut al món. Proba palmària de que la Catalunya cristiana és la universal. Aquells fills de masovers i pagesos, menestrals i obrers del tèxtil, rics i pobres, que mai no sortiren de casa seva molts d’ells, resulta que parlen amb tots els idiomes de la terra. Homo sunt et humani nihil a me alienum puto ens suggereixen exultant. I és que els Collbatons, Miquels dels Sants, Almatons, Verdrunes, Clarets, Colls i altres són només una introducció a la hagiografia vigatana. És tota una comarca la canonitzada per la gràcia de Déu! No m’estranyaria que quan Sant Pere m’obri la porta del cel el dia de demà, em trobaré a la Plaça Major de Vic, rodejat de vigatans en festa!

Mentrestant, a la medina de Vic que malda per una Catalunya “lliure” segueix regnant - callat - un rei sota una divisa: “el meu Regne no és d'aquest món". I si algun dia, curiós lector, fessis camí de Manlleu a Tona, trobaries cap a l'est el Puig-agut que s'aixeca sobre el Ter. El corona una ermita, un Temple Expiatori del Sagrat Cor de Jesus li’n diuen. Si t’hi arribessis i gosessis demanar la clau al bar despoblat que l’acompanya, podries obrir-ne la porta i creuar el llindar humil de la capella. A dintre, a recer del sol, podries seure en algun dels bancs polsosos que fa anys que ningú neteja. I si només tanquessis els ulls per una estona endinsant-te en el silenci, qui sap si no sentiries els batecs del Cor de Nostre Senyor lo Rei.

Amb pluja una vesprada entristida

2008-06-15T15:47:00.007+02:00

Amb pluja una vesprada entristida
tres llàgrimes vessà per una terra
que exhalava vapor de til·la i herba
- que ja no ho és la palla escarransida.

Deserts els bancs, l’aigua els netejava
recordant la conversa d’un comiat
o d’un silenci el preludi amarg.
Escolta com plou l’aigua compassada!

I busques amants, mes no hi ha amor
sense amistat, dels amics rondines?
germans per a què? Si no els estimes…
deixa els nens, que l’infància ha mort.

T’enrabies i plores: no vols callar
sol ets envoltat de núvols greus.
Contra mundum. Quan de sobte una veu

de campana et crida a confessar.

No us fieu dels mestres de la Llei...

2008-06-08T23:37:00.005+02:00

Primera hora de la tarda. Ell, portava un xandall brut. Estabornit sobre tres motxilles. Drogat? Quants anys tindria? Inclassificable, demacrat, però més aviat jove. El sense-sostre jeia inconscient al parc en una posició inquietant, sense sentit. Immòbil, la mà dormida li penjava estesa mig oberta, com si demanés caritat. Perquè en necessitava.

No, no me l’esperava pas. Era un repte, una gràcia, que m’ha demostrat la meva impotència, la meva manca d’audàcia, el meu egoisme còmode! Sí, què podia haver fet? Despertar-lo i preguntar si es trobava bé? Avisar els serveis socials? Dur-lo a casa, rentar-lo, vestir-lo, donar-li de menjar i aixopluc? Certament, no em volia mullar... Nerviós, he fet mitja volta tot seguint el meu camí mentres l’encomanava en un misteri del Rosari per a tranquil·litzar la consciència.

I “el que jo vull és amor, i no ofrena de víctimes” (Mt 9, 13) deia l’Evangeli d’avui...

Perdona’m, sense-sostre!

La victòria del Bruc. 200é aniversari!

2008-06-06T18:35:00.009+02:00

RESUM HISTÒRIC

Un dels esdeveniments més assenyalats de la Guerra de la Independència espanyola és la batalla del Bruc. Els fets històrics tothom si més no els coneix. El 4 de juny de 1808 sortia de Barcelona una columna comandada pel general francès Schwartz per a castigar la rebel Manresa, la qual havia protagonitzat la crema de paper segellat (vegeu la detallada relació que s’en fa a http://historiesmanresanes.blogspot.com/). A causa d’un xàfec caigut del cel l’invasor francès hagué d’aturar la seva marxa, la qual cosa permeté preparar la defensa dels insurrectes locals - restes de les tropes de la corona espanyola i sometents i voluntaris locals, especialment manresans i igualadins. El 6 de juny es produí la primera topada al pas del Bruc, on l’exèrcit napoleònic fou obligat a retirar-se. Nogensmenys, els francesos no cessaren en el seu afany, tornant a plantar-se amb dos columnes davant del Bruc el 14 de juny, però foren igualment rebutjats pels defensors que s’hagueren de retirar. És en aquesta data que ressonà entre els cingles de Montserrat el timbal del jove Isidre Lluçà Casanovas, que espaventà als soldats gals. Els racionalistes contemporanis tendeixen a desmerèixer la preternaturalitat d’aquest fenomen – però per als nostres avantpassats, gent humil i assenyada, el miracle fou evident.

Malgrat la victòria del Bruc, l’invasor sotmeté ràpidament la major part del territori de Catalunya – reconvertida en els Departaments del Ter, del Segre, de Montserrat i de Boques de l’Ebre per a la nova administració liberal. Caigué Girona. Però, la dominació francesa no arrelà. No arrelà com no ho feu els anys 1283-1285 o els anys 1641-1648 i també en certa forma durant la Guerra de la Succesió. Perquè Catalunya no és part de França o del que França representa a casa nostra.

VALORACIÓ

Per a entendre el que significà el Bruc per a la nostra terra i la nostra història una vegada més ens ajudarem del Patriarca (vegeu la pastoral de J. Torras i Bages: La victòria del Bruc, de 6 de març de 1908, Obres Completes, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1988, v.V, pp. 384-398).

Per a Torras i Bages, la victòria del Bruc és “una fita gloriosa en la història, no solament de Catalunya, no sols d’Espanya, sinó també de l’Europa entera”.

Així, a la batalla del Bruc s’hi tornà a complir la Llei que regeix la història. Una Llei que a la propera Montserrat ja feia segles que es cantava diàriament amb els versos del Magnificat (“la più vera e profonda interpretazione della stroria” com ha recordat darrerament Benet XVI - vegeu el discurs pronunciat pel Papa el dissabte 31 de maig de 2008 per a finalitzar el mes marià).

Foren protagonistes de la batalla:
Per un cantó, els francesos i la seva Revolució inspirada per l’autonomia de la matèria enfront l’esperit. Abstracció de la religió. Independència enfront Déu. Orgull de l’individu i dels seus “drets”, menyspreu d’allò que és popular. On Napoleó vol “fer-se el senyor del món”, per això “es converteix en un tirà”. Però “Déu s’en riu dels superbs, i es complau en humiliar-los”.

Per altra banda, els nostres avantpassats. Ells “sabien que obraven bé, amb justícia, amb generositat; que defensaven la dignitat i la santedat del seu país i de la seva família, la llibertat de la pàtria i de la religió; que s’oposaven al mal”. És cert, aquells pagesos i menestrals sometents foren uns imprudents, altres Davids, que Déu elegí per a aixafar els Goliats de la revolució francesa i liberal. Però tornem a la història. “Un poble materialista no pot ésser un poble heroic. La matèria és corruptible per naturalesa (...). Per això estan més disposats a l’heroisme, als actes sublims de virtut, la gent popular que no pas la gent rica”. Es per això que aquells esperits estaven més avesats a l’heroisme. Era l’heroisme del cada dia, de l’amor: “perquè amaven, lluitaren” en defensa del més preuat: la religió, la pàtria i la família.

En efecte, al Bruc no s’hi oposaren uns interessos materials. Enguany, resultaria impossible entendre similar gesta. Els catalans que hi donaren la vida no perseguien un guany sinó la glòria. La glòria de Nostre Senyor, no llur vanaglòria. Com un segle abans, a la guerra de Successió, no era un aferrament nostàlgic a unes tradicions el que inspirava als nostres soldats mal equipats. Era l’Esperit de Déu “qui junta als homes de cor noble i els vivifica per a realitzar les empreses altes i difícils i necessàries per a la salvació dels pobles”.

Igualada s’encomanà a l’Espós de Sang. Els manresans portaven les seves banderes amb els Cossos sants. Tots implorant la protecció de la verdadera sobirana de Catalunya, la Immaculada.

Tot i així, resulta fàcil classificar als patriotes i als afrancesats de llavors amb les nostres esquerres i dretes... Més no és així, els sometents no lluitaven per unes idees. Ho feien per la pau. I la pau verdadera no és pas causa de divisió. És que la religió, la pàtria o la família ens poden dividir? Al contrari, car són institucions formades per l’amor i aquest no separa. Només llur mancança, les caricatures de religions, pàtries o famílies que altres volen imposar divideixen i separen els homes.

Hem dit que no era pas un aferrament nostàlgic a unes tradicions el que mogué els nostres combatents. Primer fou l’amor i el fruit de l’amor és la Tradició. L’amor, precisament per ésser amor, resposta al bé, protegirà els seus fruits i defensarà la pròpia tradició com a cosa seva:

“La tradició és una cadena d’or que enllaça les diferents generacions d’un poble; la tradició és el caràcter i distintiu particular de la naturalesa humana; ni els àngels, que són purs esperits, ni les bèsties, que són sols materials, poden tenir tradició. Per això trencar la tradició, rebutjar la tradició, mofar-se de la tradició és un crim de lesa humanitat. La civilització no és altra cosa que un patrimoni espiritual acumulat per una sèrie de generacions, és a dir, per la tradició”.

La tradició és cosa de dones, que teixint configuren la pàtria. I la Dona és Maria:
“A la Pàtria li diem mare, però aquesta mare té una altra Mare, que és la gloriosa i sempre humil Verge Maria”. Per això, li implora el bisbe de Vic: “conserveu, oh Mare i celestial Patrona, el vigor de nostre poble, conserveu la unió entre tots els seus fills; pregueu per tota la terra catalana, la protecció de la qual teniu encomendada”.

Els nostres avis foren timbalers... Ara bé, coneixent-ne els nets, hi ha qui diria no obstant els enemics ens han acabat vencent... Si han vençut, no és pel seu orgull sinó pel nostre!

- Moreneta, els francesos espoliaren el teu santuari però no pogueren somoure la teva Muntanya Santa. Els cingles de Montserrat els han volgut cremar però allà queden, visible testimoni que estimba l’orgull i enlaira la humilitat. Avui el principal enemic no són els sarrains o els francesos. Som nosaltres i nostra supèrbia. Sí, és el meu orgull. Però, tu Mare, permetràs que renegui de la sang dels nostres pares?

Oda a mayo (a propósito de Agnieszka y Jarek)

2008-06-01T21:14:00.008+02:00

Agnieszka y Jarek se prometieron hace unos meses. Se casarán, Dios mediante, este septiembre.

Hace un año, ellos todavía no se conocían. Yo sí, aunque por separado. Sobretodo a Jarek. Jarek había sido mi mejor amigo de infancia, en aquellas míticas visitas que, de pequeños, su familia nos hacía en nuestro paraíso de Golinons. Jugando, soñábamos juntos la más de las veces innumerables batallas de caballeros armados hasta los dientes mientras defendíamos codo a codo nuestros castillos-cabañas improvisados en medio del bosque. En otras, éramos inventores de los artilugios más inverosímiles que depararíamos al futuro de la humanidad.

Un día (por razones sólo a Dios conocidas), Jarek desapareció de mi horizonte hasta que hace un par de años (por razones también sólo a Dios conocidas) reapareció. Pasados los años, ambos éramos ya unos jóvenes más o menos adultos, embargados quizá por otros sueños algo menos fantasiosos. Licenciados los dos, nos acabábamos de iniciar en el mundo profesional. Él en el de los ordenadores; en el de las leyes yo (no voy a extenderme en las hipotéticas relaciones o paralelismos entre la informática y la legislación, especialmente en los tiempos hodiernos). Dado que uno de los hermanos pequeños de Jarek, Stas, se iba a casar felizmente (por las presentes fechas está punto de ser padre), el hermano mayor consideró que ya era hora de sentar cabeza él también. Algo inexperto en cosa de amores, acudía a mi a por consejo, al parecerle que perito era en tales materias delicadas, viviendo como vivo de mis ideales románticos en mala hora injertados.

Gracias a Dios, mi querido Jarek no me hizo caso y lanzándose a la aventura, siempre con la ayuda de Dios, tras un breve reconocimiento se topó con Agnieszka. Es ésta una chica afable, decidida amén de sencilla, que no pierde su tiempo mercadeando con su dignidad (dignidad no es vanidad) de hija de Dios y de Eva. Además, brilla con aquella gracia femenina que se regala magnánima a quién la sabe valorar. Una chica que ante todo quiere ser santa. Vaya, que cada vez son menos las Agnieszkas, pero, aunque sea más difícil encontrarlas, ¡todavía existen! Jarek no se lo pensó dos veces... La joven correspondió y de nuevo con la ayuda de Dios (como se ve Dios es clave en estas cuestiones, y para mi amigo más todavía), ya tañen las campanas de boda.

No entraré en los pormenores del ínterin y del cortejo, puesto que no estoy autorizado. Sólo diré que fue bonito, natural y sencillo, como debe ser.

Anoche, mientras montábamos la primera mesa del comedor y las cuatro sillas, marca de Ikea, de su futuro hogar, mesa que estrenamos con la primera cena a base de pizza nocturna – me sentí feliz. Pues mis amigos, sin complicaciones, compartían conmigo su felicidad y me dejaban ser partícipe de ella... Felicidad que no empeñaba la sana envidia y un no sé qué de nostalgia que suscitaba en mi su cómplice sonrisa. Sí, pude ayudar, siquiera simbólicamente, a colocar las primeras cortinas del salón y algunas de las puertas. Era un gozo incluso verles discutir encariñosados por cada detalle: por ejemplo, Agnieszka quiere repintar la cocina de otro calor y a Jarek ya le está bien el actual color ocre... Mas, con la inocencia del cándido enamoramiento de la primavera en flor, estas discrepancias se convierten en otras ocasiones de amarse más y más.

Ciertamente, son diferentes... Jarek sigue disfrutando con sus películas de guerras y fantasía (sin ir más lejos, ayer nos deleitamos sin mayores pretensiones con la última película del ciclo de Narnia, el Príncipe Caspian – en Polonia la han estrenado antes que en España). Ella algo más cultivada, no se resigna y se lleva a Jarek al ballet o a la ópera. Nadie les quitará sus diferencias, comenzando por la sexual, pero conque les una lo nuclear, una misma fe y un único deseo, unirse a Dios, también lograrán aquello de un solo corazón y un solo espíritu.

No, no precisan del dogma de la ética de la intolerancia moderna. No precisan, como la inmensa mayoría de las jóvenes parejas que se dicen enamoradas, de periodos previos de “convivencia” o de concubinato puro y duro. Y es que, la historia lo demuestra, no es obligatorio fornicar antes del matrimonio. El amancebamiento prematrimonial no es imprescindible, tampoco es ninguna garantía de indisolubilidad o de éxito futuro. Parejas, concubinatos o amancebamientos de prueba que, ¡oh ironías de la vida y dicho sea de pasada! el matrimonio disuelve casi siempre. Digo disuelve o anula o separa o divorcia. Y los preconviventes, hoy divorciados, aún se preguntan porqué... Por favor, ¡que los moralistas del mayo 68 no nos impongan la incontinencia forzosa prematrimonial! Oh, cuánta sabiduría encierra los versos del poeta:

"ma perché non servammo umana legge,

seguendo come bestie l'appetito" (Purgatorio, XXVI, 83-84)

o aquello de:

"enno dannati i peccator carnali,

che la ragion sommettono al talento" (Inferno, V, 38-39).

Porque a Agnieszka y a Jarek les mueve la ilusión de una esperanza que no defrauda. Son jóvenes, por lo tanto, no son pudientes económicamente hablando. La casa común la construirán juntos con Alguien. No son autosuficientes por separado o incluso juntos. Me lo reconocían: es Dios (sí, de nuevo Él) quien les ha cruzado, el que les ha unido y el que, de forma muy concreta a través de los acontecimientos diarios más diversos, les va señalando y confirmando el camino. Dios que es amor les llena de paz y alegría de hacer las cosas bien hechas. Un ejemplo me contaban: en un país, Polonia, donde las reservas para cualquier salón para un banquete de bodas ya se señalan para dentro de dos años, tan pronto como tuvieron claro el día de su enlace y al cura que les iba a casar, al día siguiente dieron con una sala para esta fecha que – casualidad o no - acababa de liberarse por cancelación de otra boda prevista para esta fecha.

Ufff! Jarek está suuupeeerenamorado. ¡Lo que nos cambia el amor! No me imaginaba a mi amigo, el buenachón y risueño Jarek, prodigándose en tiernas y espontáneas carícias para su novia. Tal vez no le dedicará poesías, pero le ofrecerá su vida.

***

Mayo siempre es un mes especial, el de la Virgen. Andaba ayer preocupado por los verdes parques de Varsovia queriendo inspirarme para una “oda” a este mes florido, pero la inspiración no aparecía. Por eso te doy gracias, María, por Agnieszka y Jarek, por su amor y por su cariño. ¡Qué nunca pierdan tu referencia!

“Nothing happens the same way twice” le explica Aslan a Lucy.
¡Chwała Bogu!

http://www.youtube.com/watch?v=AJyNMSJxHeA

Corpus Christi

2008-05-25T23:39:00.006+02:00

Maig de primavera,
ets tarda humida que l’aigua ha netejat.
El cel és una pintura i el sol...
El sol somriu!
Dues mans que us preneu,
us sembla que esteu enamorades
no sou massa joves?
O potser sóc jo qui he envellit?
Tanmateix, no sou massa joves?
o és que no em vaig atrevir?
Us queda tant per endavant...
Les senyores passegen,
o són els gossos que passegen llurs senyores?
Quatre pardals s’engresquen juganers
en el doll que la pluja tendra els ha reservat.
No sentiu com canten les merles?
I els xavals corren darrera la pilota
- sense pretensions.
La sorra tova, mullada
que unes petjades trepitjaran:
“un jour, ils rencontreront une fille charmante,
ils diront que c’est la vie, et ils la suivront”.

Maig de primavera
l’horitzó d’una esperança lúcida
Un gat negre-blanc s’ha quedat bocabadat.
Els parcs són dels emigrants,
i els emigrants són sud-americans.
I els sud-americans tenen nens,
que es fan adults abans d’hora potser.
I les nenes ja són mares.
I les mares juguen amb els seus infants.
Com els pardals, però les persones s’estimen.
En el dolor tastarem una treva d’un diumenge,

s'amaga el dimoni
I el sol somriu...

“Inginocchiarsi davanti all’Eucaristia è professione di libertà: chi si inchina a Gesù non può e non deve prostrarsi davanti a nessun potere terreno, per quanto forte. Noi cristiani ci inginocchiamo solo davanti a Dio, davanti al Santissimo Sacramento, perché in esso sappiamo e crediamo essere presente l’unico vero Dio, che ha creato il mondo e lo ha tanto amato da dare il suo Figlio unigenito (cfr Gv 3,16). Ci prostriamo dinanzi a un Dio che per primo si è chinato verso l’uomo, come Buon Samaritano, per soccorrerlo e ridargli vita, e si è inginocchiato davanti a noi per lavare i nostri piedi sporchi. Adorare il Corpo di Cristo vuol dire credere che lì, in quel pezzo di pane, c’è realmente Cristo, che dà vero senso alla vita, all’immenso universo come alla più piccola creatura, all’intera storia umana come alla più breve esistenza. L’adorazione è preghiera che prolunga la celebrazione e la comunione eucaristica e in cui l’anima continua a nutrirsi: si nutre di amore, di verità, di pace; si nutre di speranza, perché Colui al quale ci prostriamo non ci giudica, non ci schiaccia, ma ci libera e ci trasforma” (Benet XVI, homilia per la Solemnitat de Corpus al Laterà, 22 de maig de 2008).

Al nostre país, el Corpus l’hem celebrat aquest diumenge i no el dijous passat, com es celebra a Roma o a Polònia, per exemple, sense transaccions amb el calendari “civil”. L’important, però, no és el dia sinó la festa. La Festa.

El matí d’avui amenaçava pluja. Però, com diuen en castellà, a quien madruga, Dios le ayuda (en català seria l'ocell matiner agafa el cuc primer, però perd part de l’expressivitat castellana). Hem sortit una mica dormits encara cap a Conca (Cuenca en castellà) per a arribar a la missa solemne de dos quarts d’onze del matí i després per a participar en la processó de Corpus Christi. En acabada la processó, s'ha posat a ploure.

Els meus amics pertanyen al Muy Ilustre Cabildo de Caballeros y Escuderos de Cuenca i com a tals, havien de precedir la mateixa processó acompanyant al Santíssim. I és que Conca no és una ciutat de províncies, no: és una ciutat medieval. Quan dic medieval vull dir una ciutat que, si més no per un dia, reviu la Cristiandat. Una societat presidida per Nostre Senyor Jesucrist. Rei de reis, Rei nostre. El Déu-home.

És emocionant sentir sonar l’himne nacional en honor d’aquest Rei quan surt en processó de la catedral. És emocionant comprovar com un poble l’acompanya en silenci. És emocionant veure la il·lusió dels nens i nenes de primera comunió, tots repentinats, en llençant pètals del maig florit per al seu Amic. És emocionant veure com el segueixen les autoritats eclesiàstiques i civils. És emocionant veure congregades totes les generacions, des dels més grans fins als més xics. És emocionant cantar allò de “Cristo en todas las almas y en el mundo la paz”. És emocionant saber que Ell ens acompanya.

Amb tota seguretat, algun dia ens prohibiran les processons: les de Setmana Santa, les de Corpus. Ja ho veureu. En nom de l’ordre públic, o del respecte dels no-creients o no-practicants o en nom de la tolerància es requerirà llicència administrativa. La Generalitat ja ho proposa (vid. el projecte de Llei sobre els centres de culte o de reunió amb fins religiosos). Primer es tractarà d’una decisió reglada, després discrecional, en darrera instància arbitrària... És clar, no podria ésser d’altra manera, per altra banda. No és la fe una cosa privada? Doncs no, enguany, el Corpus ho torna a demostrar!!! Crist és-un-de-nosaltres, és-amb-nosaltres. Emmanuel. És que podran (ells) amb Crist? La fe, no és una cosa privada, perquè l’amor no és individual, és públic, no s’amaga.

Recordo les catifes de flors que curosament preparaven les santpolenques. Amb amor, no només per tradició. Recordo la meticulositat amb que preparava la processó mossèn Salvador. Recordo l’alegria dels pocs habitants de l’Arribe navarrès quan el Padre Santi tragué fa un parell d’anys el Santíssim pel Corpus després de 20 anys. Recordo els Corpus a Varsòvia...

Àngel no sóc. Alguns volen regular la vida segons uns valors, unes idees... No sóc capaç de regir-me en virtut d’uns valors o d’unes idees, qualsevulla siguin. Al final, el valor o la idea seria jo. Però, per a fer el que em doni la gana, per què em calen valors o unes idees?

Crist no és només un valor o una idea. No és el valor. No és la idea. És una Persona. És Déu encarnat. Si la virtut no s’encarna, de què serveix? I per això exultem tots, perquè ens ha deixat el seu cos i la seva sang en l’Eucaristia: “I jo estaré amb vosaltres dia rera dia fins a la fi del món” (Mt 28,20).

Aquesta tarda, de retorn a casa, al parc, Ell també hi era.

Noces de Plata

2008-05-21T21:03:00.009+02:00

Per camins de terra, sense limusina
arriba la núvia enamorada
sola, des de Varsòvia, el Montnegre enfila
que de Sant Martí ja repica la campana

L’ermita convida, mes el nuvi aguaita
es mira el cel, se la mira i entra
cofoi, a formar una família santa
no el deturarà pas l’incertesa certa

On eren els anells que ni això portaven?
ni anells ni arres, doncs totes les provisions
com de Canà el vi, prestament s’acaben:
si no hi ha Déu, què caducs són els amors!

Vint-i-cinc anys els separen d’aquell sí
que la voluntat, coherent, repeteix
plena del primer goig que el temps no ha marcit.
Si la il·lusió minva, tot seguit reneix!

Amb Déu co-creadors, als fills han donat
d’una sola carn la vida misteriosa
que és casa i fe en un Cel anhelat:
l’esperança d’un home i de sa esposa...

***

Avui fa 25 anys que es casaren els meus pares: Laus Deo!!

Vino y fresas (mendigas de amor)

2008-05-18T18:56:00.012+02:00

«She was on the way to becoming, if not rich, at least a woman of independent means» (Helen Fielding)

Hace unos días una amiga mía me envió un trabajo suyo que tiene por título “Las desigualdades sufridas por la mujer musulmana en los países islámicos”. Se trata de una argumentada crítica de la situación objetivamente denigrante e indigna en muchos aspectos que experimenta la mujer musulmana. Me ha hecho pensar en la situación de sus coetáneas “liberadas” (que mal suena esta expresión...) de la Europa post-cristiana. A pesar de la conciencia social y de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres alcanzadas en nuestras sociedades, las mujeres ¿han conseguido algo más de felicidad? En otras palabras, ¿son más FELICES que sus congéneres musulmanas? ¿son más FELICES que antes?¿Ha de comportar necesariamente la igualación una perdida de felicidad? ¿Está la igualdad reñida con la libertad y la felicidad?

Evidentemente, todo se reduce a qué entendemos por felicidad. La felicidad es complacerse con el bien. Cuanto mayor sea el bien, mayor la felicidad. Y ya se sabe cuál es el mayor bien... Curiosamente, no hay otro camino para dar con el bien que el amor. Es decir, hacer el bien, darlo más que recibirlo... No quiero provocar a nadie, pero la violencia de sexo se terminará cuando las mujeres hayan renunciado al amor que nadie parece querer darles (esto es, cuando se hayan convertido en hombres, lo cual es imposible) o bien cuando los hombres descubramos quién es la mujer y que es verdaderamente amable, es decir, que es nuestro BIEN.

La independencia económica parece ser el sueño no sólo de las mujeres contemporáneas, sino el de los varones desde siempre. Pero, en el caso de las mujeres, la aspiración se hace tanto más acuciante cuando la suficiencia económica da sensación de garantizar la independencia personal, es decir, la libertad. El poder económico se convierte en instrumento de conseguir la igualdad efectiva: la igualdad entre sexos (o géneros...). El relativo éxito profesional viene a ser la prueba a posteriori de la capacidad absoluta e incondicionada de la exitosa dama por encima de todas las dificultades, que cuantas más eran, más probarían su valía como especimen humano. Contra viento y marea, partiendo con la desventaja que impone una sociedad a priori y en todo momento discriminatoria, la mujer que fuere capaz de afirmarse, demostrará no sólo su valía sino su cabal superioridad, ella que se ha superpuesto a toda adversidad...

Así, los ejemplos, aunque sean contados, de heroínas que han podido escalar a lo más alto, excita todavía más la imaginación y las expectativas del común de las mujeres.

En verdad, la desventaja de nuestras compañeras es máxima. Han de ser buenas profesionales, políticas, amantes, esposas y también madres. Cumplir con todas las exigencias y superar todas las metas que les son impuestas o que se auto-imponen. Además pasando hambre y perdiendo la mitad de su vida en una peluquería o en un gimnasio... Todo sea por sentirse bien “consigo mismas” o con los demás. Más allá de la natural coquetería y lo extraordinario de su feminidad, prefieren la vanidad de Casiopea. En esta carrera de lobas, sólo algunas alcanzan los primeros lugares. ¿A qué precio?

Un “pero” en esta cursa. ¿Quién se acodará que por el camino se han quedado las frustradas, las perdedoras, ahora aún más que antes, porque les han quitado la supuesta miel de los labios y se han quedado sin nada y solas? Porque no todas son tan fuertes, algunas no resisten el ritmo marcado por la cultura pret-a-porter... Otro “pero”: qué lástima infunden a la postre las ganadoras - ¡amarga victoria!

Como Holly Golightly, a veces se tienen días rojos, que cada vez son más frecuentes...

Sin embargo, nunca es tarde para descubrir que hay un Amor que ama siempre, sin pedir méritos o valorar atributos. Nunca es tarde para ver que hay Alguien que sí las ama, en su radical pobreza y dependencia, ellas las grandes mendigas de amor, de Su amor. Pues, ¿qué no hará una mujer que se sepa amada de verdad?

Tal vez suenen ignorantes, distorsionadas o misóginas mis palabras: un alegato contra el esfuerzo y la ambición de superarse. Espero que se entiendan bien, pues nacen de una sincera preocupación, porque el desquiciamiento de la mujer es a su vez desquiciamiento de la misma humanidad. Sin amor ¿dónde está el arte? El problema del machismo no sólo es un problema de desconsideración, es decir falta de amor, hacia la mujer, sino hacia toda la persona, hacia toda persona. Si no tenemos claro qué y quién es persona, ¿cómo no vamos a cosificarnos? ¿Cómo no cosificar a la mujer?

Hoy celebramos la Santísima Trinidad: tres Personas y una misma naturaleza. La vida trinitaria y el amor que mueve al mundo...

A modo de conclusión y como complemento a esta entrada, os dejo con mi tocayo Micheal O’Brien y un fragmento de su newsletter de mayo:

«A couple of years ago I found myself in New York City, where I was a guest at a cultural event of mega proportions. Uncomfortable in the opulent surroundings of the hotel where the event was to take place later in the evening, I went for a walk on one of the most glamorous streets in the world, Fifth Avenue. I wore a very nice suit that I had recently obtained at a used clothing center, and was also quite proud of my new shoes which I had bought for twenty-dollars. My tie I had borrowed from one of my sons. Thus dressed in heavy camouflage, I felt quite spiffy—a rare event for me. There was an hour to kill so I thought I would simply stroll along, soaking up Manhattan’s alien ambience. Most of the city’s business was over for the day, and I was surprised by how empty the streets were. The block I was on seemed deserted. As I passed a glittering office tower, a woman strode forth from its entrance, turned in the directio! n I was going, and proceeded along the sidewalk a few paces behind me. A micro-second of exposure had informed me much about her: twenty-eight years old, incredibly beautiful, tastefully jeweled, wearing a designer suit and high heels that probably cost more than my family car—a 1994 Buick van in need of surgery. She was carrying a large leather briefcase with gold initials engraved on it. “Probably a lawyer,” I mused to myself, “maybe an up-and-coming CEO.” Then I heard the clickety-clickety of her high heels approaching swiftly behind me on the left. “Eyes to the right, buddy,” I instructed myself, and obeyed. Then to my astonishment she was beside me, her arm inches from my arm. A cloud of elegant perfume enveloped me. My heart skipped a beat.“I love you,” she breathed intensely, plaintively, deeply, most intimately. Stunned, mentally paralyzed, I quickened my pace from one befitting an elderly man to one preparing to break into a sprint. But she kept moving faster, gradually drawing ahead, and then as the gap between us widened, I spotted the cell-phone in her left hand, and the last thing I heard was, “I’ll pick up bread and milk on the way home, honey. I love you. Bye.” Click.»

http://www.youtube.com/watch?v=xiS_2ZKhn8w

Què tenen en comú el 2 de maig, l'amistat, la justícia i la gràcia?

2008-05-02T17:59:00.007+02:00

Aristòtil sosté en el Llibre VIII de l’Ètica a Nicòmac que “en tota comunitat hi ha, pel que veiem, una certa justícia i una certa amistat”. El grau de comunitat real que s’estableix entre les persones o en una societat és, doncs, termòmetre de l’amistat que hi regna. La generositat que caracteritza una comunitat humana il·lustra la seva consistència. La generositat – com a manifestació de l’amistat – pressuposa, com hem vist, la justícia.

Aquesta i no altra és la naturalesa d’una comunitat política, el seu principi motor. No és tracta d’una utopia, encara que les nostres comunitats polítiques per debilitat i egoisme dels seus integrants (Caín mata al seu germà Abel per enveja, una primera mostra del pecat original que provoca la discòrdia a nivell social) s’allunyin progressivament dels seus fonaments. Però, l’home és un animal social: neix, viu i mor en una societat concreta que no ha elegit, començant per la seva família. És un fet indisponible, sia a priori o a posteriori. I si les societats – des d’Aristòtil ençà – canvien tot naixent i dissolent-se, la Societat humana es manté com a un medi i forma única de vida humana. Per damunt del curs de la Història ha d’haver-hi un principi de constant generació i manteniment societari que transcendeixi i sostingui les comunitats humanes concretes. És la gràcia.

Gràcia que es palesà d’una forma extraordinària en el moment de l’Encarnació. El primer fruit de l’Encarnació és la Família de Natzaret, forma de totes les famílies. El següent fruit, només explicable per l’actuació de la gràcia, és el naixement de l’Església, com a comunió humana fundada per lligams espirituals. L’altre fruit immediat de la gràcia en la vida social és la regeneració de la mateixa societat. Aquest és el sentit de la comunió d’esperits i patrimonis que espontàniament animà la primera comunitat cristiana, talment com descriuen els Actes dels Apòstols: “Tots els cristians vivien units i tenien les coses en comú. Venien les propietats i els béns, i ho repartien entre tots, segons la necessitat de cadascun. Cada dia assistien unànimement al temple, i a casa partien el pa i prenien l’aliment amb joia i simplicitat de cor” (Ac 2, 44-46). El cristianisme social, la cristiandat, és una gran amistat, una gran alegria i una gran puresa.

Espanya celebra avui la insurrecció d’aquesta amistat ara fa dos-cents anys. Una amistat que es sentia amenaçada per la Revolució caïnita d’allende els Pirineus. L'amistat té dret a defensar-se. Una amistat ha de defensar-se, sinó, no és amistat. La Guerra de la Independència fou una guerra per l’amistat, l’alegria i la puresa dels espanyols. Els de Cadis en les van prendre constituint aquest monstre que hom anomena amb mala intenció les dues Espanyes. O és Espanya, o no és res.

Al juny hi tornarem per a commemorar la nostra lluita catalana per l’amistat a la batalla del Bruc.

Aristòtil tenia una intuïció afinada. No hi ha contractes (socials) sense una certa justícia i una certa amistat primera. Evidentment, aquesta justícia i amistat primera és Déu. Per què, paradoxalment, maldem per expulsar-lo de les nostres vides i societats?

La insignificancia de José, el obrero

2008-05-01T15:14:00.003+02:00

Sobre San José, el esposo de Maria, se ha escrito mucho. Es sorprendente que se haya empleado tanta tinta para un personaje del evangelio que apenas pronunció palabra alguna. ¿Por qué?

No tuvo una vida fácil. Siendo un simple carpintero de un pueblo de provincias, un hombre bueno olvidado, fue retado a ser más feliz, el hombre más feliz de la tierra: conoció a una mujer que vivía de otros amores más altos.

Por este amor, por estos otros amores, se hizo pequeño, obedeció y amó. En contrapartida, lo recibió todo por medio de Maria. Siendo, sin tener, amando, fue amado. Como recuerda Canals citando a Paulo VI, José es el introductor de las bienaventuranzas.

Como él, callaré y cederé mi palabra a la voz más autorizada del dominico francés Marie-Dominique Philippe en su Le Mystère de Joseph[1], extractando algún que otro fragmento que me ha llamado la atención:

«C’est l’oeuvre de l’Esprit Saint qui s’est réalisée en elle [Marie]. Joseph doit donc regarder Marie d’un nouvelle manière (p.25)».

«On comprend la joie du coeur de Joseph, la joie de son coeur de pauvre. Il avait tout remis à Dieu, et Dieu lui donne le centuple. Il avait choisi comme épouse Marie, et Dieu lui donne comme épouse celle qui enfante le Sauveur (...). Dieu lui donne donc par Marie son Fils bien-aimé pour qu’il soit aussi son fils (...). Tout ce que le Père lui a donné, Marie le donne à Joseph (íbid.)».

«Joseph en l’aimaint [Marie], en la choisissant, se donne totalment à Dieu (...). Donné à Marie, il était, par le fait même, donné pleinement à Dieu (p. 87)».

«Joseph est celui qui offre toujours Marie (...). En ce sens il vit éminemment le sacerdoce royal des fidèles (p. 122)».

«Mais c’est cette pauvreté [de Joseph], précisément, qui lui permet de demeurer l’époux de Marie (p. 131)».

«Sans doute y a-t-il eu un sourire de Marie à Joseph. Elle ne pouvait pas lui coomuniquer elle-même le secret, mais Joseph pouvait lui parler (...). Et Joseph reçoit Marie, il la reçoit chex lui, comme Jean plus tard recevra Marie chez lui (íbid.)».

«Marie ne défend pas à Joseph de l’aimer! (...). Quand on essaie de comprendre un peu ce choix, on voit la grandeur de la prudence de Joseph (...). On voit ici l’abîme qui existe entre les vertus théologales et les vertus morales. La prudence nous fait découvrir cet abîme (...). Ce qui se passe actuellement dans le monde, Dieu le permet; cette débâcle au niveau éthique, moral, Dieu la permet. Pourquoi? Pour que nous comprenions mieux la puissance divine des vertus théologales et leur grandeur. On est fils de Dieu avant d’être un homme parfait (...). Joseph, nous l’avons vu, n’a pas mis en doute la limpidité du coeur de Marie: elle ne pouvait pas le tromper, elle l’aimait trop. Mais elle aimait Dieu plus que Joseph; elle aimait Joseph en Dieu. Devant cette situation inédite, un acte d’une extraordinaire pauvreté: accepter la volonté de Dieu, du Père, audelà de son amour por Marie: ‘Elle est pour Dieu, et non pour moi’. Et on peut penser qu’il a dit à Marie: ‘Tu es libre, agis selon le bon plaisir de Dieu; je me suis trompé, mais je continue de t’aimer, et de t’aime même encore plus parce que Dieu t’a choisie; tu es digne de Dieu, c’est alors que l’ange avertit Joseph pendant la nuit. Dieu récompense Joseph de cet acte héroïque, de cette prudence toute divine: ‘Prends chez toi Marie, ta femme...’. Notre prudence réclame une sainte pauvreté (pp. 149-153)».

«Joseph avait donc offert sa paternité pour laisser Dieu absolutament libre su Marie et sur lui (...). Offrir complètement son coeur, c’est la pauvreté propre à la vie chrétienne (...). Et c’est au moment même où il fait ce geste d’amour, dans un très grande solitude, qu’il lui est donné, divinement, d’être l’époux de Marie et le père de Jésus (...) c’est une paterinté divinement parfaite (...). C’est une paternité substantielle, mais par la grâce (p. 170-171)».

«Joseph a aimé Marie comme pas un autre homme sur la terre n’a pu aimer une femme, comme aucun époux n’a jamais aimé son épouse. Il l’a aimée follement (p. 196 el subrayado es nuestro)».

«On ne peut pas sépare Joseph et Jean, ces deux hommes si unis à la Vierge Marie (p. 202)».

«Cette purification radicale du coeur est certeneiment l’une des choses que nous devons le plus demander à saint Joseph (p. 206)».

«Comment Dieu a-t-il préparé le coeur de Joseph à cela? Par l’adoration et le travail (p. 208)».

No puedo no terminar con las palabras de otro Patriarca, otro Josep, otro obrero infatigable de este otro Nazaret que fue Cataluña:

«El nostre poble per força ha d’ésser devot de Sant Josep: treballar i pregar fou la llei de la seva vida, i aquesta mateixa llei forma com la substància de la vida del virginal Espòs de Maria. Déu vulgui que a l’influx d’aquesta dolça devoció el nostre poble es retorni, expel·lint de si les mentides i vicis que li han alterat el caràcter cristià, que era la seva honra més excel·lent, i que porten tantes ànimes a la perdició eterna» (J. Torras i Bages, Mes en honor del Patriarca Sant Josep, Obres Completes, v. IV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat 1987, p. 326).

Pues bien, encomendémonos a José, que nos enseñe a acoger a María en nuestras casas y en nuestras vidas, puesto que «tots els cristians, en l’ordre espiritual i de la gràcia, podem i devem considerar-nos com a descendents de Josep i de Maria, d’aquell matrimoni santíssim baix l’ombra del qual, a l’influx diví de l’Esperit Sant, ixqué el qui és soca del llinatge humà redimit i santificat, Nostre Senyor Jesucrist» (op. cit., p. 340).

[1] M-D. Philippe, Le mystère de Joseph, Ed. Saint-Paul, Versailles 1997.

D'abril rosa

2008-04-28T00:03:00.010+02:00

Mare forta que la dolçor no amagues
d'uns ulls suaus de dona adolorida;
no els aparteu de nostres tristes plagues
que elegirem per deshonrosa vida

Leproseria gran plena de llagues
és la terra que eixordí la crida
- eco d'una Creu, però tu no apagues
la llum d’una muntanya lluïda

Ara fa un any que pujava plorant
en un matí de pluja al teu cambril
oh llàgrimes inútils d’un jove amant!

Conhortat, del sol vaig rebre un fil.
Oïu, bruna, altra vegada el cant
del virolai que implora gent humil

Sydney!

2008-04-25T23:17:00.002+02:00

Encara que m’ho havia proposat, no ho tenia gens clar fins que s’ha confirmat aquesta tarda: ajudant Déu, amb la meva germana podrem participar en el World Youth Day (www.wyd2008.org) del proper Juliol amb el Sant Pare a Sydney (Austràlia)!

Pels qui no hi pugeu anar, us prometo que m’emportaré paper i llapis (que no el portàtil...) – per a compartir aquest viatge a les antípodes de la Terra.

Deo gratias!

El roser d'en Jordi

2008-04-23T23:48:00.006+02:00

“Vaig veure aleshores pujar del mar una bèstia que tenia deu banyes i set caps; duia sobre les banyes deu diademes, i sobre els caps, títols blasfems. La bèstia que vaig veure era semblant a una pantera, tenia les potes com d’ós, i la boca, com una boca de lleó. El drac va donar-li la seva força, el seu tron i un gran poder (...). Tota la terra es va meravellar darrera la bèstia, i adoraven el drac, perquè havia donat el poder a la bèstia, i adoraven la bèstia...” (Ap 13 1-4).

Jordi, germà nostre i que ens has precedit. Nat a terres llunyanes, a Capadòcia, de seguida et feres amic de la nostra terra. Eres un dels nostres, un γεώργιος, un pagès de la terra que no s’amagava. Un dels άριστοι. Un sant que vessà la seva sang com a testimoni de Crist. Foragitares sarraïns i càtars. No t’acovardires davant del Drac. Morint el venceres. Sang de roses escampares. Car, semen est sanguis Christianorum.

Jordi, deslliura’ns del drac que ens està devorant... Patró de Catalunya!

Jordi, deslliura’m de la bèstia que em vol mal...

I porta-li una rosa de part meva
la colliràs al jardí del roser
és ma penyora d’una amor sincera
per a la amiga que sí trobaré